L'Albert Gelis és un nedador català invident que ha participat a tres Jocs Paralímpics: Atenes 2004, Pequín 2008, i Londres 2012. Nascut a Sant Joan les Fonts l’any 1981, l'Albert pateix una disfunció visual degenerativa, la retinosi pigmentària, que l'ha dut a practicar natació adaptada. De petit, seguint les petjades dels seus germans, va començar a fer natació al club del poble. Del Santjoanenc va fer el salt al C.N. Olot, i sent un adolescent va marxar al Centre d'Alt Rendiment de St. Cugat. Actualment, defensa els colors del Club Natació Barcelona.
Competeix en la categoria S-12, i en el seu palmarès té dues medalles de plata en el Campionat del món d'Eindhoven 2010, dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2006 i dues de bronze més en els Campionats d’Europa 2009. També aconseguí una medalla de plata i dues de bronze 2007 i tres de bronze 2009 en els Mundials de piscina curta. Del seu palmarès en destaca la medalla de plata en 4x100 estils dels Jocs d'Atenes 2004.
Amb 42 anys, ha aconseguit la mínima olímpica i participarà en els pròxims Jocs de París 2024.
És una patologia hereditària que es caracteritza per la degeneració precoç i progressiva de les cèl·lules retinals, fonamentalment, les fotoreceptores: els bastons (visió nocturna) i els cons (percepció de colors i de detalls), que converteixen la llum en senyals que es transmeten al cervell.
La retinosi pigmentària s’engloba dins del grup de les malalties considerades minoritàries (afecta aproximadament 1 de cada 3.000 persones), tot i que es tracta de la distròfia hereditària de la retina més freqüent.
En la natació paralímpica es practiquen quatre estils: lliure, braça, esquena i papallona. A més, tots quatre es combinen en la prova d’estils, sigui individual o de relleus. Totes les curses es disputen en piscina de 50 metres i els esportistes poden sortir des de tres posicions: a peu dret sobre el pedrís, asseguts al pedrís o directament des de dins de l’aigua.
Els nedadors es classifiquen en funció de com afecta la seva discapacitat a l’hora de practicar cada estil. Les classes S1 a S10 engloben a aquells que tenen discapacitat física o paràlisi cerebral, sent els de la S1 dels més afectats i els de la S10 dels més lleus. A més, la classe S11 es reserva per als nedadors cecs, la S12 i S13 per a deficients visuals i la S14 per a discapacitats intel·lectuals.
La «S» davant del número de la classe es refereix a la categoria del nedador per a les proves d’estil lliure, esquena o papallona. En braça (SB) alguns nedadors amb discapacitat física competeixen en una classe més baixa, ja que es requereix una propulsió més forta de les cames. També s’utilitza aquesta regla per a la prova individual d’estils (SM).
La natació és un dels pocs esports que es va practicant de forma contínua des dels primers Jocs Paralímpics, els de Roma 1960.