Una col·lecció de dades del mateix tipus amb una posició designada per un sencer. Un array és un objecte del tipus Object.
Una plantilla que defineix la implementació d’un tipus d’objectes. Té membres: dades (variables d’instància) i funcionalitat (mètodes d’instància).
És un tipus de classe on certs detalls de la seva implementació es posposen per ser completats més tard. Poden ser classes que utilitzen el mot "abstract" o bé interfícies (mot "interface").
Són les classes que Java defineix per embolicar els tipus primitius. Són immutables.
Un pseudo-mètode d’instància que crea un objecte. Tenen el nom de la classe, i s’invoquen amb “new”.
La unitat bàsica d'execució del programa. Un procés pot tenir diversos fils que funcionen simultàniament, cadascun realitzant un treball diferent, com ara esperar esdeveniments o realitzar un treball que requereix temps que el programa no necessita completar abans de continuar.
És una forma de dissenyar API orientades a objectes basada en l'encadenament de mètodes. L'objectiu és fer que la llegibilitat del codi font sigui més propera a la d'un text escrit.
Una funció definida a una classe. Hi ha mètodes d’instància i de classe.
Un mètode que s’invoca respecte a la instància d’una classe.
Un mètode que s’invoca sense referir-se a cap objecte particular. També es diu “mètode estàtic”.
Descriu un programa que s'ha designat per tenir parts del codi que s'executen concurrentment.
És una instància d’una classe, una concreció singular. També es diu “instància” segons el context.
Un objecte que NO pot ser modificat després de ser creat.
Un objecte que pot ser modificat després de ser creat. Habitualment tenen setters/getters.
Un espai d'adreces virtual que conté un o més fils.
Un tipus de variable on el seu valor és l'adreça d’un objecte.
Un segment de codi en què un fil utilitza recursos (com certes variables d'instància) que altres fils poden utilitzar, però no ho poden fer alhora.
Definició de dos mètodes amb el mateix nom i classe però diferents implementacions.
Quan una subclasse ofereix una implementació específica que ja s'ha oferit a una superclasse.
Classe que hereta. També superclasse o classe pare.
Classe heretada. També subclasse o classe fill.
Una paraula clau en el llenguatge de programació Java que, quan s'aplica a un mètode o bloc de codi, garanteix que, com a molt, un fil alhora executi aquest codi.
Un tipus de variable on el seu valor té una mida i format en concordança amb el seu tipus.
Una dada amb un identificador. Té un tipus i un àmbit. Hi ha variables de classe, d’instància i locals. Poden ser de tipus primitiu o referència.
Una variable associada amb un objecte particular. També es diu “camp”.
Una variable associada amb una classe, però amb cap instància particular. També es diu “camp estàtic”.
Una variable coneguda dins d’un bloc, com per exemple dins d’un mètode.