Material elaborat pel grup de treball

Després de la realització dels jocs de presentació explicats a la secció "Els jocs i les dinàmiques de grup per l'acollida i adaptació de l'alumnat", que permeten crear un ambient més obert i participatiu, es porta a terme una activitat ABP inicial.

A la secció "Propostes del grup de treball" podem veure diversos exemples segons el nivell. Cal remarcar les següents particularitats segons els grups, considerant com exemple l'alumnat dels cicles de la família d'informàtica de l'institut Montsià:

• En 1r de grau mitjà, alguns/es alumnes es coneixen per haver realitzat la ESO al mateix institut. Generalment tendeixen a fer primeres agrupacions per poblacions d'origen. En general no coneixen la metodologia ABP.
• En 1r de grau superior, els/les alumnes que han realitzat el grau mitjà a l'institut Montsià es coneixen entre ells i coneixen la metodologia ABP. Però hi ha un percentatge significatiu d'alumnat nouvingut al centre.
• Tant en 2n de grau mitjà, com en 2n del superior l'alumnat en general ja es coneix i ja té experiència en ABP.

Així l'activitat ABP inicial es planifica per tal de permetre a l'alumnat fer una primera presa de contacte amb la metodologia. Els objectius principals són:

• Concienciar sobre els avantatges del treball col·laboratiu.
• Concienciar sobre la necessitat de voler aprendre.
• Identificar els diferents instruments dels que disposem per desenvolupar la feina.
• Identificar els diferents instruments dels que disposem per a fer un seguiment i valoració de la feina.
• Si s'escau, identificar millores respecte l'experiència ABP d'anys anteriors i fer propostes de millora.

Durant el seu desenvolupament, en aquest cas d'una durada aproximada de 4 hores, el professorat va introduint les diferents eines de les que disposem per a portar a terme el treball usant ABP. Així es va introduint els diversos documents (plantilles) dels que disposa l'alumnat per a fer els lliuraments a l'hora de resoldre un cas.

És important, des del començament informar a l'alumnat que en cada mòdul, el professorat pot introduir variacions si ho considera adient, i que en qualsevol cas la forma de realitzar els lliuraments l'establirà cada professor en el seu mòdul.

A continuació es detalla el desenvolupament de l'activitat inicial ABP portada a terme en el grup de 1r del grau superior durant el curs 2017-2018. L'enunciat i el cronograma (de 10 del matí a les 14 del migdia) es poden veure en la tasca 6.

1. Introducció

El professorat fa una introducció de la metodologia ABP, en la que tracta de transmetre les següents idees:

• Per a obtenir els millors resultats en tot procés d'ensenyament-aprenentatge, és fonamental que l'alumnat vulgui aprendre. Si s'està motivat per aprendre és pràcticament segur que s'aprèn.
• El treball col·laboratiu enriqueix el procés d'aprenentatge i permet l'adquisició d'habilitats de gran utilitat com la capacitat de negociar, de comunicar idees i arguments, d'organitzar i distribuir tasques.
• La probabilitat que el funcionament del grup sigui satisfactòria per als seus membres, augmenta si ens preocupem de mantenir i cultivar: la comunicació, la confiança, la coordinació, el compromís i la complementarietat.
• Quan treballem en grup, si establim clarament els objectius comuns, la seva revisió ens facilitarà el desenvolupament de la feina. Tenir un interès comú és un bon element per garantir que tots els membres del grup treguin el millor de cadascú i cadascuna.

Una forma de portar a terme la introducció, que preferiblement hauria de ser breu (recomanable màxim 15 minuts), és exposar directament les idees anteriors, i donar peu a que l'alumnat vagi plantejant els avantatges i inconvenients que hi veu al treball col·laboratiu. És important que el professorat vagi apuntant idees que surten i anar aportant informació al llarg de la sessió. Una pregunta usual dels alumnes és “i si algun company no fa la seva feina?”. Pregunta que es pot aprofitar per potenciar el compromís, remarcar la necessitat de voler aprendre i introduir instruments com el kanban i el diari d'incidències.

Podem servir de suport vídeos com aquest:

2. Desenvolupament d'un treball usant ABP

Després de la introducció anterior i utilitzant el ABP inicial com a cas d'exemple, el professor va guiant a l'alumnat tant per a resoldre el cas, com per a identificar els instruments emprats tant per facilitar la cooperació entre els membres de grup com per a fer un seguiment dels resultats que es va obtenint.

A continuació es mostra un esquema dels punts que es pot remarcar, un cop feta la introducció anterior per tal d'apropar l'alumnat als instruments que utilitzaran al llarg del curs.

Punt de partida:

• Enunciat del cas.
• Dades límit establertes pel professor (cronograma).
• Fonts d'informació proporcionades pel professor.
• Altres fonts d'informació al vostre abast.

Què disposeu abans de començar?

• Del que ja sabeu!
• De les formes que ja conegueu de buscar informació.
• De la vostra iniciativa i creativitat.
• De les vostres ganes d'aprendre.

Què podeu aconseguir?:

• Aprendre a treballar en grup. (Només es pot treballar en grup, si es sap fer de forma individual, per tant, també aprendreu a treballar de forma individual).
• Aprendre a aprendre.
• Adquirir competències associades als diferents mòduls del cicle.

En quin grau?

• Fins on vulgueu i el temps us ho permeti.
• Òbviament nosaltres marcarem els mínims necessaris per a aprovar.

D'acord amb els instruments que hem anat desenvolupant per portar a terme la metodologia ABP, es planteja 4 fases per resoldre un cas:

1. Planificació.
2. Desenvolupament - seguiment.
3. Presentació de resultats.
4. Reflexions sobre el procés d'aprenentatge.

I s'aprofita l'exemple del cas ABP inicial per anar explicant a l'alumnat les diferents eines de les que disposem per portar a terme cada fase.

En els documents PDFs adjunts podem trobar diversos exemples de com l'alumnat ha interpretat i portat a terme les tasques.

2.1 Planificació

Es proporciona a l'alumnat, de forma controlada, l'enunciat de cas i el cronograma (veure secció Propostes del grup de treball) junt a les plantilles següents (veure PDFs adjunts):

• Lliurament 1: Acords Inicials.
• PLUJA D'IDEES
• Lliurament 2: Objectius d'aprenentatge
• Lliurament 3: Pla de treball

S'inicia l'activitat presentant la plantilla d'Acords inicials i donant temps per a que l'emplenen.

A continuació, es proporciona l'enunciat del cas, el cronograma i la resta de documents de planificació.

Al proporcionar l'enunciat, convé insistir en la importància de re-llegir-lo tants cops com sigui necessari per entendre què es demana, per aclarir requeriments si els hi ha…

També és d'utilitat portar l'atenció de l'alumnat al cronograma, per tal que tinguin una primera idea de l'abast del treball d'acord amb el temps disponible.

Es pot deixar que els grups facin una primera llegida de l'enunciat per tal d'explicar després com portar a terme la pluja d'idees, la determinació d'objectius i la determinació del pla de treball.

Després de deixar temps per la realització dels objectius i pla de treball, convé fer una posada en comú, per tal de verificar que tots els grups estan ben orientats i per tal de permetre que tota la classe tingui una idea de com faran front al cas els companys.

Lliurament 1: Acords inicials.

Recull número assignat al grup, nom dels membres que el composen, coordinador, redactor (secretari), colors assignats.

L'alumnat sol estar familiaritzat amb els diversos rols, normalment només cal explicar que el color s'utilitzarà per a poder fer un seguiment de les tasques que fa cada membre.

Pluja d'idees.

Per tal de poder determinar els objectius d'aprenentatge i el pla de treball, es recomana realitzar una pluja d'idees. Basada en:

• Pensar en el que ja tenim clar
• Anar identificant possibles fonts d'informació que haurem de consultar o visitar
• Després haurem de posar les respostes en comú
• Haurem de confeccionar un document (el treball)

Però encara no resolem res!!

La pluja d'idees l'organitzem en 3 columnes:

• Què sabem?: realitzar una llista d'allò que ja sabem. Com per exemple informació que ja coneguem o sobre la que ja hem pres una decisió: cada quan hem de viatjar, hem de sortir de la comunitat europea…
• Què volem saber?: realitzar una llista de les que ens falta saber. Per exemple:
  • Com escollir el destí.
  • Com obtenir el visat, si cal
  • On i quan canviar divisa
  • Com aconseguir diners per al viatge
  • ….
• Com ho farem?: realitzar una llista de com pensem que aconseguirem resoldre les qüestions anteriors. Per exemple:
  • Farem una proposta de llocs amb preus i realitzarem una votació per determinar el destí.
  • Consultarem webs de viatges que disposin d'opinions
  • …..

És important ressaltar que en la pluja d'idees millor anotar tot el que se'ns acudeixi, i després a l'hora de concretar com ho fem, ja analitzarem la viabilitat i seleccionarem les que tirem endavant.

Lliurament 2: Objectius d'aprenentatge?

De totes les idees que hem recollit com a la pluja d'idees, en centrem en el que ens falta saber.

En el desenvolupament de l'exemple, el professorat anirà observant el treball dels grups i guiant-los. Depenent de quan fluid sigui el treball de cada grup, se'l pot orientar per quedar-se només en aquells que després tractarem d'aconseguir avui, o es pot potenciar el plantejament de tots els objectius per després escollir els que voldrem aconseguir en el pla de treball per a la sessió inicial.

És important destacar que durant el curs el que plasmarem com a objectius d'aprenentatge és allò que volem aprendre resolent un cas. Què volem aprendre o què hem d'aprendre en aquest cas?

No es tracta només de resoldre el cas concret, sinó de valorar més allà de la resolució del cas per a què ens pot servir resoldre'l. És a dir, a partir d'un cas concret tractar de veure quines generalitzacions podem extraure.

No es tracta que un membre del grup acompleixi un objectius només sinó que tots els membres del grup aprenguin el que s'han marcat com objectius d'aprenentatge del grup.

Lliurament 3: Pla de treball (Sprint planning)

S'explica com realitzar el pla de treball en el que cal identificar tasques que puguin ser comprovades, es a dir que es pugui determinar quan la donarem per acabada (recordar que es pot veure exemples emplenats en els PDFs adjunts).

La informació que han de plasmar és la següent:

• Història: Agrupa un conjunt de tasques que estan relacionades.
• Nom curt de la tasca: Ens permetrà identificar la tasca de forma ràpida.
• Descripció de la tasca: Esquema del que es vol realitzar que faciliti recordar en què consistia tot i que passin diversos dies des que l'hem escrit fins que ens posem a realitzar-la.
• Resultat: El producte, és a dir alguna cosa material, que obtindrem al finalitzar la tasca.
• Comprovació: Ens permetrà saber quan la donem per acabada i en quin grau de qualitat.
• Prioritat: Per saber si existeix tasques que depenen d'altres.
• Temps: Estimació del temps que tardarem en realitzar-la.

Convé des d'aquest cas inicial remarcar la importància de concretar resultat i comprovació. Pel que hem vingut observant des que vam introduir la gestió àgil, determinar el resultat i comprovació d'una tasca no és intuïtiu per a l'alumnat. És d'utilitat proporcionar-los exemples, com els que podem veure als PDFs.

A l'ABP inicial, en un cas com el de l'exemple, el professorat va observant com realitzen la planificació els diversos grups, assegurant-se per una banda que la quantitat de tasques planificades s'ajusta al temps disponible. I per altra que hi ha al menys 1 tasca que pugui desenvolupar cada membre del grup.

Com s'ha dit, després de deixar temps per la realització dels objectius i pla de treball, convé fer una posada en comú, tant per verificar que tots els grups estan ben orientats com per permetre que tota la classe tingui una idea de com faran front al cas els companys. Idees en les que es pot tornar a insistir durant la posada en comú:

• Tots els membres del grup han d'assumir els objectius d'aprenentatge recollits com a objectius que han d'aconseguir individualment.
• Una tasca ha de ser concreta, entregable i comprobable.
• El temps del que es disposa per al desenvolupament no es pot ampliar. Per tant l'abast de les tasques ha de ser tal que ens permeti obtenir un resultat clar i presentable en els 2 punts clau de l'enunciat:
  • El punt que hem escollit en relació i l'organització del viatge
  • El que hem entès de com treballar usant ABP

2.2 Desenvolupament - seguiment.

Es passa a la fase de desenvolupament, introduint l'ús d'un kanban i la realització de scrums per a poder fer un seguiment àgil de l'evolució de les tasques.

Desenvolupament del treball

Una bona determinació del pla de treball ens ajuda a organitzar el desenvolupament, i ho podrem comprovar en aquest ABP inicial, en el que el percentatge de temps utilitzat per a la planificació és molt alt en relació al temps de desenvolupament. S'insisteix en els 2 punts clau:

• Aspectes organitzatius del viatge.
• Aspectes metodològics i col·laboratius derivats de l'ús de l'ABP.

Es remarca la importància de proporcionar unes conclusions a mode de resum de la resolució del cas i dels aprenentatges aconseguits.

A partir de l'experiència en la implementació de l'ABP a l'aula hem observat que obtenir conclusions i presentar-les és un dels punts que més costa a l'alumnat.

Així convé ja des de aquest cas inicial ajudar a l'alumnat per diferenciar entre frases del tipus:

• “ens ha agradat molt realitzar el treball, al principi ha sigut complicat però ens hem sortit”

O frases del tipus:

• “Respecte l'organització del viatge hem aconseguit, després de comparar costos i preferències dels tipus de llocs a visitar, acordar on anirem: a Singapur. En el procés de prendre la decisió ha sigut complicat trobar la informació dels costos del viatge perquè la informació estava dispersa, però finalment hem trobat un web fiable que és tal amb la informació que necessitàvem”.
• “Respecte treballar utilitzant ABP hem rebut molta informació, que no hem pogut processar en aquesta sessió, però ens hem anotat la llista de documents i sabem que al moodle disposarem del guió”.
• “Pel que fa a les tasques i lliurament que hem realitzat avui, en el grup ha hagut bona comunicació. … Aquí sí que podeu donar una opinió dels instruments que en la primera presa de contacte us semblen útils, per exemple”.

Explicació ús del kanban i scrum.

S'explica a l'alumnat què és un kanban, i es proporciona la plantilla “Lliurament 4: Kanban seguiment de la planificació” junt a posits de colors. Un color per cada membre del grup. Als exemples en els PDFs podem veure com han quedat els kanban al final de l'activitat.

Idees principals a comunicar a l'alumnat:

• Com s'utilitza un kanban.
• Un kanban ens permet identificar visualment l'estat de desenvolupament del treball: ens ajuda a determinar un cop acabada una tasca, quina començar i ens permet tenir a cop d'ull la quantitat de tasques que hem fet i les que ens queda per fer.
• Un kanban ens permet identificar visualment la càrrega de feina que ha tingut cada membre.

S'explica a l'alumnat què vol dir Scrum de forma simplificada, centrant l'atenció en:

• La conveniència de para a mirar en grup com va el desenvolupament del treball. En grup, es revisa, amb l'ajuda del kanban, els resultats i comprovacions, com van les tasques.
• La durada de les revisions ha de ser àgil, reunions curtes de les que tots els membres del grup han de sortir en una idea clara de l'estat de desenvolupament i de la tasca que han de continuar o començar.

I s'explica quan i com utilitzar-lo:

• Es pot programar periòdicament: per exemple a l'inici o final de cada sessió de classe.
• Un membre del grup pot demanar fer-lo en el moment que necessiti consens del grup per continuar.
• Es pot programar quan s'aconsegueixi una fita (la finalització d'una tasca important o d'un conjunt de tasques relacionades).

Durant el desenvolupament del cas inicial, com es pot veure al cronograma (secció "Propostes del grup de treball") es disposa d'uns 40 minuts per a desenvolupar el treball. Tot i així s'anima a l'alumnat a parar per exemple cada 10 minuts i explicar-se com els va. I de forma organitzada, es planifica una parada 10 minuts abans de la posada en comú en el grup classe per preparar la presentació.

A continuació es detalla com s'usa la plantilla del kanban (veure exemples en els PDFs adjunts)

Lliurament 4: Kanban seguiment de la planificació.

Com s'ha dit, junt a la plantilla del kanban, es reparteix posits de colors, un color per cada membre del grup.

El kanban està estructurat en 3 columnes:

1. Tasques pendents: o tasques que encara no hem començat a realitzar. Inicialment recull totes les tasques planificades. Les podem escriure, usant el nom curt del pla de treball. Com a punt de partida, no cal que les tingui assignades un membre en concret. L'objectiu és que ens permeti veure a cop d'ull quantes tasques tenim pendents. Quan un membre del grup va a iniciar una tasca ho comunica a la resta, en un Post-it amb el seu color posa el nom de la tasca. Taxa la tasca de la columna de tasques pendents i posa el Post-it en la columna de tasques en curs.
2. Tasques en curs: les que estem desenvolupant en aquest moment. A través del color dels Post-its, s'ha d'identificar qui està realitzant la tasca. En el Post-its posarem el nom curt de la tasca segons determinat en els acords inicials. IMPORTANT: Un membre del grup només pot tenir UNA tasca en curs.
3. Tasques acabades: només passarem el Post-it a aquesta columna quan es pugui mostrar el resultat de la tasca segons el pla de treball i que s'hagi fet la corresponent comprovació segons el pla de treball.

En la revisió de la planificació, s'ha assegurat que hi hagi al menys 1 tasca per a cada membre del grup. Durant el desenvolupament el professorat s'assegura que en la columna de tasques en curs no hi ha cap color repetit. També durant el desenvolupament el professorat aprofita la realització de l'Scrum dels grups, o motiva la realització d'un Scrum per a comprovar que les tasques en la columna de tasques acabades acompleixen els requeriments.

2.3 Presentació de resultats.

S'introdueix la conveniència de treballar l'exposició oral, introduint alguns elements de la rúbrica que s'utilitzarà durant el curs:

• Claredat de discurs: seguir el fil conductor preparat.
• Rellevància de la informació proporcionada: s'ha escollit els aspectes clau.
• Ús dels diferents elements bàsics de la comunicació oral:
  • To de veu que capti l'atenció del públic.
  • Postura gestual, especialment col·locació de les mans i moviments corporals.
  • Contacte visual en el públic en general.

Els grups presenten els resultats i el professorat controla el temps.

A mesura que els grups van presentant, el grup anterior pren nota per fer una coavaluació.

Després de la presentació de cada grup, es permet la intervenció dels companys per fer preguntes concretes sobre el que s'ha presentat.

Als PDFs adjunts podem veure alguns exemples de preparacions de la presentació. Tots els grups van aconseguir tractar en major o menor mesura els 2 punts clau.

Respecte l'organització del viatge, com es va observa al llarg de la sessió, els grups es van centrar en aspectes diversos. Per exemple:

• En com escollir el destí
• Donar el destí per ja consensuat i determinat i centrar-se
  • En com resoldre el canvi de moneda
  • En com identificar i aconseguir la documentació per entrar-hi al país.
  • En fer un llistat de llocs a visitar.
  • En quin tipus de fauna i flora predomina al lloc a visitar.
  • En la necessitat o no de vacunar-se, identificant les malalties de risc i quan i com vacunar-se
  • ….

Respecte la metodologia ABP i els instruments que utilitzem a l'institut, sortiren aspectes com ara:

• No coneixíem què era un kanban i pensem que pot ser d'utilitat.
• El treball en grup ens ha facilitat la feina perquè el que no se li acudia a un membre ho pensava un altre i així ha sigut més fàcil avançar.
• Els companys que ja havien utilitzat l'ABP en cursos anteriors ens han facilitat saber què havíem de fer en cada moment.
• Hem fet moltes coses, però era fàcil anar-ho fent amb les indicacions del professorat.
• ….

2.4 Reflexions sobre el procés d'aprenentatge

A continuació de les presentacions, en altres ocasions, havíem deixat un temps per a que els companys poguessin ressaltar punts positius i fer propostes de millora. En aquesta ocasió es va planificar que les valoracions les faríem al final, un cop finalitzades totes les presentacions

L'avantatge d'exposar les valoracions després de cada presentació és que es té un major detall del que s'acaba de dir. I l'avantatge de fer l'exposició posteriorment és que obliga a fer memòria sobre tot el que s'ha exposat, de forma que és més fàcil identificar què és el que més ha cridat l'atenció de l'alumnat o en què s'han fixat més.

Així, després de les presentacions, cada grup disposa d'uns minuts per concretar la coavaluació i realitzar una autoavaluació.

Ambdues es simplifiquen indicant al menys 3 punts forts i 3 punts febles. I finalment es realitza una posada en comú.

En els PDFs adjunts podem veure algunes de les notes que van prendre els diversos grups abans de fer la presentació.

Materials PDF