L'Imperi Romà d'Occident desapareix el 476 a mans d' Odoacre, quan aquest venç l'últim emperador romà: Ròmul Augústul. L'epicentre de la política romana es trasllada a Constantinoble i és l'Imperi Romà d'Orient el què es constitueix com a hereu de la cultura antiga. Una sèrie d'invasions dels anomenats pobles germànics va comportar la creació de nous estats a l'Europa occidental.
Al segle V, els francs, un dels pobles que es van disputar el domini de la Gàl·lia, es van ensenyorir d'aquest territori comandats per Meroveu. Segles més tard, el 732, el noble franc Carles Martell va vèncer als musulmans a la batalla de Poitiers. Poc després, el 751, el seu fill Pipí el Breu es va coronar rei, amb ajuda del papa i va fundar la dinastia carolíngia. El seu successor, Carlemany, va refermar la aliança amb el papa Lleó III, que el va coronar emperador restaurant així l' imperium christianum , que a partir d'aquell moment definiria la política d'Occident.
A la Península Ibèrica es van establir els visigots des del segle V, que van consolidar la seva presència després de vèncer als sueus l'any 585.
La invasió dels àrabs el 711 va posar fi al poder dels visigots. Es va iniciar de seguida la Reconquesta de la Península, durant la qual es van formar diversos regnes cristians, el primer del qual va ser el d'Astúries. Els reis asturians Alfons I, Alfons II i Ramir I van consolidar el regne i hi van fer construir un gran nombre de petites esglésies.
A partir del segle X, l'ocupació musulmana i el fenomen posterior de la Reconquesta va comportar el naixement de 'anomenat art mossàrab. Aquest nou art neix de la convivència entre els ocupants musulmans i les comunitats cristianes.
Al període comprès entre el segle V i el segle IX, no hi ha una ruptura total pel que fa a les institucions, la cultura i l'art anteriors així que en gran mesura, es produeix una continuació de la situació social, econòmica i artística precedent.
A l'Alta Edat Mitjana encara hi ha molts elements que recorden el Baix Imperi Romà. L'Església, com a institució, té una funció molt important en aquest període perquè exerceix la funció de mecenatge que fa possible l'activitat cultural i la producció artística d'aquesta època.
Els pobles germànics no tenien una arquitectura, escultura ni pintura pròpies