Inicis
INICIS
INICIS
1. NEW ORLEANS, BRESSOL DEL JAZZ
1. NEW ORLEANS, BRESSOL DEL JAZZ
Després de la guerra de Secessió (1861-65) s'aboleix l'esclavitud (1865) i els negres arriben a les grans ciutats com la de New Orleans per a treballar-hi. Amb ells porten també la seva música (blues, worksongs i espirituals). Els esclaus alliberats poden adquirir instruments musicals en subastes populars (basicament instruments de vent-metall) i els aprenen a tocar amb una tècnica pròpia, intentant imitar el que fan amb la veu quan canten, doncs desconeixen el solfeig. Organitzen les seves pròpies bandes i toquen en els barris baixos de New Orleans (estat de Lousiana). Els negres escolten les bandes militars, la música sacre de les esglésies i hi afegeixen les palmes i batiment de peus, blues i espirituals: neix el jazz. Hi ha qui afirma que el jazz comença amb els funerals, doncs les societats benèfiques contractaven bandes de música i els enterraments es feien acompanyats de bandes de música: a l'anada cap el cementiri es tocaven músiques lentes i tristes i a la tornada marxes ràpides i alegres. Del 1900 al 1917 hi ha 3 llocs on es toca música de jazz:
Després de la guerra de Secessió (1861-65) s'aboleix l'esclavitud (1865) i els negres arriben a les grans ciutats com la de New Orleans per a treballar-hi. Amb ells porten també la seva música (blues, worksongs i espirituals). Els esclaus alliberats poden adquirir instruments musicals en subastes populars (basicament instruments de vent-metall) i els aprenen a tocar amb una tècnica pròpia, intentant imitar el que fan amb la veu quan canten, doncs desconeixen el solfeig. Organitzen les seves pròpies bandes i toquen en els barris baixos de New Orleans (estat de Lousiana). Els negres escolten les bandes militars, la música sacre de les esglésies i hi afegeixen les palmes i batiment de peus, blues i espirituals: neix el jazz. Hi ha qui afirma que el jazz comença amb els funerals, doncs les societats benèfiques contractaven bandes de música i els enterraments es feien acompanyats de bandes de música: a l'anada cap el cementiri es tocaven músiques lentes i tristes i a la tornada marxes ràpides i alegres. Del 1900 al 1917 hi ha 3 llocs on es toca música de jazz:
- Barri d’Storyville a New Orleans
- Barri d’Storyville a New Orleans
- Barcos de vapor del Mississipi (riverboats) que difonen el jazz cap el nord.
- Barcos de vapor del Mississipi (riverboats) que difonen el jazz cap el nord.
- Desfilades pels carrers (street parades)
- Desfilades pels carrers (street parades)
El jazz s’esten com a música de ball i entreteniment. Cada local disposava d’una orquestra o només d’un pianista o animador (entertainer): apareix el ragtime.
El jazz s’esten com a música de ball i entreteniment. Cada local disposava d’una orquestra o només d’un pianista o animador (entertainer): apareix el ragtime.
El ragtime
El ragtime
És una música composta essencialment per al piano, sense improvisació, que té elements de la música romàntica per a piano del segle XIX, de les marxes (desfilades festives i militars ) i de la polka. Tot i que té moltes característiques del jazz com la utilització constant de síncopes i la utilització del model de "call and response" no es considera propiament jazz, precisament per aquesta falta d'improvisació. Tot i això moltes de les seves melodies han servit més tard per improvisar-hi jazz. El que té d'essencial és el contrast entre una línia de baix de ritme simple i enèrgic (mà esquerra del pianista) i una línia melòdica sincopada (mà dreta del pianista).
És una música composta essencialment per al piano, sense improvisació, que té elements de la música romàntica per a piano del segle XIX, de les marxes (desfilades festives i militars ) i de la polka. Tot i que té moltes característiques del jazz com la utilització constant de síncopes i la utilització del model de "call and response" no es considera propiament jazz, precisament per aquesta falta d'improvisació. Tot i això moltes de les seves melodies han servit més tard per improvisar-hi jazz. El que té d'essencial és el contrast entre una línia de baix de ritme simple i enèrgic (mà esquerra del pianista) i una línia melòdica sincopada (mà dreta del pianista).
Scott Joplin va ser el més famós compositor de ragtimes (1868-1917).
Scott Joplin va ser el més famós compositor de ragtimes (1868-1917).
The entertainer (Scott Joplin)
The entertainer (Scott Joplin)
Maple leaf rag (Scott Joplin)
Maple leaf rag (Scott Joplin)
L'estil New Orleans
L'estil New Orleans
La manera de tocar i la composició instrumental de les primeres bandes de música negres determinen el que s'anomena estil New Orleans.
La manera de tocar i la composició instrumental de les primeres bandes de música negres determinen el que s'anomena estil New Orleans.
Característiques de l'estil New Orleans
Característiques de l'estil New Orleans
1. Formació de la banda: de 6 a 9 músics
1. Formació de la banda: de 6 a 9 músics
2. Secció rítmica: piano, banjo, guitarra, tuba o contrabaix i bateria
2. Secció rítmica: piano, banjo, guitarra, tuba o contrabaix i bateria
3. Secció melòdica: trompeta (melodia principal), clarinet (contrapunt improvisat), trombó (glissandos)
3. Secció melòdica: trompeta (melodia principal), clarinet (contrapunt improvisat), trombó (glissandos)
4. Improvisació col·lectiva.
4. Improvisació col·lectiva.
5. Accents en temps fort.
5. Accents en temps fort.
6. Ús de formules sincopades, harmonies elementals i ús del blues.
6. Ús de formules sincopades, harmonies elementals i ús del blues.
7. Bandes famoses:
7. Bandes famoses:
Banda de King Oliver's Creole Jazz Band
Banda de King Oliver's Creole Jazz Band
Estil Dixieland
Estil Dixieland
L'estil Dixieland és la imitació que de l'estil New Orleans en feien els blancs.
L'estil Dixieland és la imitació que de l'estil New Orleans en feien els blancs.
El terme Dixieland prové de "terra de Dixie" i així anomenaven als Estats situats al sud dels EEUU on hi era New Orleans. Es va agafar aquest nom perquè la primera orquestra que va enregistrar música de jazz d'aquest estil va ser la Original Dixieland Jazz Band, una orquestra de joves blancs i també perquè aquest gènere va ser practicat sobretot per musics blancs a partir dels anys 50.
El terme Dixieland prové de "terra de Dixie" i així anomenaven als Estats situats al sud dels EEUU on hi era New Orleans. Es va agafar aquest nom perquè la primera orquestra que va enregistrar música de jazz d'aquest estil va ser la Original Dixieland Jazz Band, una orquestra de joves blancs i també perquè aquest gènere va ser practicat sobretot per musics blancs a partir dels anys 50.