Curs: 6è de primària.
Àmbit: Educació Física, Esport i Olimpisme
Guió i continguts a desenvolupar:
1. Quins són els orígens dels Jocs Olímpics?
2. D'on prové la paraula Olímpiada? Per què es realitzen en cicles de quatre anys?
3. Els Jocs Olímpics Antics i les seves modalitats esportives.
4. L'Olimpisme com a filosofia de vida.
5. Lucius Minicius, el primer campió hispà de l'antiga Grècia.
El Déu Zeus, fill de Cronos (II mileni a.C) atreia peregrins de tota la vall d'Olímpia per oferir-li culte i pràctiques litúrgiques. Segons Umminger, els pelegrins que arribaven a Olímpia oferien a Zeus un gran sacrifici, on els regals eren immolats a la “pira”, el fet d'encendre la flama de la gran foguera era una distinció i privilegi especialment cobejat, es va determinar una forma senzilla qui seria l'elegit.
Varis pelegrins que volien optar a encendre la flama, es varen alinear en forma de sortida, a la senyal d'un crit o una veu, començaven una carrera ràpida amb la torxa a la mà fins on esperava un sacerdot de peu, el primer que arribava tenia l'honor d'encendre la pira. La competició ritual referida donaria origen a la carrera denominada de l'estadi (197,27 m.). Cronològicament la primera de les proves que integrava el calendari dels Jocs d'Olímpia, sembla ser que iniciats l'any 776 a.C.. A partir d'aquesta data comença a computar un sistema de calendari grec que mesura el temps per Olimpíades, és a dir, per a períodes de quatre anys fins el 392 (1168 anys), on es realitzen el Jocs durant els mesos d'estiu i durant aquests mesos hi havia un conveni de “treva sagrada” entre els diferents pobles que prohibia tot tipus d'activitat de guerra mentre duraven els Jocs en el territori d'Olímpia.
Es realitzaven amb un programa durant 5 o 6 jornades a Olímpia iniciant les ofrenes al Déu Zeus. El quart dia també estava dedicat a actes religiosos i ofrenes, i el sisè dia es feia la cerimònia de guanyadors i entrega de premis.
Les competicions i especialitats esportives es realitzaven durant el segon dia (joves), el tercer i el cinquè. Els concursos eqüestres es desenvolupaven durant el tercer dia al matí, l'atenció se centrava en les curses de carros en dos versions biga (2 cavalls) i quadriga (4 cavalls) en una pista de 400m de llargada.
Durant el tercer dia a la tarda es desenvolupava el concurs de pentatló, especialitat que combinava cinc disciplines: el llançament de disc, el llançament de javelina, el salt d'allargada, la carrera i la lluita.
Durant el cinquè dia al matí es realitzaven les curses de velocitat (estadi – 192,27m., i diaulo – doble estadi i de resistència o dólico - 24 estadis), i durant la tarda les competicions de lluita (el pugilato – antecedent de la boxa-, el pancracio -antecedent de la lluita lliure) i la carrera d'armats (distància de doble estadi corrent amb l'armadura).
Utilitza l'esport com a mitjà transmissor dels seus postulats formatius, pacifistes, democràtics, culturals i ecologistes. L'olimpisme es basa en tres potes: la no discriminació, la recerca de la pau i la millora psicofísica de la raça humana a través de l'esport. És una filosofia de vida que combina la cultura i l'esport.
El terme rep el nom de la vall sagrada grega de la zona nord occidental del Peloponès on s'iniciaren rituals en honor al Déu Zeus de l'Olimp, que va donar nom als Jocs Olímpics i al santuari dedicat a ell, Olímpia.
L'imperi romà va heretar la cultura grega i especialment els Jocs Olímpics, dos mil·lennis abans dels Jocs Olímpics de Barcelona '92, els Jocs ja van coronar el primer campió hispànic en la modalitat de quadrigues, es tracta de Lucius Minicius.
Lucius Minicius Natalis, fill d'una família important de Barcino (Barcelona romana), el seu pare va ser senador de Roma i amic de l'emperador Trajà. Lucius va ser cònsol a Líbia, el 129 d.C. va quedar campió en curses de quadrigues a l'antiga Grècia i per tant va ser el primer medallista d'or hispà i barceloní de la història.
Visualitza la carrera de quadrigues de la pel·lícula “Astèrix i Obèlix als Jocs Olímpics”