A partir dels anys 50

A PARTIR DELS ANYS 50: COOL JAZZ, THIRD STREAM, HARD-BOP, FREE JAZZ, JAZZ FUSIÓ

Fins el 1950 la comunitat negra vivia segregada de la resta del pais fins que el sistema consumista la va absorbir per crear un mercat encara més nombrós. Blancs i negres són bombardejats per igual pel consum. Els race records van desapareixent i la producció discogràfica s'unifica. El públic ja no decidia entre un tipus de música o altre, era l’aparell comercial el que ho feia imposant les modes.

A partir de 1950 ja diferents tendències en el jazz:

1. Els innovadors, seguidors del be-bop i que derivaran en estils diferents del jazz.

2. Els nous clàssics del jazz, que retornen als origens i donen lloc a altres estils més senzills i comercials: rock, soul, funk, etc.

Els innovadors, seguidors del be-bop, derivaran en els següents estils:


COOL JAZZ

Apareix cap el 1950 i el practicaran els seguidors de Dizzy Gillespie, havia de ser una música fresca, gens apasionada o emotiva i amb una pulsació mecànica. El representant més significatiu es Miles Davis.

- Estil sobri, autolimitat, lleuger, relaxat i cerebral a vegades.

- Sonoritats més lleus i tènues.

- S'imprimeix una atmosfera fresca (cool).

Representants: Miles Davis, Lennie Tristano ( pianista cec)., Stan Getz Miles Davis Stan Getz All blues (Miles Davis)

Miles Davis

THIRD STREAM (tercer corrent)

Moviment d’aproximació a la música contemporànea culta europea. És més important la composició que la improvisació en aquest estil que té arranjadors importants: per exemple, Gil Evans arranja el Concert d’Aranjuez per Miles Davis. El Modern Jazz Quartet és el conjunt més representatiu d’aquest corrent i el músic més famós és Dave Brubeck, alumne de Schonberg i excel·lent compositor.

Dave Brubeck

HARD BOP

Apareix com a reacció a la degradació dels dos estils anteriors. Retorn a les formes del be-bop inicial però de forma més agressiva. És una repetició històrica de l’enfrontament entre negres i blancs.

- S’inspira en valors més autèntics de la cultura afro-americana.

- Desapareix l’atmosfera cool i s’utilitzen las del gospel, blues i altres típiques dels negres.

El conjunt més representaciu és el dels Jazz Messengers organitzat pel bateria Art Blaquey (1954)

Jazz Messengers amb Art Blakey

FREE JAZZ

(També anomenat nueva ola) Eleva al punt màxim la llibertat dels músics per improvisar, fugint de la tonalitat i tornant als inicis en que els músics tocaven de forma espontànea.

Característiques

- Improvisacions continues sobre pocs elements bàsics.

- Es prescindeix d’enllaços harmònics, disciplines i restriccions musicals. L’intèrpret toca el que desitja en cada moment.

- No hi ha un model rítmic fixe, atonalitat, tot val.

- Ornette Colemann és el líder d’aquest moviment.

- Free jazz, és també l’expressió més radical dels moviments dels negres americans en lluita per la consecució dels drets civils.

Ornette Colemann

JAZZ FUSIÓ

Des dels anys 40 el jazz havia ja incorporat elements de música cubana. Durant els 60 apareixen intents de renovar el jazz amb elements d’altres llenguatges musicals, principalment de la música brasilera, amb el ritme de la bossanova, llatinoamericana i el rock (jazz-rock). Aquesta tendència discutida pels puristas ha anat perduran fins ara.

Representants: Miles Davis , Stan Getz, Chick Corea

Manteca Desafinado

Stan Getz

Chick Corea

Miles Davis

b) Els nous clàssics del jazz, retorn als origens.

RHYTHM´N BLUES: Substitueix la denominació dels race records, estil de jazz simple, normalemnt vocal, ballable, rítmic i seguint esquemes del blues. Està de moda en la primera part dels 50.

Destaca James Brown.

ROCK & ROLL: Fa furor a partir de 1955. Aquesta expressió ja s'utilitzava els anys 30 o 40 quan es cantava o es tocava un boogie-woogie i s'accentuaven molts els temps forts. Utilitza els mateixos acords del rhythm´blues. L'expressió rock and roll va servir d'impacte publicitari per altres musics com Elvis Presley.

SOUL: (finals dels 60) Continuació del rhythm'blues (soul=ànima). Música relacionada amb els spirituals (gospel) de les esgléssies avangèliques de la comunitat negra.

Representants: Ray Charles, Diana Ross, The Jacson five, Joe Cooker, Aretha Franklin, Stevie Wonder.

FUNK: Domina en els 70. Estil de pulsació molt sostinguda i amb elements instrumentals molt característics en la línia del baix (molta activitat en els greus).

Representants: Earth, Wind and Fire, Michel Jackson (electrogunk), Prince, Madonna