Nuria Salan Ballesteros

BIOGRAFIA I CARRERA

Maria Núria Salán Ballesteros va néixer a Gran Via de Barcelona; 9 juny 1963 i va créixer a Sant Boi de Llobregat. Més coneguda com M. Núria Salán Ballesteros.

PRIMERS ANYS I EDUCACIÓ

Va anar a escola ia l'institut (Institut Joaquim Rubió i Ors). Als 18 anys va començar els estudis universitaris de Ciències Químiques.

Acabada la llicenciatura i amb l'especialitat de Metal·lúrgia, comença la seva etapa d'investigadora i professora a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

VIDA LABORAL

Va treballar a l'ONCE mentre estudiava la carrera.

I en acabar la carrera va ser becària d'un grup de recerca i va entrar a la UPC com a professora, i des de llavors ha estat en diferents càrrecs.

Premis de Qualitat Docent del Consell Social de la UPC els anys 2002, 2003, 2009 i 2010, distincions Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya els anys 2009 i 2010, i Menció d'Honor de Ciència en Acció l'any 2010.

L'any 2000 va ser Secretària del "I Congrés Nacional de les Dones i l'Enginyeria", a Terrassa. Ha col·laborat en totes les edicions del "Programa Dona" que la UPC ha realitzat i en activitats de promoció i apropament dels estudis tecnològics a les estudiants de secundària. Des de juny de 2011, és la Coordinadora del Programa de Gènere de la UPC, des del qual es dinamitza la implementació del II Pla d'Igualtat d'Oportunitats de la UPC.

LLIBRES

La seva part literària desperta donant els primers fruits l'any 2011 que va guanyar el primer premi del Concurs de Relats Breus de Sant Joan Despí amb el relat breu El Curs de Gestió de l'Estrès. Ha traduït Des de la meva Realitat, una novel·la de l'escriptor santboià, Joan Massip, i ha col·laborat en la redacció i revisió de text del llibre del periodista santboià Guillem Gómez Marco, Francesc Calvet, El pagès que va triomfar al Barça.

Amb la novel·la Quedem divendres? comença una nova etapa d'escriptura, fora de l'àmbit cientificotecnològic.

Llibres publicats:

Are you busy Friday? OmniaBooks, 2013

Ens veiem el divendres? OmniaBooks, 2012

Quedem divendres? OmniaBooks, 2012

Guia d'activitats docents per a la formació en integració i igualtat d'oportunitats per raó de discapacitat en els ensenyaments tècnics: accessibilitat universal i disseny per a tothom. UPC, 2010

Guia per a l'Avaluació de les Competències a els laboratoris de ciències i tecnologia. AQU, 2009

Tecnologia del Procés i Transformació de Materials. Edicions UPC, 2005

Fractura dels materials. Edicions UPC, 2002

Materials en Enginyeria: Problemes Resolts. Edicions UPC, 2002.

VIDA PERSONAL

En l'entrevista realitzada per l'equip del Gorgs, Núria Salán comenta que li agrada tot el relacionat amb l'àmbit científic, però va triar estudiar metal·lúrgica perquè no el coneixia en absolut i el repte era estudiar una cosa desconeguda

Actualment és la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.

Actualment és la secretària de l'Associació de Karate Santboiana Shotokan, de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia i tresorera de la Junta de "Ciència en Acció". També pertany al Consell Municipal de les Dones de Sant Boi i participa activament en comissions de treball del Consell de les Dones del Baix Llobregat.

ENTREVISTA:

1. Quin es el teu nom sencer?

M. Núria Salán Ballesteros (el "M" es de Maria, però no m'agrada gaire i m'estimo més "Núria" només)

2. Quan i on vas neixer?

Vaig neixer El 9 de juny de 1963 a la Gran Via de Barcelona (a la Lactància Municipal) va creixer A Sant Boi de Llobregat, tota la vida!

4.Quins estudis has cursat? I per què vas escollir aquella opció?

Vaig estudiar Químiques i em vaig especialitzar en Metal·lúrgia. Després vaig fer un doctorat en Enginyeria Metal·lúrgica perquè ja m'havia entrat "la passió pels metalls". La veritat és que m'agradava tot que fos de l'àmbit científic, però vaig escollir aquesta opció perquè no la coneixia en absolut, i el repte era estudiar alguna cosa desconeguda. I ho vaig encertar!!!

5.En quines empreses has treballat?

A la ONCE (sí, sí, la dels cupons), d'administrativa fins que vaig acabar la carrera. Llavors vaig ser becària d'un grup de recerca durant un any i ja vaig entrar a la UPC com a professora. I fin. Des de laUPC, però, he fet moltes coses: he estat professora, investigadora, conferenciant, divulgadora, avaluadora de Selectivitat, avaluadora de projectes nacional i europeus per a empreses, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, Sotsdirectora de Promoció Institucional i Estudiantat, Coordinadora de Projectes, etc. Vull dir que treballar a la UPC no ha estat només "fer classes" i prou, sinó que ha estat-

una activitat molt diversificada. Afortunadament...

6.Vas trobar alguna dificultat per accedir a empreses tecnològiques, pel fet de ser dona?

Al treballar per a la funció pública, l'accés no és "complicat", però la promoció sí que ha estat més "afectada". Per exemple, a l'hora de triar algú per formar part d'una comissió, inevitablement, pensaven en un home, i jo havia d'aixecar la mà per poder formar-ne part (i és interessant, formar part de comissions, perquè et permet tenir mèrits de gestió i ajuda a la promoció). També quan pensen en algú que pugui representar al teu grup de recerca a un país estranger, si tens criatures te n'adones que no t'ho proposen. I potser tu podries haver anat, fins i tot tenint criatures, però no t'ho proposen i t'ho perds... Així, doncs, l'accés no ha estat afectat pel fet de ser dona, però la promoció sí que ho ha estat,

indirectament...

7.Ens podries explicar les millors experiènces i algunes anécdotes del teu ofici?

Les millors experiències sempre van de la mà del contacte amb persones. El meu estudiantat és genial.

Durant els cursos i quan s'acaben i mantenim contacte "professional". Treballar amb persones m'agrada, i veure com "es fan grans" (que ja ho eren quan van iniciar els estudis, però vull dir "grans" professionalment), és un sentiment fabulós. Anècdotes? Mil·lers!!! Que, per exemple, em regalin una corbata perquè "era el regal per als assistents a la reunió" (on jo era l'única dona, per cert). O que jo arribi a una aula a fer una classe de Reciclat de Metalls i un professor que hi havia abans que jo a l'aula, em vulgui fer fora perquè es pensa que sóc "la nena que fa les enquestes" i mentre em fa fora em diu

"marxa, que estem esperant a un senyor molt important que ha de parlar de reciclat de metalls". O que vingui algú al departament, buscant "algun professor" que el pugui ajudar amb un tema de recerca i quan em veu a mi diu "el seu jefe, no hi és?" o "Ah! Així, no hi ha ningú?". Vaja, que aquesta persona no es plantejava que havia de parlar amb mi d'aquell tema professional. O que a un jutjat, on jo hi vaig com a pèrit judicial per defensar un tema tècnic, el jutge em miri i em digui "Señora, usté entiende de eso?".

Però sempre ho he enfocat amb un somriure (encara que per dintre jo estigui traient foc pels queixals..."

Te'n podria explicar mil·lers d'anècdotes!!

8.Veus factible compatibilitzar familia i empresa?

Sí. Tot és qüestió d'organització, i d'entendre que tant la família com l'empresa poden tenir horaris flexibles, i que el que importa no és tant la quantitat d'hores que hi dediquis com la qualitat de les mateixes. I això val per a l'empresa i per a la família...

9.Com podriem incidir en la nostra societat per aconseguir una major igualtat?

Fent que, des de P3, nens i nenes convisquin amb naturalitat amb situacions en què totes les persones que conformen una família, tenen els mateixos drets i obligacions. No pot ser que les "obligacions" de cura de familiars (nens, avis, malalts) encara recaiguin majoritàriament a les dones. Això cal canviar-ho.

Jo faria obligatòria la baixa paternal. Les empreses deixarien de penalitzar les dones per una baixa maternal (i dic "una" perquè actualment el nombre de fills que té una dona, sovint és només un...).

També s'hauria d'evitar que hi hagués reunions de feina al vespre o a la nit. Aquests horaris han afavorit que els homes es desvinculin de les tasques de la família, amb "motius laborals". Conciliació.

I naturalitat en tot: que no hi hagi sorpreses davant d'una dona (o un home) que es dedica al que sigui. Tothom hauria de veure amb normalitat, i torno a dir que hauria de ser des de P3, tots els oficis sense pensar si darrera hi ha un home o una dona.

BIBLIOGRAFIA

http://directori.upc.edu/directori/dadesCarrec.jsp?id=1002340&colectiu=2&carrec=1&origen=persona

https://www.cercadordexpertes.cat/experta/maria-nuria-salan-ballesteros/

http://www.omniabooks.com/?page_id=234

La nostra entrevista.