Diari de Camp

1. REFLEXIÓ I DEBAT SOBRE ELS MODELS EDUCATIUS LITUÀ I CATALÀ: PUNTS DE TROBADA I PROPOSTES DE MILLORA.

Després de les observacions portades a terme a l’Institut President Antanas Smetona, aprofundim en la comparativa dels sistemes educatius català i lituà, els punts forts de cadascun d’ells, així com l’elaboració de propostes de millora que es puguin implementar al nostre centre.

1.1 Organització i estructura

Pel que fa a l’organització del sistema educatiu lituà i català, mostren profundes diferències. Per començar, són els mateixos centres educatius, mitjançant la direcció escollida, els encarregats de seleccionar el personal docent, el qual esdevé funcionari a partir de l’experiència i els informes favorables. Al sistema català, l’accés a la funció pública es fa mitjançant un procés d'oposició. La conformació de la plantilla i les substitucions, a Lituània, es cobreixen amb una base de currículums que gestiona el mateix centre, mentre a Catalunya, és competència del Departament d’Educació i Formació Professional.

La carrera professional dels docents és també molt diferent. Mentre que a Catalunya existeix el sistema dels estadis que tenen en compte l’antiguitat i les activitats de formació realitzades, a Lituània existeixen quatre categories professionals a les quals es pot accedir mitjançant requisits més exigents, com per exemple una avaluació anual, i que comporten un important salt salarial.

La càrrega lectiva és molt superior a Lituània (des de 24 fins a 37 classes) i acostumen a completar les jornades amb activitats extraescolars que ofereixen els mateixos centres. Els salaris són més baixos en el cas del professorat lituà (aproximadament un 45% a l’inici de la carrera professional i un 10% al final si s’assoleixen totes les categories professionals). No tot el professorat realitza les mateixes hores a la setmana i el salari pot variar depenent de l’especialitat (per exemple, el professorat més ben remunerat seria el de Llengua lituana i Matemàtiques i el pitjor el d’Educació Física).

Pel que fa a l'accés a la funció directiva tots dos models són molt similars, però la directora té prohibit tenir càrrega lectiva i el seu equip està conformat per 3 caps d’estudis amb una càrrega lectiva de 5 hores a la setmana.

Tot i això, pel que fa a la consideració i dignitat del professorat, hem notat que a Lituània la comunitat educativa mostra més respecte envers el mateix. Destaquem la celebració del Dia del Professorat en què l’alumnat atorga premis en diferents categories per expressar l’estima que senten cap a ells. Al final de l’etapa escolar també resulta freqüent que l’alumnat faci alguna donació en forma de material a l’escola, com llibres per la biblioteca.

La gestió de les instal·lacions i el personal de serveis la porta a terme un gestor que treballa a cada centre educatiu, mentre que la que fa referència al personal docent la fa el Departament d’Educació lituà que, d'acord amb l’estimació feta per la directora, assigna els recursos econòmics pertinents. L’institut no maneja diners.

Dins el sistema educatiu lituà existeixen més perfils professionals que en el català i aquestes persones no són docents que només dediquen unes hores a l’execució d’un càrrec. D’aquesta manera, els centres educatius lituans gaudeixen de figures a dedicació completa amb un perfil professional específic com són: bibliotecari, diversos psicòlegs, logopeda, assistents per l’alumnat amb necessitats educatives, encarregat del benestar emocional i de la comunitat així com informàtic, entre d’altres.

Tant Lituània com Catalunya tenen problemes per cobrir algunes especialitats docents i per engrescar els i les joves a esdevenir professors/es. Coincidim que la millora del prestigi i les condicions laborals resulten clau.

Hem pogut observar com l’organització estudiantil és un dels grans pilars de l’educació lituana. Es promou el consell estudiantil, amb un president triat per l’alumnat i coordinat per un cap d’estudis per promoure el lideratge entre els i les joves. A més, es porten a terme reunions periòdiques entre els diferents presidents estudiantils de la ciutat.

1.2 Instal·lacions i materials

Les instal·lacions del centre que hem visitat gaudeixen d’un manteniment continu. Cal destacar que l’edifici té cent anys d’antiguitat i any rere any es fan obres de manteniment i millora. Gaudeix d’instal·lacions esportives com camp de futbol, pista d’atletisme, parc, àgora-hivernacle i, a l’interior, d’una gran sala d’actes nova amb espais per guardar atrezzo, vestuaris, etc. Destaquem que al taller de tecnologia hi tenen cuina, ja que la integren dins el currículum (alimentació saludable).

Interiorment, es té molta cura de l’espai, es pinta periòdicament amb colors clars, s’utilitza la fusta per crear espais amables, hi ha estors per regular la llum a totes les aules i la presència d’elements naturals està present arreu. Les classes estan curosament personalitzades (cal destacar que el professorat té una aula fixa i és l’alumnat el que canvia d’espai) i mostren molts treballs de l’alumnat. S’involucra a l’alumnat en la cura dels espais i en la seva personalització.

També volem destacar que les aules gaudeixen de força material didàctic, les formes de les taules estan adaptades a les formes d’agrupament necessari a cada aula (per exemple als tallers, aquestes contribueixen al treball en grup) i moltes de les cadires són ergonòmiques i lleugeres.

A tall d’exemple, portem a col·lació els següents materials didàctics:

TAULA IMSAND

Es tracta d’una taula amb dues funcions:

• D'una banda, amb la tapa oberta, té un llit de sorra que permet jocs educatius de forma interactiva. Aquesta funció té la seva base en el fet que la percepció tàctil estimula tot el cos a través de la pell, que té molts punts actius. El contacte amb la sorra té un efecte positiu en el benestar, el funcionament dels òrgans interns, alleuja el dolor, l'ansietat, l'insomni i l'estrès. 

• De l’altra, després de cobrir la taula amb la tapa es pot utilitzar el programari i els blocs de lletres per a activitats educatives amb lletres, paraules, frases, com a eina d'ensenyament de la llengua, i com a suport per a la logopèdia i la teràpia del llenguatge.

PANTALLA EGLASS

Es tracta d’una pissarra de vidre transparent il·luminat que integra una càmera per capturar el rostre i l’escriptura del professor. A més, es poden pujar al vidre presentacions i altres continguts i marcar-los amb retolador per ser projectats.

3. Organització de l’institut. Estratègies en el procés d’ensenyament - aprenentatge.

3.1 Organització de les classes, esbarjo, dinar i durada de les sessions

La jornada lectiva comença a les 08:00 h i acaba a les 15:45 h pels alumnes dels nivells més elevats; els més petits fan menys hores, depenent de la seva edat. Les sessions són totes de 45 minuts i s’organitzen amb pauses entre elles que duren entre 10 minuts (la primera d’elles i més curta) i 30 minuts (la més llarga entre la 4a i 5a classe). Els horaris de l’alumnat es planifiquen equilibrant matèries exigents i lleugeres, evitant dues hores seguides de la mateixa matèria i tenint en compte els cicles de concentració segons l’edat.

En aquestes pauses entre classes, l’alumnat pot sortir de l’institut (hi ha professorat que fa guàrdia de pati), però l’institut no té cap mena de tanca perimetral (de manera que es fa difícil controlar els moviments dels alumnes).

El dinar, que pot ser a la cantina de l’institut o a fora, es preveu, depenent dels nivells, en aquestes pauses més llargues (entre la 3a i 4a classe, que dura 20 minuts o entre la 4a i 5a classe, que en dura 30).

3.2 Estratègies en el procés d’ensenyament - aprenentatge

Pel que fa a les estratègies metodològiques, l’institut de Kaunas combina classes tradicionals amb metodologies innovadores i un ús de les noves tecnologies en tasques concretes i significatives. D’aquesta manera hem pogut assistir a sessions en què el professorat guiava la classe d’una manera més expositiva i a d’altres on l’alumnat esdevenia el centre d’aprenentatge i es propiciava un paper actiu d'aquest.

Ens agradaria destacar la importància de la contextualització de moltes de les activitats proposades a l'alumnat i d’altres que comporten la millora de la vida de la comunitat escolar (projectes de tecnologia, decoració, festivals, etc.), fets tots dos que ajuden a conformar un aprenentatge significatiu.

4. Currículum

El currículum lituà ha canviat recentment i ha esdevingut competencial. La impressió que té el professorat és que s’han reforçat les àrees de llengua lituana i matemàtiques. Per exemple, l’alumnat de 7è grau ara porta a terme resolució de problemes que fins ara es feien a 9è grau. Als cursos superiors l’alumnat es divideix per nivells en matemàtiques i en llengua lituana (nivell A i nivell B).

També existeix una gran facilitat per flexibilitzar el currículum, de tal manera que l’alumnat pot realitzar un nombre variable de crèdits i matèries i té una gran optativitat.  Voldríem destacar la integració de l’art en tota la vida escolar i en totes les àrees del currículum. La dansa, és obligatòria a tots els cursos i amb ella impulsen un estil de vida saludable, el benestar emocional i les relacions interpersonals. També se celebra una setmana de les arts, cada curs, en què l’alumnat conrea diferents disciplines artístiques.

4.1 Organització de les sortides (deu dies)

Al calendari escolar lituà es reserven deu dies per fer les sortides i activitats extracurriculars durant el curs. Això vol dir que cada escola i institut escull deu dies, on totes les classes faran una activitat fora del centre. D'aquesta manera, des de principi de curs tots els docents poden organitzar les sessions tenint-los en compte. 

4.2 Activitats extraescolars com enriquiment

A les tardes es proposen activitats extraescolars, algunes de les quals porta a terme el mateix professorat del centre i es proposen activitats d’enriquiment curricular en forma de clubs d’interessos com a mesura específica a l’alumnat amb altes capacitats.

4.3 Promoció de la lectura

Un tema que ens ha cridat molt l’atenció ha estat la manera en què el govern lituà promou la lectura entre els joves. Tots els estudiants lituans estan obligats a llegir un llibre al mes des que poden començar a llegir històries curtes fins a 12è grau (18-19 anys). Tenen una llista on figura el llibre que s’han de llegir cada mes i al final fan activitats de comprensió lectora variades: preguntes de comprensió, il·lustracions, còmics, resums i reflexions orals, entre d'altres. 

5. Inclusió

La inclusió és un dels grans reptes de futur del sistema educatiu lituà i, actualment, com en el cas català, suposa un important desgast pel professorat per la manca de recursos al respecte i el gran creixement de la diversitat a les aules.

No obstant això, cal destacar que el sistema educatiu lituà contempla diferents perfils professionals a jornada sencera destinats als centres i té una dotació molt més notable d’especialistes com psicòlegs, logopedes, auxiliars, etc. que està present a les classes per ajudar a l’alumnat amb necessitats educatives.

També cal destacar que el govern lituà té un programa especial destinat a l’alumnat amb altes capacitats per tal que aquest tipus d’alumnat pugui desenvolupar tot el seu potencial, treballar les seves febleses (per exemple compta amb un treball d’educació emocional) i per promoure el seu talent (en col·laboració, per exemple, en programes amb la universitat).