Marta Prevosti i Monclús
BIOGRAFIA I CARRERA
Marta Prevosti i Monclús és investigadora de l'ICAC des de 2005. Va ser professora titular d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona fins al 1987
Durant el període 2002-2005 va ser directora gerent del Museu de l'Estampació de Premià de Mar (Barcelona). Des de l'inici de la seva activitat professional s'ha centrat la recerca en l'estudi del món rural romà (territori, agricultura, vil·les romanes), i especialment en l'estudi del territori de la ciutat romana al Maresme, el Baix Penedès i el Camp de Tarragona.
Ha fet treballs de síntesi sobre l'arqueologia rural romana a Catalunya i els Països Catalans. També ha treballat sobre temes de religió romana. Ha dirigit amb Josep Guitart i Duran, el projecte Ager Tarraconensis, centrat al Camp de Tarragona.
Està treballant amb els geòlegs Aureli Álvarez i Lluís Cases en el projecte sobre l'estudi de la datació de forns ceràmics a Tunísia ia Catalunya per mitjà del paleomagnetisme.
Està treballant en el projecte d'estudi, musealització i obertura al públic de l'edifici octogonal de Can Ferrerons, Premià de Mar.
Treballa en el projecte de digitalització de la TIR-FOR (per fer un mapa digital del món romà en accés obert) dirigit per Josep Guitart.
És editora del Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.Camps d'especialització: Arqueologia d'espais rurals, Villae, Arqueologia del paisatge, Gestió i difusió del patrimoni arqueològic.
VIDA PERSONAL:
Estat civil: Casada
Filles: Dues filles
PROJECTES
Títol del Projecte: Grup de Recerca Consolidat "MIRMED-GIAC: Panorama de la Mediterrània a l'antiguitat. De est a oest, de la Protohistòria a l'Antiguitat Tardana.
Títol del Projecte: Interaccions socioambientals durant el holocè: estructura, ocupació i dinàmica del territori a la conca del riu Ter abordada des de l'arqueologia del paisatge
Títol del Projecte: Estudis arqueomètrics en llocs arqueològics del nord-est espanyol i Tunísia
Títol del Projecte: Interacció i articulació urbs-territorium en el Conventus Tarraconensis
Anàlisi intrínsec i comparatiu de tres àrees significatives
Títol del Projecte: Simposi internacional Paisatge, assentament, cultura material i història
Títol del Projecte: Grup de Recerca Consolidat "Ciutat i territori"
Institució finançadora: AGAUR Agency for Managing University Grants and Research. Generalitat de Catalunya
Títol del Projecte: L'evolució del paisatge i la implantació territorial de la ciutat antiga a al nord-est de la Tarraconensisentre el període ibèric i l'alta edat mitjana
Títol del Projecte: Grup de Recerca Consolidat: "Grup de recerca arqueològica del
Universitat Autònoma de Barcelona i l'ICAC. Arqueologia de la ciutat i el paisatge
Títol del Projecte: Enquesta de Montcabrer. Antic assentament i ocupació del territori entre Cabrera Riera i Cabrils Riera
Títol del Projecte: Estudi de paisatge antic a la regió del Maresme. (Enquesta sistemàtica de l'esquerra pendent de la vall de Riera d'Argentona)
Títol del Projecte: Morfologia històrica del territori a la Catalunya romana
Títol del Projecte: Excavacions a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró, Barcelona)
Institució finançadora: Servei Arqueològic de la Generalitat de Catalunya
ARTICLES DE REVISTA
La tècnica constructiva de l'edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona)
Ramon Coll Monteagudo, Marta Prevosti i Monclús
Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, ISSN 1699-793X, Nº. 12, 2016, pàg. 94-105
Els Estudis de paisatge al territori de la ciutat romana de Tàrraco
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, Nº. 25,2014, pàg. 191-223
Forma conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. La primera carta arqueològica de la Península Ibèrica
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, Nº. 24, 2013, pàg. 67-84
A textile workshop from Novel·la times: the vila dels Antigons
Datatèxtil, ISSN 1139-028X, Nº. 28, 2013, pàg. 10-18
The 15th International Fungi and Fibre Symposium
Marta Prevosti i Monclús, Mònica Dòria, Esther de Prades
Datatèxtil, ISSN 1139-028X, Nº. 28, 2013, pàg. 63-66
Una llarga tradició industrial tèxtil reflectida en el Museu de l'estampació de Premià de Mar / The long tradition of the textile industry in the Premià de Mar Print Museum
Datatèxtil, ISSN 1139-028X, Nº. 27, 2013, pàg. 34-41
Instal·lacions oleícoles i vinícoles estudiades en el marc del projecte ager Tarraconensis (PAT)
Anals de prehistòria i arqueologia, ISSN 0213-5663, Nº 27-28, 2011-2012 (Exemplar dedicat a: De vi et oli Hispaniae. Àrees de producció i processos tecnològics del vi i l'oli a la Hispània romana. Col·loqui Internacional / coord . per José Miguel Noguera Celdrán, Juan Antonio Antolinos Marín), pàg. 97-111
"In conspectu prope totius urbis ": l'aplicació de diferents mètodes d'anàlisi de visibilitat al paisatge del" ager tarraconensis "
José Ignacio Fiz Fernández, Diana Gorostidi Pi, Jordi López i Vilar, Marta Prevosti i Monclús, Josep Abela
Quaderns de prehistòria i arqueologia de la Universitat de Granada, ISSN 0211-3228, Nº 20, 2010 (Exemplar dedicat a: Aplicacions informàtiques en arqueologia), pàg. 97-122
Els estudis del món agrari romà a Catalunya: un estat de la Qüestió
Marta Prevosti i Monclús, Josep Guitart i Duran
Cota zero, ISSN 0213-4640, Nº 20, 2005, pàg. 41-52
Can Vilà (Premià de Dalt, Maresme): 1 jaciment ibèric de plana amb producció ceràmica, desprès romanitzat
Marta Prevosti i Monclús, Jordi Montlló Bolart, Fernando Cazorla Carrera, Ramon Coll Monteagudo
Laietania: Estudis d'història i d'arqueologia de Mataró i del Maresme, ISSN 0212-8985, Nº 13, 2002, pàg. 69-106
"Tanagrina" i restes romanes republicanes trobades sobre el cim de Burriac
Pyrenae: revista de prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental, ISSN 0079-8215, ISSN-i 2339-9171, Nº. 27, 1996, pàg. 301-310
Prospeccions sistemàtiques al Maresme i els orígens de la romanització del territori
Studia historica. Història antiga, ISSN 0213-2052, Nº 13-14, 1995-1996 (Exemplar dedicat a: La península ibèrica a la antiguüedad: imatge d'un territori), pàg. 125-141
Un vestigi del món romà a la Ribera: l'estela de Vinebre
Marta Prevosti i Monclús, Marc Mayer, Jordi Pons, Margarida Genera i Monells
Tribuna d 'arqueologia, ISSN 1130-7781, Nº 1989-1990, 1991, pàg. 135-146
L'estudi del món rural romà. Un programa metodològic
Fonaments: prehistòria i món antic als Països Catalans, ISSN 0210-2366, Nº. 4, 1984, pàg. 161-214
Nota sobre l'excavació de salvament realizatda a la zona de l'abocador d'Escombraries de l'vil.la romana de Torre Llauder (Mataró)
Marta Prevosti i Monclús, Joan Francesc Clariana i Roig
Laietania: Estudis d'història i d'arqueologia de Mataró i del Maresme, ISSN 0212-8985, Nº 2-3, 1982-1983, pàg. 217-223
Sobre una possible mensa de Sant Jaume de portava (Argentona)
Laietania: Estudis d'història i d'arqueologia de Mataró i del Maresme, ISSN 0212-8985, Nº 1, 1981, pàg. 193-196
LLIBRES
Territoris antics a la Mediterrània i de la Cossetània oriental: actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès, el Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001
Marta Prevosti i Monclús (dir. Congr.), Josep Guitart i Duran (dir. Congr.), Josep Maria Palet i Martínez (dir. Congr.)
Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2003. ISBN 84-393-6021-5
Autopistes i arqueologia: memòria de les excavacions a la Prolongació de l'autopista A-19
Marta Prevosti i Monclús, Joaquim Arxé i Gálvez, Antoni Caballé
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1995. ISBN 84-7809-940-9
Cronologia i poblament a l' 'àrea rural d'Iluro
Mataró: Rafael Dalmau, 1981. ISBN 84-232-0195-3
Cronologia i poblament a l' 'àrea rural de Baetulo
Marta Prevosti i Monclús
Badalona: Oikostau, 1981. ISBN 84-281-0505-7
VIDEOS ON ELLA SURT:
http://beteve.cat/clip/croniques-de-barcelona-ave-barcino-la-barcelona-romana/
https://www.youtube.com/watch?v=MQVcUOZUy84
WEBGRAFIA:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=570341
https://www.icac.cat/qui-som/personal/mprevosti/
https://www.icac.cat/actualitat/noticies/2016/nou-impuls-al-mapa-del-mon-roma-tir-for/
https://www.icac.cat/wp-content/uploads/2017/04/CV_M_Prevosti.pdf
REFERÈNCIES
MARTA PREVOSTI, Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo
Alberto Balil
Butlletí del Seminari d'Estudis d'Art i Arqueologia: BSAA, ISSN 0210-9573, Tom 49, 1983, pàg. 553-554
NIVELL D'IDIOMES
Parlant nativa de Català i Castellà i té fluïdesa en:
Anglès Cambridge English: First (FCE) (Knowledge of English)
Alemany: completa l'escolarització en l'German school in Barcelona.
I italià.
ENTREVISTA:
¿Ha tenido hijos / as?
Sí, tengo dos hijas.
¿Cuál es tu estado civil?
Estoy casada.
¿Ve factible compatibilizar familia e investigación?
Si se quiere estar en el nivel más alto, y por lo tanto tener trabajo de investigadora, es prácticamente imposible. Yo dejé de trabajar durante diez años, para cuidar de mis hijas.
¿Por qué se decantó por la arqueología?
Supongo que influyó que gustaba mucho a mis padres y desde pequeña me sensibilizar en la arqueología y la historia.
¿Que la llevó a decantarse por el mundo de la investigación y no de cualquier otro?
Esto vino rodado, porque cuando terminé la carrera, un catedrático me propuso trabajar con él como "ayudante de cátedra" (un lugar que existía en aquella época en la Universidad).
¿Le ha costado mucho llegar al lugar que ocupa actualmente?
Sí, el esfuerzo es grande y constante, si se quiere seguir la carrera universitaria de investigadora.
En estos Momentos. ¿Qué está Haciendo usted en super trabajo? Está Investigando algo? Trabaja sola?
Estoy implicada en tres proyectos de investigación: "Proyecto ager Tarraconensis (PAT)", "Estudio de la villa romana de la Gran Vía-Can Ferrerons (Premià de Mar, Maresme)", "Tabula Imperii Romani - Forma Orbis Romani (TIR-FOR), el mapa digital del Imperio Romano ".
¿Qué le gusta más investigar o enseñar? ¿Qué le parece más importante?
Me gusta más investigar, aunque me parece también muy importante transmitir el conocimiento.
Lo que has investiga o investigas, ¿es lo que ha querido o le ha "impuesto" alguien?
No me lo ha impuesto nadie. Lo he elegido, junto con otros compañeros, con los que me he aliado para formar los equipos de investigación.
¿Como se inicia una línea de investigación?
Normalmente se desarrollan intereses para conocer e investigar temas debido a las lecturas que se han ido haciendo, a las preguntas que uno se hace, a la trascendencia que se da, a las posibilidades reales de investigar que se abren, a la confluencia con otras personas para formar un equipo ...
¿Cree que es Importante saber idiomas en su trabajo?
Es fundamental saber idiomas, especialmente el inglés, pero en arqueología romana, también es importante conocer el italiano, el francés y el alemán.
¿Para usted, quien fue el científico / a más Importante? Ha tenido usted nunca un ejemplo a seguir?
Mi maestro, el profesor Miquel Tarradell, fue fundamental en mi formación y también en abrirme las primeras puertas.
¿Cree que la ciencia tiene un límite moral?
Está claro que la ciencia tiene límites morales, como todo.
¿Para ser científico cruces se debe tener una capacidad intelectual superior?
Hay que tener una buena capacidad intelectual, pero especialmente hay que tener una enorme capacidad de trabajo.
¿Crees que los científicos están bien pagados?
Los primeros niveles de la carrera investigadora están ciertamente muy mal pagados. Me refiero a las etapas de becarios, que además se alargan mucho en el tiempo.
¿Cómo se financia una investigación y quién lo hace?
Para sacar adelante proyectos de investigación, hay que pedir subvenciones, que pueden ser de la Generalitat, del Estado, de la Unión Europea, o bien de origen privado, como las subvenciones de bancos, empresas y otras entidades privadas.
¿En un ranking europeo y en un mundial, en qué lugar, más o menos, se situaría la producción científica española? ¿Cree que se hace investigación de calidad? ¿Qué factores influyen en la calidad?
Hace cincuenta años, en España había relativamente poca investigación de primera fila europea y mundial. Poco a poco, a partir de la democracia, se fue invirtiendo más en investigación y se fue mejorando mucho. Especialmente en Cataluña se tomó muy en serio y hasta se crearon los Institutos Búsqueda, de alta calidad científica. Se había llegado a niveles bastante buenos, especialmente si tenemos en consideración de donde veníamos. Actualmente, podemos decir que se está haciendo investigación de primera línea europea y mundial, aunque también se está haciendo de segunda fila. Con todo, en los últimos años, debido a la crisis, las subvenciones para la investigación, en España, han bajado mucho y esto ha repercutido negativamente en la calidad de los resultados.
¿Cree que hay una discriminación entre los hombres y las mujeres en el ámbito de investigación?
Efectivamente, como en toda la estructura social, hay discriminación. Esto se comprueba especialmente bien en observar el cargos directivos, donde figuran muchos más hombres que mujeres, cuando en las aulas universitarias y en las primeras etapas de becarios hay igual o más mujeres.
¿Usted se ha sentido discriminada por esta causa?
No he tenido ningún episodio concreto, pero estoy dentro de esta sociedad que prima los hombres para ocupar los cargos laborales más importantes.