Escultura renaixentista

Pietat . Miquel Àngel Buonarotti     

Fitxa tècnica

Títol: Pietat

Autor: Miquel Àngel Buonarotti (Caprese, 1475 - Roma, 1564)

Cronologia: 1498 - 1499

Tipologia: escultura exempta

Material: marbre

Mides: 1,74 x 1,95 m.

Estil: renaixentista

Tema: religiós

Localització: Basílica de Sant Pere del Vaticà, Ciutat del Vaticà

Context històric i biografia de l'autor

Pintor, escultor, arquitecte i dibuixant, MIQUEL ÀNGEL va ser un dels creadors més destacats del Renaixement. Miquel Àngel va passar la seva infantesa i joventut relacionat amb el selecte ambient aristocràtic de la família Mèdici. Durant aquests anys es va formar al taller del pintor Domenico GHIRLANDAIO on va aprendre la tècnica del fresc i va desenvolupar una gran capacitat per al dibuix. Va poder estudiar les escultures de l'Antiguitat reunides al jardí de San Marco, propietat dels Mèdici. Els Mèdici el van acollir en el si de la seva família i el van posar en contacte amb els cercles humanistes més importants del moment. Després de la mort de Lorenzo de Mèdici el 1492, la situació política a Florència va empitjorar i això el va portar a decidir traslladar-se a Bolonya i, posteriorment, a Roma, on va realitzar la Pietat, obra mestra dels seus primers anys.

  De tornada a Florència, Miquel Àngel va realitzar diverses obres  importants, com el David, fins que el papa Juli II li encarregà la realització de la seva tomba, de la qual només va fer el Moisès i els Esclaus, i la decoració de la Capella Sixtina. El 1546 va ser nomenat arquitecte del Vaticà i construí la cúpula de l'actual basílica.

Descripció formal

Es tracta d'un grup, format per dues figures que dibuixen una composició piramidal, que exemplifica la perfecció de l'equilibri clàssic.

 El cos nu de Crist descansa a la falda de Maria, una noia molt jove, amb el braç dret i les dues cames penjant. El seu rostre es serè, sense cap tipus d'expressió de dolor, igual que el de Maria. 

Aquesta obra és un exemple del que Miquel Àngel definia com "l'art de treure i no d'afegir" , esculpit sobre un únic bloc de marbre i concebut com un tot.  D'aquest s'anava traient les figures (per força di levare) tot traient el material que sobrava.

Les figures formen una unitat indissoluble. Crist jacent forma una lleu diagonal sobre la falda de la Verge i queda unit als seus plecs, magistralment tallats. El conjunt forma un triangle quasi regular i tancat.  El vèrtex coincideix amb el cap de Maria . L'estàtua s'eixampla progressivament cap a baix, fins la base on cauen les vestimentes.  Es mostra l'equilibri, l'harmonia i la perfecció clàssics. 

Tots dos personatges mostren una expressió de bellesa platònica (ideal), amb la qual l'autor vol comunicar el concepte de perfecció.

El treball del modelat del material és extraordinari. Aconsegueix donar una gran sensació de dinamisme i flexibilitat en els vestits de Maria. Són excel·lents també, la precisió amb què tracta tots els detalls anatòmics , fins i tot els nimis, del cos de Crist, la musculatura, les venes del braç, i els estigmes de la passió, el forat a la mà i la ferida del cop de llança al costat dret del pit.

Hi ha desproporció entre ambdues figures, el cos de la Verge és més gran que el de Jesús. Potser és per la col·locació inicial, que es desconeix.

La Verge, molt jove, no mira cap a Jesús sinó que té el cap inclinat i mostra una expressió resignada però molt trista. Amb el gest de la mà esquerra sembla acceptar la voluntat divina.

Funció, contingut i significat

La Pietat és la representació de iconogràfica de la Verge sostenint el cos mort de Crist després del davallament de la creu. Aquesta imatge no procedeix de cap dels evangelis, que no fan esment a la intervenció de Maria en aquest episodi i és Josep d'Arimatea l'encarregat de dur a terme aquesta tasca. Aquesta idea de la Pietat es basa en la idea dels místics del segle XV, que suposaven que havia estat Maria qui havia acollit als seus braços el cos mort del seu fill després del davallament.

Miquel Àngel es permet la llicència de representar a una Maria molt jove, amb una edat que no es correspon amb la cronologia ni la tradició bíblica, per tal de simbolitzar la puresa virginal i la bellesa ideal.

Miquel Àngel, orgullós del seu treball, va gravar el seu nom a la cinta que travessa el pit de la Verge amb la següent llegenda: " Michaelangelus Bonarotus florentin faciebat".

L'escultura es va situar, en principi, en l'església de Santa Petronella, al sud de l'antiga basílica de Sant Pere. Posteriorment fou traslladada a l'interior de la Basílica de Sant Pere.

El 1972 va patir força desperfectes per culpa d'un vàndal i va haver de ser restaurada.

Models i influències

Miquel Àngel es va inspirar en l'escultura clàssica, va perfeccionar al màxim la representació de l'anatomia humana i va donar a les figures la força expressiva i el dinamisme característics del període hel·lenístic grec.

L'impacte creador de Miquel Àngel va preludiar el Manierisme, un estil que va dominar el tram final del Renaixement a Roma. Així, i durant dècades, els seguidors de Miquel Àngel, que no pas els seus deixebles, van mostrar la mateixa insistència per la representació de la musculatura i la composició helicoïdal i serpentinata que reforça el dinamisme de les figures.

La seva influència va superar l'àmbit de l'escultura. El braç ingràvid de la figura de Jesús al grup escultòric de la Pietat, va servir de model per a l'Enterrament de Crist de Caravaggio i per La mort de Marat del neoclàssic J.L .David.