Llengua llatina: Del llatí a les llengües romàniques
Roma, mestressa de mig món.
La influència del llatí al català: mots cultes i mots patrimonials.
Conèixer l'origen comú de la major part de les llengües europees.
Conèixer l'expansió dels romans per Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient.
Despertar interès i motivació per la promoció de la conservació de l'herència patrimonial que ens envolta.
"Quamdiu stat Colysaeus stat Roma; quando cadet Colysaeus cadet Roma et mundus", aquesta frase vol dir: "Mentre el Colosseu estigui dempeus, també estarà dempeus Roma: quan caigui el Colosseu, caurà també Roma; quan caigui Roma, caurà el món", una frase de Beda el Venerable (673-735 dC).
Hem d'entendre que la civilització romana és el fonament de la nostra cultura. La base de la nostra societat europea. La ciència, la literatura, l'art, el pensament racional i també la llengua sorgeix i neix a Grècia i Roma. La civilització romana va durar més de 1000 anys, per tant podem dir que es tracta d'un imperi molt extens que va marcar el destí d'Europa. Una vegada va caure l'imperi la llengua llatina i la cultura i literatura de Roma va seguir present en la societat. Especialment durant el moviment renaixentista dels segles XV i XVI quan l'ésser humà va tornar a ser considerat com el centre de l'univers.
L'estudi de la llengua llatina i del passat grecoromà ens ajuda a entendre millor el món on vivim. Especialment un món que canvia a passos vertiginosos.
Roma i la seva cultura han influït en: la llengua, les institucions polítiques, el dret, les carreteres, els ornaments dels carrers, el calendari, els costums i les tradicions i per suposat la literatura.
Aquesta primera unitat pretén demostrar la rellevància de la llengua llatina en relació a les altres llengües d’Europa en especial les llengües romàniques. També es presenten les diferents etapes de la llengua llatina. Seguidament es demostrarà com Roma va anar expandint-se paulatinament per la Mediterrània i el Pròxim Orient exportant tant la seva llengua com la seva cultura. En quant al lèxic s’estudiarà la influència de la llengua llatina en la nostra llengua (mots cultes i patrimonials). L’últim apartat el dediquem a aprendre els déus del panteó romà i la seva pervivència en l’art.
A continuació teniu algunes dades rellevants que poden servir-vos per ampliar els continguts d'aquesta matèria.
Actualment es parlen més de 5000 llengües al món. Algunes tenen molts parlants i d'altres molt pocs. Algunes d'aquestes llengües tenen semblances entre elles i per això s'agrupen en famílies lingüístiques. Nosalltres ens centrarem en la família indoeuropea ja que el llatí i per tant el català i el castellà pertanyen a aquest grup.
El llatí neix al Laci (Regió de la península itàlica). La seva capital és coneguda per tot el món: Roma.
A partir del segon mil·lenni aC es van estenent per tot Europa.
El poble llatí funda Roma que va conquerint paulatinament territoris per Europa, Àsia i el nord d'Àfrica al llarg d'uns set o vuit segles (des del segle VIII aC fins al II dC).
El llatí és la llengua mare del català i de totes les altres llengües romàniques.
Un 75% del lèxic català és d'origen llatí i també la nostra morfologia i sintaxi.
Llegeix aquesta faula d'Isop i indica el significat de totes les paraules llatines que puguis entendre:
Vulpes ad personam tragicam
Personam tragicam forte vulpes viderat:
<< O quanta species>> inquit <<cerebrum non habet!>>
Hoc illis dictum est, quibus honorem et gloriam
Fortuna tribuit, sensum communem abstulit.
Traducció:
LA ZORRA Y LA MÁSCARA TRÁGICA
Una zorra vio casualmente una máscara trágica.
Después de darle vueltas por aquí y por allí varias veces dijo:
"¡Oh qué gran belleza, pero no tiene cerebro".
Esto va dedicado a aquellos a los que la fortuna les concedió prestigio
y les quitó el sentido común.
Al territori del Laci, dins la península itàlica, emplaçat al sud del riu Tíber, vivien des del segon mil·lenni a.C. els llatins, un poble de pastors i pagesos. Alguns d’aquests pobles es van agrupar, a la riba del Tíber, una zona anomenada Illa tiberina i això convertí aquell emplaçament en un lloc de pas obligat per a comerciants i viatgers.
Per protegir-se de les incursions dels enemics, els pobladors es van instal·lar sobre set turons. Quan al s. VII els habitants dels set turons van unir-se sota una mateixa muralla va quedar constituïda la ciutat de Roma. Es creu que la fundació de Roma va esdevenir el 21 d'abril del 753 a.C.
Roma va créixer i es va expandir al llarg dels segles. Cal afegir que no només conqueria el territori sinó també imposava la seva llengua, cultura i religió als indrets on arribava. Aquest procés es coneix com romanització.
Cap a l’any 270 a.C. època de la República, Roma dominava tota la península Itàlica i seguia expandint-se. A partir del s. I a.C. s’inicia l’època imperial, moment en què Roma va créixer i absorbir ciutats i territoris que en l’actualitat comprenen més de quaranta països.
Quins països ocupen en l'actualitat el territori ocupat per Roma? Localitzeu-los al mapa mut que se us proporciona.
L'imperi romà
La romanització en 5 minuts