Adaptació al treball en equips i metodologies d'enfocament globalitzat i actives

Cada vegada més, durant les diferents etapes educatives i al món laboral, es fan palesos els beneficis d'utilitzar metodologies Àgils, com per exemple l'Scrum. Les metodologies àgils són una sèrie de pràctiques basades en els principis que expressa el Manifest Àgil (http://agilemanifesto.org/iso/ca/principles.html) que inclou elements com la col·laboració, l’autoorganització i els equips multifuncionals. Mentre que l'Scrum (https://www.scrum.org/resources/what-is-scrum) és un marc de referència (framework) que ens permet implementar la metodologia Agil.

Al principi, durant les dècades dels 70 i 80, van començar a utilitzar la base d'aquestes metodologies les companyies japoneses d'automoció, i a meitat dels 90 van començar a adoptar-ho algunes empreses dels EEUU. Al passar els anys s'ha anat generalitzant el seu ús, des de les companyies tecnològiques cap a empreses de quasi qualsevol tipus.

L'avantatge d'usar l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i altres metodologies de treball cooperatiu i col·laboratiu amb enfocament globalitzat a l'aula permetrà al nostre alumnat adaptar-se a la realitat que es trobaran al mon laboral i per extensió a qualsevol projecte personal que facin en la seva vida (ONGs, associacions, grups esportius, etc).

L'alumnat aprendrà a:

Col·laborar amb altra gent que pot pensar diferent a ells o elles: el treball en grup dóna l'oportunitat als/les membres de veure un ampli ventall d'idees enfocades a resoldre el problema plantejat. Inclús les persones molt creatives veuran potenciades les seves idees al debatre-les dins del grup.
Organitzar-se: mitjançant plans de treball, comunicació continua per mail, Whatsapp, i altres eines socials més enfocades a treball en equip com Slack, Asana o Zoho Projects.
Extraure els punts principals d'un projecte a realitzar: la pròpia metodologia ABP requereix que l'equip comprengui bé el que se'ls demana, per això inicialment han de posar per escrit els objectius i les tasques que hauran de portar a terme.
Temporitzar les tasques: tan important com saber quines tasques hauran de fer és saber en quin ordre i quin temps estimat els costarà de fer, per veure si es factible fer-ho tot per a la data de lliurament programada. Per això els membres del grup han de redactar el pla de treball.
Dividir la feina, portar un control de la feina feta i la que està per fer: una vegada saben les tasques i l'ordre en que les han de fer, és el moment de pensar quin és el membre de l'equip més indicat per a dur a terme cadascuna, o si alguna s'ha de fer per dos/dues o més membres. També és essencial saber què ha fet cadascú/cadascuna i què resta per fer, això ho poden fer amb el sistema Kanban, en el nostre cas l'eina Kanbanflow.
Presentar en públic un projecte propi i defensar-lo: una habilitat que els serà molt útil a l'alumnat en el seu futur. Adquireixen pràctica en programari per a crear presentacions, així com la pràctica pròpiament dita de tenir que exposar en públic junt amb la resta de companys/es d'equip la tasca realitzada al llarg del projecte.
Responsabilitzar-se de les tasques assignades: una altra bona qualitat de qualsevol persona és fer-se responsable de les tasques que li han estat assignades per part de l'equip, el sistema de treball en grup és ideal per a potenciar aquesta habilitat.
Resoldre conflictes dins d'un equip: al treballar amb altres persones és inevitable que ens trobem amb conflictes, però això no té que ser un problema, sinó una oportunitat per a dialogar entre els membres del grup i arribar a una solució per ells/elles mateixos/mateixes o amb l'ajuda del professorat.
Delegar tasques en altres membres: treballar en equip implica compartir la responsabilitat de dur a terme el projecte, i per a assolir aquest objectiu és imprescindible saber delegar cada tasca en qui millor la sàpiga fer. És un bon sistema per gestionar els rols, els egos i l'afany de controlar tot allò que els envolta per part d'algun/alguna membre de l'equip.
Ser més creatiu a l'hora de resoldre un problema: al tindre diferents punts de vista, és lògic pensar que serà més fàcil trobar solucions creatives a un problema si tenim diferents membres contraposant idees que si hi fa una persona tota sola. Es fomenta així el pensament divergent.
Arribar a acords consensuats: han de saber arribar a compromisos racionals amb els altres membres de l’equip, sense tractar d’imposar el seu criteri per damunt del dels demés a tota costa.
Crear o millorar les relacions interpersonals: al treballar en equip, els/les membres tenen l'oportunitat de crear relacions personals amb els/les altres companys/companyes. Els coneixeran millor, quins son els seus gustos, la manera de treballar, que tenen en comú amb ells. Aprendran a confiar, assolir responsabilitats i ser-ne solidaris/solidàries.

Finalment, anem ara a veure en una sèrie de punts la relació entre la metodologia Àgil/Scrum i les metodologies de treball cooperatiu i col·laboratiu d'enfocament globalitzat:

Permet uns cicles de millora més ràpids: Al rebre feedback de manera habitual per part del professorat i dels/de les altres membres de l'equip, els permet reconduir el projecte fins a fer un producte o arribar a l'assoliment d'una fita amb el que tant l'alumnat com el professorat estigui satisfet.
Mostra que el canvi és constant: el canvi és una realitat ineludible a la vida, la metodologia Àgil/Scrum permet als/les estudiants fer canvis més fàcilment al seu projecte sense tindre que començar de nou.
Identifica els problemes a l'inici: les reunions diàries entre els equips i el professorat permet a tothom detectar els problemes abans que arribin a un estat avançat. Aquests problemes poden ser tant tècnics, com d'actitud o rendiment dels/de les membres de l'equip.
Prioritza les tasques: l'alumnat ha de saber dividir el projecte en tasques, comprendre el que hauran de fer a cadascuna i prioritzar-les, de tal manera que si una tasca depèn d'una altra es facin en l'ordre lògic.
Fa veure els resultats de la feina aviat: el propi sistema, intrínsecament, condiciona el fet d'anar acabant les tasques previstes en el pla de treball dins del termini previst, el que permet a l'alumnat veure el resultats de manera progressiva, sense tenir que esperar al final del projecte.
Controla el nivell de compromís dels membres: el propi sistema, especialment l'ús de kanban fa que es vegi clarament el progrés de cada membre. Això serà un indicador útil per al professorat i per als/les components de l'equip per veure si algun/alguna membre està tenint problemes o no s'està dedicant amb suficient implicació al projecte.
No cal fer plans inicials excessivament detallats: aprendre és part del procés d'implementar el projecte/producte demanat. Per tant l'alumnat aprèn a fer un pla inicial que probablement anirà evolucionant a mida que avanci el projecte i s'adonaran de les tasques pendents, addicionals o alguna tasca prevista que finalment no caldrà fer-la.
Dona a l'equip un propòsit: aquestes metodologies donen als/les membres un sentiment de propietat sobre el projecte/producte que estan realitzant i un propòsit amb sentit final. Els equips que fan un projecte en el que s'impliquen, habitualment, treballen de forma més efectiva i òptima.