No s'observa una menció explícita a la integració dels ODS de la UNESCO en la pràctica educativa del centre lituà que hem visitat. Tanmateix, es poden identificar pràctiques alineades amb alguns ODS, com ara:
La promoció d’un estil de vida saludable (foment de l’alimentació saludable dins la matèria de tecnologia i també a la cantina del centre, així com de l’activitat física mitjançant la dansa obligatòria a tots els nivells)
La cura del benestar emocional (presència de psicòlegs, d’un professional especialista en benestar, activitats per fomentar la convivència i el vincle a l’interior de la comunitat educativa)
La igualtat d’oportunitats (flexibilitat curricular, clubs d’interessos per a alumnes amb altes capacitats)
La cura de l’entorn (ús d’elements naturals a les aules, manteniment d’instal·lacions, implicació de l’alumnat en la cura dels espais).
Aquestes accions connecten amb els ODS 3 (Salut i benestar), 4 (Educació de qualitat) i 13 (Acció climàtica), tot i que la transversalitat i visibilitat dels ODS com a marc global no es fa explícit.
En relació amb les metodologies de treball per projectes, la informació observada destaca que el context de les activitats sempre és proper als alumnes: es familiaritzen amb el mapa dels voltants de l’institut i, sovint, proposen i materialitzen projectes amb una clara vocació de servei a la comunitat. Això demostra que el treball per projectes es fonamenta en la realitat de l’alumnat i en el seu entorn immediat, fet que afavoreix un aprenentatge més significatiu.
A més, s’esmenta la integració de l’art de forma transversal i les col·laboracions puntuals entre diverses matèries, com la classe integrada de visual i plàstica amb llengua i literatura lituana. Aquesta experiència mostra que, de manera senzilla i pràctica, es poden iniciar projectes interdisciplinaris sense una càrrega organitzativa excessiva.
Finalment, la utilització de materials didàctics manipulatius (maquetes, exposicions de projectes, murals artístics) i la dinamització de les activitats de classe.
3. Identificar estratègies efectives per atendre la diversitat a l'aula, incloent-hi l'alumnat d'altes capacitats, per millorar la inclusió i personalització de l'aprenentatge al nostre centre, garantint que tot l'alumnat rebi el suport d'acord amb les seves necessitats.
A partir de l’experiència observada, hem constatat que la flexibilització acadèmica i la personalització de l’aprenentatge són elements clau per afavorir l’èxit acadèmic i l’atenció a la diversitat.
Pel que fa als materials i recursos, la implicació de l’alumnat i el professorat en la cura dels espais, així com la inclusió d’elements naturals i la personalització de l’aula, afavoreixen un ambient positiu i emocionalment segur, essencial per a la inclusió. L’ús de recursos manipulatius, com regles, maquetes o murals, i la disponibilitat de material col·lectiu, contribueixen a un aprenentatge més actiu i adaptat a diferents estils d’aprenentatge.
A més, la reducció de ràtios en certes matèries, com l’anglès, permet una atenció més personalitzada, fet que facilita la detecció i resposta a les necessitats específiques, incloent-hi l’alumnat d’altes capacitats. Aquestes estratègies podrien ser adaptades al nostre context per millorar la inclusió i la personalització de l’aprenentatge.
Finalment, cal destacar que el govern lituà ha dissenyat un programa específic per atendre l’alumnat amb ACI (col·laboracions amb universitats i altres entitats culturals, possibilitat d’acceleració, programes d’enriquiment curricular, grups per nivells). A més a més, al centre hem pogut comprovar que hi ha addicionalment propostes específiques d’ampliació dels coneixements.
4. Conèixer metodologies que facilitin la creació d'un ambient d'immersió lingüística a l'aula, que fomenti la millora de les competències en llengües estrangeres del nostre alumnat i professorat.
Hem pogut observar que el nivell d’anglès de l’alumnat lituà és força bo, i un dels factors determinants és la reducció de ràtios en aquesta matèria, ja que si el grup supera els 24 alumnes es fa desdoblament, facilitant així una atenció més individualitzada i una participació activa de tot l’alumnat. Aquesta pràctica podria ser molt beneficiosa si la poguéssim implementar al nostre centre, pel fet que permetria adaptar millor l’ensenyament a les necessitats de cada estudiant.
Un altre aspecte innovador és l’ús d’una llibreta de vocabulari personal que acompanya l’alumnat durant quatre cursos. Aquesta eina, on els estudiants apunten el vocabulari, la pronunciació (amb l’AFI) i el significat, serveix com a glossari personal i facilita la revisió i consolidació de coneixements al llarg del temps. Aquesta pràctica fomenta l’autonomia i la continuïtat en l’aprenentatge de llengües, i seria molt interessant d’introduir-la al nostre centre.
Finalment, la integració de l’art de manera transversal i la col·laboració entre matèries (per exemple, projectes conjunts entre visual i plàstica i llengua) poden ser vies per fomentar la competència comunicativa i lingüística en contextos reals i significatius, afavorint així un ambient d’immersió lingüística més ric i motivador.