PRECEDENTS DEL JAZZ

La població esclava d’Amèrica s’origina en una gran regió de l’Àfrica Occidental. En el segle XVIII comença el tràfic d’esclaus cap a Amèrica i en el segle XIX els negres americans ja tenen una cultura molt diferent a la dels seus avantpassats. A les zones del sud-est dels EEUU els esclaus negres comencen a fer cants en els llocs de treball: les worksongs.

WORKSONGS

Eren cançons que els esclaus negres cantaven mentre treballaven. Els esclaus feien aquests cants en els camps de cotó i de sucre durant la recol·lecció, en els treballs per a la construcció de les vies del tren i carreteres i en els camps de treballs forçats dels penitenciaris. La línia melòdica d'aquests cants tenia caràcter trist i melancòlic, però rítmic, es cantava independentment del ritme, que es marcava amb les eines de treball. El ritme del treball els servia de base i s’acompanyaven del so de les eines. S'utilitzava com a forma l'estil responsorial (call and response) on un treballador començava i els altres responien coralment amb murmuris, crits o repetint els mateixos versos.

ESPIRITUALS NEGRES I GOSPEL SONGS

Els espirituals són cançons de tema religiós que les comunitats negres cantaven a les esglésies en les seves celebracions litúrgiques. Aquestes comunitats van acceptar facilment el cristianisme integrant-se en les esglésies protestants ja que això els permetia lloar a Déu amb més llibertat i seguint la seva pròpia inspiració.Cantaven els cants religiosos seguint el seu estil habitual amb accentuacions rítmiques, afegint percussions de palmes en les celebracions i transformant la melodia. Posteriorment es començaren a fer versions polifòniques i amb solistes en que s'establia un diàleg musical entre el predicador i tots els assistents (call and response) que elevava progressivament el to i el ritme. En aquestes celebracions litúrgiques s'arribava a graus d'autèntic èxtasi i exaltació. Els gospels songs es consideren una evolució dels cants espirituals negres amb una temàtica més optimista i amb un caràcter més alegre i extravertit. La paraula gospel prové de God spell (Evangeli). EL

BLUES

Es una forma musical que surgeix a finals del segle XIX. És una de les principals fonts que van contribuir al naixement del jazz i després també del rock and roll. Són cançons cantades pels negres i deriven evolutivament de les worksongs . En aquest cant l'esclau expressava la tristesa de la seva situació acceptant amb resignació el seu destí.

El clima del blues és lent, trist, tens i amb una certa dosi d’ironia. Eren peces per ser interpretades al principi com a solista però aviat es va acompanyar amb l'harmònica, la guitarra o el piano. Com a forma musical adopta molt sovint una estructura de dotze compassos per cada estrofa dividida en tres versos de quatre compassos musicals cada una. No sempre el vers ocupa els quatre compassos sinó que molt sovint només n'ocupa tres i es deixa el quart per a la improvisació ,comentari o contestació instrumental. El més característic és la seqüència d'acords anomenada "roda de blues" que acompanya a l'estrofa, que sempre és la mateixa:

En l'esquema següent cada quadre és un compàs quaternari

Acords: I=Tònica, IV= Subdominant, V=Dominant

El caràcter del blues també el donen les anomenades blue notes, que són la 3ª, 5º i 7ª de l’escala major rebaixades un semitò.