Un brunzidor produeix un brunzit. Dins de la carcassa de plàstic hi ha un parell de plaques metàl·liques; quan hi fem passar corrent aquestes plaques vibren les unes contra les altres i generen so.
Tingueu un compte que els brunzidors tenen polaritat, i que no necessiten resistència de protecció.
Hi ha dos tipus de brunzidors, actius i passius
Els actius tenen un circuit oscil·lador que fa que quan el senyal que reben és alt, emetin un so amb una freqüència determinada (sempre la mateixa). Poden ser útils per a alarmes senzilles en les quals no necessitem un to determinat.
Els passius necessiten un senyal oscil·lant (PWM). En funció de la freqüència generen un to o un altre.
Reconeguem-los:
Els brunzidors actius solen ser una mica més grans que els passius. A més, porten una etiqueta a la cara superior.
Si tenim dubtes: si en connectar el brunzidor a un senyal alt (1) aquest sona és que és actiu. Si no sona o fa un espetec, és que és un brunzidor passiu.
L'altaveu consta de dos elements: un electroimant i una làmina metàl·lica d'acer. Quan s'acciona, el corrent passa per la bobina de l'electroimant i produeix un camp magnètic que fa vibrar la làmina d'acer sobre l'armadura, produint el so.
El seu comportament és igual al dels brunzidors passius: generen tons proporcionals a la freqüència del senyal PWM.
Podem utilitzar altaveus de 8 ohms de l'aula de Tecnologia o altaveus per mòbils. Aquest porten un circuit amplificador que augmenta el volum.
Aplicant senyals PWM a un brunzidor o un altaveu podem generar tons (notes) musicals, fent-los vibrar a la freqüència de la nota musical que volem que soni.
En aquest cas, l'ample del pols determina el volum. Si en necessitem més, podem utilitzar un amplificador LM36, i un potenciòmetre per regular el volum.
Si fem música, a més de la freqüència també haurem de tenir en compte la durada de les notes i deixar un cert espai de temps entre cada nota. Haurem de generar sons amb una freqüència i durada determinades.