3. ELS ANYS 20: CHICAGO

El 1917, per greus incidents, es tanquen els locals de jazz nocturns: els músics inicien un èxode seguint el riu Mississipi cap els estats del nord i Chicago com a gran ciutat. La 1ª guerra mundial (1914-1918) havia començat i les ciutats del nord necessitaven mà d’obra. Tot i que l’esclavitud estava abolida, els negres vivien separats en barris: South Side a Chicago i Harlem a Nueva York.

- Chicago, Kansas City i New York es converteixen en la meta dels jazzmen.

- Als locals de Chicago es pot escoltar el veritable estil New Orleans, hi actuen els seus representants: King Oliver i la Creole Jazz Band (fundada per ell el 1920), Louis Armstrong, els Hot Five (després Hot Seven)

- És l’època dels primers grans solistes: Louis Armstrong i Duke Ellington.

- Els anys 20 són també els del blues clàssic. Bessie Smith és la millor representant (emperadriu del blues). Bessie canta les realitats de la misèria, la preso i els amors impossibles.

- En aquest moment també surten al mercat els Race Records, discos enregistrats especialment per a la comunitat negra i que ajuden a difondre el jazz i el blues per tot el territori nord-americà: és l’edat d’or del jazz. Es desenvolupa un nou estil derivat del New Orleans però amb diferències: l’estil Chicago.

Característiques de l’Estil Chicago

- Conjunt de 6 a 9 músics, algunes orquestres sobrepassen els 10.

- Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.

- Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó i per primera vegada incorporació del saxòfon.

- Improvisació individual: predomini dels solistes per damunt del conjunt en les improvisacions. Quan hi ha varies línies melòdiques, acostumen a anar paral·leles.

- Pulsació rítmica en els temps febles. Es desplacen cap el 2n i 4t temps, sobretot a la bateria.