Els objectius d'aquesta seqüència didàctica són els següents:
1. Identificar els signes de l’alfabet llatí en comparació amb l’alfabet català i castellà i comparar-los breument.
2. Aprendre la pronunciació de les lletres i l’accentuació bàsica de la llengua llatina.
3. Saber llegir correctament un text llatí adaptat atenent les regles de prosòdia apreses en aquesta unitat.
4. Conèixer el concepte de llengua flexiva i aplicar-lo a l’aprenentatge de la llengua llatina.
5. Conèixer les parts de què es composen els substantius, adjectius, pronoms i verbs llatins.
6. Classificar les paraules llatines en variables i invariables i reconèixer en les variables els morfemes que les acompanyen.
7. Identificar els casos llatins i la seva relació amb les funcions sintàctiques.
8. Reconèixer la forma i funció gramatical dels casos llatins.
En resum: esteu a punt d'aprendre una llengua nova que us facilitarà en gran manera l'adquisició de segones i terceres llengües.
L'alfabet llatí prové del grec per mitjà de l'etrusc. Es caracteritza per tenir un signe (lletra) per cada so. El llatí tenia 23 lletres majúscules, ja que les minúscules no es van començar a utilitzar fins al final de l'Imperi romà.
La c es pronuncia sempre [k]
La g sempre sona feble [g]
La u es pronuncia també en els grups gu, qu [gw, kw]
La ll es pronuncia com una ela geminada [ll]
La v es pronuncia [u]
La x es pronuncia [ks]
La z es pronuncia [dz]
Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
Llengua flexiva.
Paraules variables, lexema, morfema flexiu, morfema derivatiu.
Paraules invariables
Cas
Declinació