La lectura és el mitjà pel qual el lector copsa el missatge de l'autor. La comprensió d'aquest missatge representa llegir de forma activa i critica. Això s’aconsegueix fent alhora la lectura, la comprensió, la comparació i l'avaluació.
La lectura i l'estudi son dos processos diferents, però complementaris, perquè sense una lectura prèvia no és possible l'estudi. Un estudi seriós passa per una lectura eficaç. La qualitat final del missatge que s'ha de retenir i, en definitiva, aprendre, dependrà de la capacitat intel·lectual i l'eficàcia en la lectura de la persona.
Qui és un lector eficaç?
Un lector eficaç és aquell que combina les dues qualitats bàsiques de la lectura.
a) La comprensió de la lectura: la capacitat d'entendre i de donar sentit al text que s'ha llegit. És la qualitat fonamental i depèn, en part, de la capacitat intel·lectual de cadascú .
b) La velocitat de la lectura: és el nombre de mots per minut que una persona és capaç de llegir. La velocitat de lectura està subjecta a l'edat, la intel·ligència, els aprenentatges anteriors i el nivell social i cultural de cada persona.
Per conèixer la velocitat de lectura s'acostuma a aplicar aquesta formula:
Velocitat de lectura = núm. paraules llegides /temps (en minuts) = (núm. de paraules/minut)
Pots fer una prova de la teva velocitat aplicant aquesta formula i consultant la taula següent.
Barems de velocitat de lectura per a l'ESO (en paraules/ minut)
Una bona velocitat de lectura afavorirà sempre la comprensió perquè, en llegirgir amb rapidesa, el fet de no saber alguna paraula quedarà compensat per la comprensió global del context.
La velocitat a l'hora de llegir està relacionada amb la dificultat i la finalitat del text. No és el mateix llegir per aprendre una lliçó o per analitzar un text complicat, que llegir una revista per entretenir-se.
Els diferents tipus de lectura imposaran ritmes desiguals. Així, parlarem de ritmes ràpids, pausats, molt lents, etc. , que aplicarem segons com sigui el text que s'ha de treballar.
Alguns consells per millorar la velocitat de lectura
... Conèixer els defectes de lectura
Els defectes més freqüents son:
La vocalització
Alhora que es llegeix, silenciosament es pronuncien les sil.labes de les paraules del text.
La repetició mental
Aquest defecte consisteix a repetir mentalment allò que s'ha llegit, ja siguin paraules o bé frases completes, a manera de refermança.
La regressiò
Consisteix en el fet que, de forma inconscient, el lector retrocedeix, retorna a les línies que ja ha llegit, per tornar-les a llegir. Es perd velocitat i la comprensió es veu afectada ja que s'interrompen les idees.
Acompanyar la lectura amb el dit índex seguint el text
Es tracta d'un defecte que indica falta de maduresa en la lectura: un lector eficient llegeix amb els ulls i la ment. El dit (o un llapis) que marca el ritme i la velocitat de la lectura son un factor de retard que cal superar.
Reduir al màxim el nombre de fixacions i percebre tot el camp visual possible
Els nostres ulls no llegeixen de manera uniforme les ratlles d'un text; salten, avancen o s'aturen. La persona que percep paraulala per paraula, és a dir, que fa moltes fixacions, és un lector lent. Cal, doncs, fer el menor nombre possible de fixacions i percebre el camp visual més ampli, amb un gran nombre de mots en cada fixació.
Signes de puntuació
Així com en una carretera els senyals de circulació guien el conductor, en un text els signes de puntuació indiquen el ritme i la velocitat de lectura, perquè el lector pugui regular l’entonació, els tipus de pauses, etcètera, i doni sentit i coherència a la lectura.
EJERCICIOS DE MEJORA DE LA VELOCIDAD LECTORA
- Para aumentar la velocidad lectora tenemos que partir de los fundamentos de lo que es leer. Al leer nuestros ojos van moviéndose a base de saltos o fijaciones en las que se agrupan una o varias palabras. Por lo tanto, para aumentar la velocidad lo que tenemos que pretender es realizar el menor número de fijaciones posibles en cada línea para así en una sola fijación abarcar el mayor número de palabras posibles. Podemos ver mejor esto en un ejemplo:
"En las playas / de todos los mundos / se reúnen los niños/
El cielo infinito / se encalma / sobre sus cabezas; / el agua /
impaciente, se alborota. / En las playas de todos los mundos /
los niños se reúnen, / gritando y bailando" (Brunet 1988,pag.93)
(Los espacios entre barras son el grupo de palabras que se perciben de un solo golpe de vista, fijación, por un lector normal)
- Intenta practicar todo lo que puedas con textos que te atraigan, aunque tengo que reconocer que la poesía puede ayudarte a mejorar la velocidad, ya que las frases y líneas son mas cortas.
EJEMPLOS DE TEXTOS PARA TRABAJAR LAS FIJACIONES EN LA LECTURA
"El 12 de octubre / de 1992 / un avión Fairchild
F-227 de la Fuerza Aérea Uruguaya, / alquilado por un equipo
amateur de rugby, / despegó de Montevideo, / en Uruguay, /
en vuelo hacia Santiago de Chile. / Noticias de mal tiempo
en los Andes, obligaron / al avión a aterrizar
en la ciudad de Mendoza / en territorio argentino."
(Brunet 1988, pag.99)
"El asilo está /a dos Kilómetros / del pueblo.
Hice el camino / a pie. / Quise ver a mamá / enseguida.
Pero el portero / me dijo que / era necesario
ver antes / al director. / Como estaba ocupado,
esperé un poco. / Mientras tanto, / el portero
me estuvo hablando, / y enseguida / vi al director.
Me recibió / en su despacho. / Me miró. / Después
me estrechó la mano / y la retuvo tanto tiempo
que yo no sabía / como retirarla."(Brunet 1988, pag.98)
También podemos aumentar la velocidad lectora de la siguiente manera:
Elige tres páginas seguidas de un libro que te motiven y que estén más o menos igual cubiertas de texto.
La primera hoja la tienes que leer a la velocidad que normalmente lo hagas, pero procurando entender lo que lees.
La segunda hoja, a continuación, la lees a la mayor velocidad posible, sin preocuparte en entender lo que lees o en si te saltas palabras y sin volver atrás.
Por último, la tercera hoja la lees a la mayor velocidad que puedas, pero esta vez asegurándote que entiendes lo que lees y siguiendo las pautas de las que hablábamos antes de las fijaciones y de procurar no volver atrás (uno de los mayores problemas de los lectores lentos).
Al terminar de leer la tercera hoja apuntas el tiempo que te llevó esta última. Este ejercicio lo debes realizar cinco días a la semana durante 3 semanas y luego descansar uno. Si la velocidad ves que no aumenta repite este tipo de ejercicio o prueba la siguiente técnica.
Coloca una postal bajo la línea que lees, tratando de ir aumentando progresivamente la rapidez de la lectura y leyendo cada línea con sólo tres o cuatro fijaciones, según sea su longitud.
Una altra manera d’augmentar la velocitat lectora:
Llegeix el text i mesura el temps que trigues en fer-ho:
SABOTATGE (Fragment)
Una nit -la de l'onze d'abril-, quan la major part dels expedicionaris dormia, hi va haver un daltabaix. Un dels remolcadors que avançava en fletxa, o sigui, un dels dos que dirigien principalment la marxa, va canviar de sobte de direcció i de velocitat i es va travessar en el camí dels altres.
La situació que es va crear va ser gairebé indescriptible: es va desestabilitzar la marxa del conjunt, l'iceberg va quedar a mercè de l'impuls d'un sol dels costats i els cables metàl·lics es van encreuar tot arrossegant els vaixells entre si i creant una situació caòtica. Els que se'n van adonar menys van ser els habitants de la casa sobre el gel, ja que la solidesa i la consistència de la gran massa blanca no es va mostrar sensible a aquell desgavell, al contrari, ja que van ser tots els remolcadors els que es van desequilibrar i van giravoltar sobre ells mateixos amb el greu risc de xocar els uns contra els altres. Aquell desgavell va frenar gairebé en sec la marxa del «Somni»: sort que a bord del «Penelope» no badaven i van tenir el temps just i l'agilitat necessària per canviar el rumb i separar-se a temps per no entortolligar-se amb aquell embolic de cables, ni xocar contra l'iceberg.
Que en van ser de dramàtiques, aquelles hores nocturnes! Sort del «Penèlope» que, a distància, va dirigir uns focus de gran potència cap a l'escenari del drama, de manera que tothom es va poder ter càrrec del que havia passat. Les maniobres d'emergència que els responsables van ordenar sobre la marxa van tenir la virtut d'asserenar els ànims i de redreçar en un cert sentit l'expedició, mentre que d'altres, no tan oportunes, però donades també amb bona voluntat, van acabar d'arrodonir un panorama més que lamentable.
Joaquim Carbó. La casa sobre el gel.
MEJORA DE LA COMPRESION LECTORA
Podemos pasar a hablar ahora de un método, más que de una técnica, de mejora de la compresión lectora. El método EPL2R responde a un estilo más minucioso y detallado de la lectura que la podéis usar como método de estudio.
Cada letra del grupo EPL2R responde a la inicial de cinco pasos que se proponen en la lectura de cualquier texto:
- Exploración: consiste en saber de que va el texto antes de ponernos a trabajar en el. Haz una primera lectura rápida para coger una pequeña idea de que va.
- Preguntas: en esta fase nos planteamos una serie de preguntas, fundamentales a cerca del texto que creemos que tenemos que saber responder después de la lectura. Podemos transformar en preguntas los encabezamientos y títulos.
- Lectura: esta es la fase propia de la lectura, que debe ser con el ritmo propio de cada uno, haciendo una lectura general y buscando el significado de lo que se lee. Si es necesario, busca en el diccionario las palabras que desconoces. En una sesión de estudio aquí introduciríamos el subrayado, las notas al margen, etc.
- Respuestas: una vez terminada la lectura analítica anterior, pasa a contestar las preguntas que te planteabas anteriormente y si es necesario hazte alguna pregunta más específica, concreta o puntual sobre el texto y su contenido.
- Revisión: consiste en una lectura rápida para revisar el texto, o tema, leído. Se ven los puntos que no quedaron claros y se completan las respuestas. Aquí, en una sesión de estudio, introduciríamos los esquemas y resúmenes.
Texto 1 :
El profesor leerá tres textos, presta la máxima atención para poder responder a las siguientes preguntas:
a) ¿De qué nacionalidad era el espía?
b) ¿Cómo consiguió abrir la caja el espía?
c) ¿Qué documentos le interesaban?
d) ¿Qué hizo con los documentos?
e) ¿Qué precauciones tomó para no ser descubierto?
f) ¿Qué error cometió el espía?
g) ¿Quién encontró la pista?
h) ¿Quién era el espía?
Realiza un resumen del texto de 50 palabras.
Texto 2:
Responde
a) ¿ Por qué subía el globo ?
b) ¿ En que se convirtió el globo ?
c) ¿ Qué dejó caer sobre el mar ?
d) ¿ Qué le ocurrió a las aguas ?
e) ¿ Qué le ocurrió a los peces ?
f) ¿ Qué le ocurrió al sol ?
g) ¿ Qué luz había al final ?
h) ¿ Qué parecía que le hubiera ocurrido al sol ?
Completa
a) El globo subía porque ............
b) El globo se convirtió en ...........
c) Sobre el mar caian ...............
d) Las aguas empezaron a ...............
e) Los peces ...........................
f) El sol empezó a ............................................ hasta ..................................
g) Al final surgió una luz de ...................
h) Parecía como si el sol ..............................
Texto 3
Responde
a) ¿ En qué persona está contada la historia ?
b) ¿ Qué hizo al llegar a casa ?
c) ¿ Qué accidentes sufrió ?
d) ¿ Qué destrozos materiales se produjeron ?
e) ¿ Por qué quedó todo a oscuras ?
f) ¿ Qué explicación puede tener esta historia ?
(Solo para profesor)
Texto 1
El espía alemán sacó un destornillador del maletín presionando con él sobre la cerradura, al tiempo que giraba la ruedecilla de la combinación de la caja fuerte. Cuando consiguió abrirla sacó los planos de la bomba y le hizo fotografías a todos ellos, los volvió a colocar en la caja, cerrándola y limpiándola con un pañuelo para borrar las huellas.
A la mañana siguiente los ingenieros no advirtieron nada hasta que uno de los vigilantes se dió cuenta de que, sobre la alfombra, aparecía un destornillador de pequeñas dimensiones que el visitante nocturno había olvidado. Esta herramienta fue la pista que permitió descubrir la identidad del espía, que resultó ser un de los electricistas del Centro de Investigación.
Texto 2
El globo, lleno de aire caliente, subió y subió hasta casi perderse de vista. Cuando no era mas que un punto diminuto explotó convirtiéndose en una bola de fuego que se desplazó sobre el mar a una velocidad de vértigo y dejando caer unas cenizas parecidas a copos de nieve. Las aguas empezaron entonces a cambiar de color, pasando en unos segundos del azul al blanco, del blanco al rojo y del rojo al amarillo.
Bajo la superficie, los peces parecían alocados, nadando a gran velocidad y chocando entre ellos o con las rocas y plantas del fondo.
Pero lo más sorprendente fue que el sol, que se encontraba justo encima de nuestras cabezas, empezó a perder su luminosidad hasta casi hacerse de noche. Sin embargo la oscuridad comenzó a desaparecer cuando del fondo del mar surgió un potente resplandor que lo iluminó todo. Parecía como si el astro rey se hubiera hundido en el fondo y, desde allí, intentase enviarnos sus rayos.
Texto 3
Llegué cansado a casa y, en cuanto entré, me puse las zapatillas y me senté en un sillón frente al televisor. Tenía sueño pero televisaban un partido muy interesante. Cuando ya me sentía más relajado, observé como un de los jugadores dio tal patada al balón que éste rompió la pantalla, salió del televisor y se estrelló contra mi cara con tal fuerza que mis narices comenzaron a sangrar. De rebote, el balón golpeó también un cuadro y derribó la lámpara. En ese momento se produjo un corte de energía eléctrica y todo quedó completamente a oscuras. Me4 levanté con cuidado, tanteando con las manos para no sufrir otro accidente, pero fue inútil. Debí resbalar porque sentí como mis piernas se deslizaban hacia adelante, al tiempo que mi cuerpo caía hacia atrás, recibiendo en la cabeza un golpe que me dejó inconsciente.
Cuando recuperé el conocimiento me encontré sentado en mi sillón, frente al televisor. La habitación estaba en orden y el partido terminaba en esos momentos.