L'estructura legal d'una empresa es conforma per diferents aspectes com són la forma jurídica que aquesta adoptarà (individual, societària o col·lectiva), els tràmits que es duran a terme per constituir-la i posar-la en marxa, i finalment les obligacions fiscals que tindrà arran de la forma jurídica escollida.
És convenient que pensis quins són els avantatges i desavantatges de les diferents formes jurídiques i quina implicació tindran en el teu model de negoci perquè la presa de decisió sigui la més adient per la teva empresa.
Abans d’iniciar qualsevol tràmit d’inici d’activitat, cal estudiar atentament la fórmula més convenient per crear l’empresa, a fi i efecte de determinar quina estructura s’adapta millor a les característiques pròpies del projecte que es vol desenvolupar.
Les diferents formes jurídiques són els tipus d'empresa que l'administració preveu que poden constituir-se segons el nombre de socis, el tipus de responsabilitat i el capital social aportat. De fet, la forma jurídica escollida per a l’activitat econòmica de l’empresa en determinarà en gran manera el sistema d’organització.
A l’hora de prendre una decisió és important conèixer el ventall de formes jurídiques que la llei recull, els seus requisits, els avantatges i els inconvenients de cada tipologia. Entre els aspectes que cal valorar abans d’optar per una forma jurídica podem assenyalar:
Les formes jurídiques individuals realitzen la seva activitat amb el nom de l'empresari.
Les formes individuals estan gravades amb l'IRPF, un impost progressiu.
Les rendes gravades amb l'IRPF són:
Tenim quatre tipus principals:
Les rendes estan gravades amb l'IS. Altres impostos:
La constitució dota de personalitat jurídica a l'empresa, sent susceptible de drets i obligacions. A continuació, es mostren els tràmits necessaris segons la forma jurídica:
La posada en marxa és posterior a la constitució, i cal per tal de tenir activitat. Són, principalment:
Aquests són els organismes i els tràmits que gestionen:
La finestreta única empresarial (VUE) és una iniciativa que permet la creació d'empreses de forma més fàcil:
El procés telemàtic es pot fer dirigint-se als punts d'atenció a l'emprenedor (PUE). Tot es gestiona mitjançant un únic document, el document únic electrònic (DUE).
El pla econòmic i financer esdevé la síntesi dels aspectes econòmics del pla d’empresa, les magnituds bàsiques del qual s’obtenen a partir dels diversos apartats del pla. Per tant, per ser coherent és necessari que les dades coincideixin amb les obtingudes en cada un d’aquests apartats. Així, per exemple, de les previsions de vendes i dels preus definits se’n desprendran els ingressos previsibles de l’empresa.
Una despesa és una compra d'un bé o servei. Per exemple: matèries primeres, salaris, lloguers, manteniment i neteja, publicitat, consum, assegurances, constitució de l'empresa, etc.
Una inversió és el conjunt de béns que l'empresa adquireix, com màquines i eines, per obtenir el producte o servei, i que mai es vendran.
El pla financer, sempre que es compleixin les circumstàncies previstes en el pla, evidenciarà la viabilitat o no del projecte de negoci.
En aquest pla fóra també interessant, si es tenen els coneixements adients, realitzar un estudi de la viabilitat de la inversió del projecte a través del càlcul del valor actual net (VAN), de la taxa interna de rendibilitat (TIR) i el criteri del pay-back o termini de devolució. També resulta interessant el càlcul d’algunes ràtios com la de rendibilitat, de solvència, d’endeutament, de liquiditat i d’altres.
Representa el càlcul de la inversió inicial, així com de la forma de titularitat dels actius de l’empresa. Inclourà el desemborsament necessari per finançar tant l’immobilitzat material (local, maquinària, mobiliari i utillatge, equips informàtics i d’altres) com l’immaterial (despeses de constitució, de primer establiment, drets de traspàs i d’altres) i les existències necessàries per cobrir l’estoc inicial. També cal incloure un estoc de tresoreria per fer front a pagaments inicials, i això permetrà alleugerir les tensions de tresoreria durant els primers mesos d’activitat.
El finançament de la inversió inicial i de les altres necessitats podrà fer-se mitjançant finançament extern o bé mitjançant finançament propi. Aquest finançament haurà de tenir en compte el finançament del fons de maniobra necessari per al desenvolupament de l’activitat normal de l’empresa. Es tracta que el total de recursos sigui igual al total de les necessitats estimades. Opcions:
Després, podem comptar amb l'autofinançament associat a les reserves, o bé pel manteniment, com són amortitzacions i provisions. El dia a dia també el podem gestionar amb eines com el confirming, els comptes de crèdit, descobert bancari, descomptes comercials, factoring, canvis de termini a proveïdors i descomptes de pagament immediat.
Permet observar la liquiditat de l’empresa i, per tant, preveure les necessitats de tresoreria que puguin sorgir, mitjançant l’especificació de les entrades i les sortides. Es fa una anotació mes a mes de les entrades i les sortides. També cal detallar les hipòtesis considerades per al seu càlcul, considerant la possible estacionalitat de l’activitat. Això permetrà preveure a temps les mesures adients per solucionar els desequilibris de caixa que se’n puguin derivar.
Per exemple, per a les entrades podríem especificar: aportacions dels socis, préstecs, vendes, interessos dels comptes.
Per les sortides: devolució de préstecs, lloguers, compra de maquinària, assegurances, publicitat, compra de mercaderies, salaris, seguretat social, impostos, subministraments.
Per cada mes, mostrem la diferència entre entrades i sortides, per saber quants diners tindrem al compte bancari.
Mostra els beneficis o pèrdues esperats per l’empresa com a diferència entre ingressos i despeses. És important especificar tant les diferents partides que determinen el compte de resultats com la seva tendència i evolució, destacant com poden afectar els canvis al resultat global de l’empresa.
És interessant fer totes aquestes previsions considerant diferents escenaris (negatiu, positiu, òptim) per poder estar preparats davant de les diferents necessitats que requerirà cadascun d’aquests casos.
Una amortització és una part d'una despesa més gran, respecte a un element que ens ha de durar un cert temps. Això es fa amb les inversions, per exemple, una maquinària: si ens dura deu anys, l'amortització és la desena part del cost que comptabilitzem anualment.
A una empresa tenim els comptes d'explotació, que es relacionen amb la seva activitat econòmica habitual, i els resultats financers, relacionats amb l'activitat financera. Trobem els següents apartats:
Això ens permet calcular el resultat d'explotació (o benefici abans d'interessos o impostos) i el resultat financer. Si els sumem, tenim el resultat abans d'impostos. Si li descomptem els impostos, tenim el resultat de l'exercici (o benefici net).
Si els resultats són negatius, hem de fixar-nos si els resultats d'explotació són positius o negatius. Si són positius, el problema és que encara tenim resultats financers negatius, que es considera normal especialment si estem començant.
Aquestes serien els principis a seguir per a l'elaboració:
El Pla General Comptable, a més d'aquests principis, identifica uns altres cinc: empresa en funcionament, uniformitat, no compensació i importància relativa.
El balanç és la representació comptable del patrimoni de l'empresa.
El patrimoni d'una empresa es compon de:
El balanç té dues parts: actius i passius + patrimoni net.
Són els béns que posseeix l'empresa. Tenim la següent classificació:
Són tot allò que l'empresa deu. Pot ser:
És la riquesa de l'empresa: capital, reserves, pèrdues i guanys.
Al final de l'exercici, hem d'analitzar el balanç.
El passiu ens diu com financem l'empresa, i l'actiu en què invertim o gastem aquests diners. Al començament de l'exercici són iguals, i la seva diferència al final de l'exercici ens diu si hem tingut beneficis o pèrdues.
Els principals impostos que un emprenedor pot trobar-se són:
* Impostos directes: impost sobre la Renda de les persones Físiques (IRPF), Impost sobre Societats (IS)
* Impostos Indirectes (Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
L'Impost sobre societats és un impost:
El període impositiu és anual, coincidint amb l'exercici econòmic de cada societat. Si la societat no fixa un període diferent, per defecte, l'any fiscal va de l'1 de gener al 31 de desembre del mateix any. L'impost sobre societats es merita l'últim dia del període impositiu.
L'esquema de liquidació de l'impost parteix del resultat comptable de la societat, sobre el qual es calcula la base imposable a la qual s'aplica el gravamen corresponent. A patir d'aquí, s'hi apliquen les deduccions a les quals tingui dret, obtenint la quota diferencial.
El tipus de gravamen general és del 30%.
Per a les entitats de dimensió reduïda (amb una xifra de negoci inferior als 10 M€) que compleixen unes condicions determinades, el tipus de gravamen és del 25% per la part de la base imposable entre 0 i 300.000 € i del 30% per l'excés.
Pel que fa a les entitats amb una xifra de negoci inferior als 5 M€ i una plantilla de menys de 25 treballadors que tributen al tipus general amb condicions, el tipus de gravamen és del 20% si base imposable és inferior a 300.000 € i del 25% per la resta.
L'impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter personal i directe que grava, segons els principis d'igualtat, generalitat i progressivitat, la renda de les persones físiques d'acord amb la seva naturalesa i les seves circumstàncies personals i familiars.
L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el consum i que recau sobre el lliurament de béns i prestacions de serveis que fan empresaris o professionals, com també sobre les importacions i adquisicions intracomunitàries de béns.