Notícies

Preservar el bosc de Volpelleres

SOS Bosc Volpelleres defensa la preservació íntegre del bosc i recorda que s'estudien alternatives per ubicar l'escola "la Mirada"  (cliqueu sobre la foto per veure la noticia completa)

Manifest del Club Muntanyenc

27 de Juny 2022

publicat aquí 18 de Juny 2023 

MANIFEST DE SUPORT A LA PLATAFORMA SOS BOSC VOLPELLERES

Davant la situació actual en què per part de l'Administració hi ha projectada la construcció d'un equipament escolar al bosc de Volpelleres, donat el seu valor naturalístic, pels hàbitats i espècies que conté, i la seva rellevància ecològica i funcional, des del Club Muntanyenc Sant Cugat, volem manifestar el nostre suport a la defensa d'aquest espai.

El bosc de Volpelleres és la principal peça de caràcter forestal entre el nucli urbà de Sant Cugat del Vallès i l’autopista AP-7. Per la seva ubicació estratègica, constitueix la baula en la xarxa d’espais lliures que dona continuïtat (malgrat els colls d’ampolla de les infraestructures, on només es manté la connectivitat gràcies a la xarxa de torrents i rieres) des de Serragalliners, i a través del parc de can Vernet, fins al cor mateix de la zona urbana. En aquest sentit, actua com una digitació de natura que penetra en el teixit urbà, a semblança del Finger Plan de Copenhagen, per exemple, amb la importància territorial i els beneficis que comporten aquestes estructures.

Més enllà del valor estratègic en clau municipal, aquest bosc constitueix el principal, si no l’únic, espai natural de certa entitat en el barri de Volpelleres, amb el que això significa per a la salut i la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Així, el bosc de Volpelleres és una peça clau de la infraestructura verda del municipi, i molt especialment del barri, tant pel seu paper ecològic estructural com pels serveis ecosistèmics que aporta a la ciutadania. És a dir, pels beneficis directes i indirectes al benestar de les persones, com són la reducció la temperatura —disminuint l’efecte d’illa de calor a la ciutat—, la protecció contra l’erosió, la regulació del règim hidrològic o, de manera molt especial, l’entorn que ofereix com a espai de lleure, d’esport, d’aprenentatge i de contacte amb la natura.

Tant els valors ecològics d’un espai natural com els seus serveis ecosistèmics, aquests beneficis que ofereix a les persones, estan directament vinculats, lògicament, amb el seu estat de conservació. Com més ben conservat estigui un sistema natural, major valor ecològic i més beneficis. En aquest sentit, dos dels factors que més relació tenen amb l’estat de conservació són la integritat i la connectivitat ecològica. La integritat ecològica es refereix a la capacitat d’un sistema natural per mantenir els processos ecològics i una comunitat d’organismes diversa. Aquesta capacitat està estretament vinculada amb la mida i la forma de l’espai. És a dir, un espai gran i arrodonit tindrà una major capacitat per mantenir la seva integritat que un espai petit i allargassat. En gran part, això és degut a l’anomenat “efecte vora”, és a dir, al fet que a la frontera de l’espai, en aquest cas amb una zona urbana, és on es produeixen els impactes —contaminació, soroll, espècies exòtiques, risc d’incendi, entre d’altres— que penetren en el seu interior. Un espai gran i compacte presenta una menor relació entre el perímetre i la superfície i, per tant, l’efecte vora és menor.

La connectivitat està vinculada en bona part a la capacitat que manté el territori, en funció del seu grau major o menor de transformació, de permetre els fluxos ecològics i els moviments de les espècies. Unes peces clau per a la connectivitat són els corredors ecològics, indrets que per la seva ubicació i característiques ajuden a mantenir la continuïtat dels ecosistemes, garanteixen els processos ecològics i la funcionalitat de la matriu territorial, així com el desplaçament d'espècies (que permet la seva migració, localització d'aliment, refugi i reproducció), el moviment de l'aigua, dels sediments, els gens, informació... En definitiva, són les artèries d'un territori, sovint vinculades a la xarxa de rius, torrents i rieres.

La ubicació proposada actualment per a l’escola la Mirada té un gran impacte ecològic sobre el bosc de Volpelleres. Més enllà dels valors de l’espai concret sobre el qual es dugui terme la construcció, del nombre d’arbres que calgui tallar i de les mesures correctores que es puguin proposar, els efectes negatius de la transformació respecte del bosc són molt rellevants. Això és degut a la ubicació proposada per a l’equipament, al cor del bosc i a tocar de la riera, per la qual cosa el seu impacte sobre la integritat i la connectivitat de l’espai és molt sever. La naturalitat i la diversitat de la resta del bosc de Volpelleres aniran disminuint i l’espai deixarà de ser un ecosistema seminatural de gran valor per convertir-se, amb el temps, en un parc urbà més, fràgil, pobre i simplificat.

Per tot el que s’ha indicat, demanem que s’analitzin les alternatives existents per ubicar l’escola, un equipament que cal construir sense més demora, donat que es tracta d’una necessitat imperiosa per al barri i per al conjunt del municipi. Tanmateix, estem convençuts que es pot dur a terme garantint la conservació del bosc de Volpelleres i els beneficis que aporta al barri i a les persones que hi viuen. 

10 Cartes de Recolzament

2022 Cartes de científics (protegit).pdf

Signants





Historieta del bosc

Manifests (2022)

Manifests llegits a les concentracions dels dilluns a les 18h davant l'Ajuntament i pregunta al Ple  per demanar la protecció del bosc de Volpelleres i la ubicació de l'escola fora del bosc (agost, setembre 2022)

MANIFEST del 19-09-2022

Bona tarda.

Avui volem reclamar de nou que s’aturin els projectes executius de tales i trasplantaments i d’edificació en el bosc de Volpelleres i s'estudiï l’emplaçament de l’edifici de l’escola La Mirada fora del bosc. També volem compartir amb vosaltres el que tenim previst preguntar després dins del Ple de l’Ajuntament, en relació a allò que ells en diuen ‘compensació’.

Com es compensarà el deute en emissions de carboni que es genera mentre s’espera que torni la capacitat de fixació que hi tenia el bosc?

Ens preguntem moltes coses, des de SOS Bosc Volpelleres, des de les altres entitats ecologistes i per part de la ciutadania en general. En aquest cas ens preguntem com es compensarà altament com diuen, la destrucció del 15% del bosc de Volpelleres, la pèrdua de tot un ecosistema i la d’un reconegut connector biològic entre parcs naturals protegits, en temps d’emergència climàtica i de pèrdua global de biodiversitat?

El projecte de compensació aprovat, convertirà part del bosc existent en un prat on només es restaura ecològicament la part més baixa i humida, part que d’altra banda estarà afectada, com la riera i l’aqüífer, pel pont d’accés a Pins del Vallès, que tenen intenció de construir. Com a molt, es recuperaran de mil a dos mil metres quadrats i passaran 30 anys o més fins que ho veiem. En realitat el què volen fer es convertir un bosc en un parc urbà típic d’esbarjo, deixant lliure només la riba est de la riera de Volpelleres (la oest ja està edificada), pensant que n´hi ha prou per afavorir la biodiversitat, mentre s’eliminen tots els hàbitats, i s’obliden de la connectivitat, paraula que no se cita mai en els projectes de la AMB ni en els de l’Ajuntament.

Sabem que un ecosistema, quan se’l pertorba de forma continuada, triga dècades o més en recuperar-se i quan la pertorbació és permanent, a escala nostra, com seria el cas del bosc de Volpelleres amb les construccions, tales i aclarides, la hiperfreqüentació, els pesticides i alteradors hormonals, etc., no es recupera mai, ja que ultrapassa el punt de no retorn i els intents de renaturalització mitjançant una restauració ecològica, necessitarien eixamplar tot l’espai longitudinal, enlloc d’aprimar-lo pel mig, cosa que provoca la seva fragmentació i pèrdua de connectivitat. Les pertorbacions des dels espais urbans a banda i banda travessarien el bosc i la riera. A més, caldria massa temps perquè la natura es recuperés i tornés a la situació de maduresa actual i es generaria un deute temporal i en emissions de carboni, massa elevat per a arribar als objectius climàtics del 2030 i del 2050. El temps perdut i les seves conseqüències, com per exemple en salut, no es recupera mai, no té compensació possible, l’ecosistema tampoc, la fauna i els seus hàbitats, tampoc, ja que les plantacions d’arbres molt més joves no arriben a un diàmetre mínim de tronc perquè els ocells i petits mamífers puguin excavar els seus nius. L’única compensació possible és la construcció del nou edifici fora del bosc. Hi ha alternatives factibles i ho sap tothom.

De què serveixen, doncs les adhesions als acords de Paris 2015 i posteriors, si no fan realitat els compromisos que signen? Per què es poden saltar la Llei de Canvi Climàtic del 2017?, dient en l’informe ambiental municipal que, i cito: ‘excepcionalment no és possible estudiar cap alternativa viable’. Estant jugant amb la nostra salut i benestar i la de les nostres filles i fills, perjudicant el clima i la biodiversitat. I per això els preguntem si poden explicar què estan fent i què volen fer amb el bosc de Volpelleres si tots sabem que no és possible cap regeneració exitosa i a temps, que compensi l’impacte que ocasionaria la construcció d’un gran edifici, impacte que s’afegiria al ja ocasionat anteriorment i mai compensat.

No hi ha cap altre opció, cap altre alternativa vàlida avui dia, més que la construcció de l’escola La Mirada, fora del bosc.


--> Govern, escolta, el bosc no es toca


--> Escola sí, edifici, fora del bosc


--> El bosc no es toca - Hi ha alternativa


--> Salvem el bosc de Volpelleres


Moltes gràcies!

SOS Bosc Volpelleres

Manifest del 19-09-202

Intervenció al Ple de la ciutat el 19-09-2022 


Senyora alcaldessa, senyores regidores, senyors regidors i altres membres d’aquest Ple, bona tarda. 

Ens preguntem moltes coses, des de SOS Bosc Volpelleres, des de les altres entitats ecologistes i per part de la ciutadania en general. 

En aquest cas ens preguntem com es compensarà "altament",com diu la regidora d’educació:

Un ecosistema quan se’l pertorba de forma continuada triga dècades o més en recuperar-se. Quan la pertorbació és permanent, com seria el cas del bosc de Volpelleres, amb les construccions, tales i aclarides, la hiperfreqüentació, els pesticides , etc., no es recupera mai, ja que ultrapassa el punt de no retorn i els intents de renaturalització mitjançant una restauració ecològica, necessitarien eixamplar tot l’espai longitudinal, en lloc d’aprimar-lo com volen fer provocant una fragmentació i la pèrdua de connectivitat. A més caldria massa temps perquè la natura es recuperés i tornés a la situació de maduresa actual i es generaria un deute temporal i en emissions de carboni, massa elevat per a arribar als objectius climàtics del 2030 i del 2050.

El temps perdut i les seves conseqüències, com per exemple en salut no es recupera mai, no tenen compensació possible, l’ecosistema tampoc, la fauna i els seus hàbitats, tampoc, ja que les plantacions d’arbres molt més joves no arriben a un diàmetre mínim de tronc per a que ocells i petits mamífers puguin excavar els seus nius.

L’única compensació possible és la construcció del nou edifici fora del bosc. Hi ha alternatives factibles i ho saben. Però, és clar, la llei del 2015 no els obliga a estudiar-les, una llei feta sota el paraigua de la crisi del 2008, per a afavorir l’impuls econòmic de l’obra pública i que els eximeix de fer avaluacions d’impacte comparades entre diferents alternatives.

És clar, també, les posteriors declaracions d’adherència als objectius climàtics, de biodiversitat i de natura per la salut no van evitar que s’escudessin en una llei ja obsoleta ni que es saltessin la llei de Canvi Climàtic de 2017, dient que no era possible estudiar alternatives viables.

De què serveixen, doncs totes aquelles adhesions si no fan realitat els compromisos que signen? Per què se salten les Lleis de Canvi Climàtic amb falses creences? Està en joc la nostra salut i la de les nostres filles i fills, l’impacte en el clima i la biodiversitat. 

I per això els preguntem: poden explicar com es pot compensar la pèrdua de 14 000 metres quadrats d’un bosc natural i desenvolupat, el bosc de Volpelleres amb la seva riera i torrents, l’únic ecosistema forestal divers urbà i també evitar la seva fragmentació i pèrdua com a connector biològic nord-sud entre parcs naturals protegits? Moltes gràcies.

SOS Bosc Volpelleres

Intervenció al Ple 19-09-2022

MANIFEST del 12-09-2022

Bona tarda a tothom!

Moltes gràcies per ser aquí i demanar la protecció del bosc de Volpelleres a Sant Cugat del Vallès. SOS bosc Volpelleres, ADENC, WWF - Fons Mundial per a la Natura Barcelona, Assemblea pel Clima, Fridays for Future i el Mussol hem convocat aquesta concentració, per reclamar, una vegada més, la preservado de la integritat del bosc de Volpelleres.

Seguirem insistint fins aconseguir que es construeixi l'edifici de lescola La Mirada fora del bosc.

Avui volem recordar, de nou, els valors del nostre bosc i considerar tots els seus beneficis.

Referent a la fauna i la biodiversitat:

En relació al patrimoni natural i cultural:


L’Ajuntament està adherit al reconeixement i protecció de la interrelació entre natura i salut, com molts altres ajuntaments i organitzacions, però no segueix les seves recomanacions en quan a la protecció del bosc.


Estem alarmats pensant en les conseqüències del Projecte de construir lescola La Mirada enmig del bosc, destruint 14.000m2. Què representaria?


Avui tornem a demanar, urgentment i en veu alta a l’Ajuntament:


SOS bosc Volpelleres

12 de setembre de 2022

MANIFEST del 05-09-2022

Ens volem fer escoltar pel Govern municipal i ens volem dirigir també a totes i tots els veïns i veïnes de Volpelleres, a tot Sant Cugat i a tota la Ciutadania, cada dia més solidària amb la lluita contra l’increment de les temperatures, la contaminació i les pèrdues en biodiversitat, en  salut i benestar.


En aquesta ocasió, volem insistir i recordar que:


1) Les petites coses, el que podem fer localment és molt més important que la sola declaració de solidaritat davant les crisis globals ambientals o l’expressió de voluntats de lluita contra el canvi climàtic. Les petites coses que es podem fer aquí, potser només estan en les nostres mans fer-les, ho tenim a tocar i és el cas de la salvaguarda del petit, bonic i estimat bosc de Volpelleres.


2) Si destruïu el bosc i feu trasplantaments que probablement no tindran èxit, i en tot cas, necessiten molt de temps, aigua i nutrients per arrelar i créixer, no aconseguirem apaivagar l'escalfament global ni aturar la davallada de la biodiversitat. El Comitè Internacional de Nacions, depenent de la ONU, ha determinat que el primer que s'ha de fer és preservar i expandir els boscos actuals i especialment els que es desenvolupen en zones humides, com les dels voltants de rius i rieres, voltants que haurien d’eixamplar-se fins els 500 metres o més, en funció dels cursos d'aigua. En el cas del bosc de Volpelleres la seva expansió natural, gràcies a la seva riera d'aigües permanents, està limitada per tots cantons i no va més enllà de mig o dos centenars de metres segons quina banda sigui i ara amb el projecte de construcció del nou edifici de l'escola La Mirada, es reduiria a prop de mig centenar a cada banda. No ho podem permetre. Exigim estudiar a fons una alternativa com les que ja hem presentat. Com la de l'Avinguda de la Clota.


3) La Comunitat científica i Universitària s´hauria d'activar més en la lluita urgent contra el canvi climàtic i preservació de la biodiversitat. No hi ha temps a perdre ni malbaratar i la inactivitat o els interessos professionals, institucionals o personals, de sempre, són avui una llosa i un greu error. A més, el mateix Comitè Internacional de Nacions ja ha determinat que per cada dia d'estiu a més de 30 graus hi ha un clar increment significatiu de mortalitat en els nostre països, i aquest estiu ja portem més de 70 dies.


4) L’actual pèrdua de biodiversitat a Catalunya té, com a factor principal la pèrdua dels boscos madurs i dels boscos humits, com el nostre de Volpelleres, refugi d'hàbitats de les nostres espècies autòctones. La seva pèrdua, així com la pèrdua de connectivitat amb els parcs naturals protegits que s'ocasionaria per fragmentació en posar un nou edifici enmig, afectaria la biodiversitat dels mateixos parcs naturals, tal i com posen de manifest publicacions científiques recents.


5) És necessari, també, preservar les espècies naturals pròpies locals,  ja que necessitem espècies més resilients i aquestes són les més adaptades localment i capaces d'adaptar-se al canvi, també.  Pot ser la única estratègia de resiliència davant les noves malalties i epidèmies, cada cop més freqüents,  igual que veiem amb els danys que ocasionen els intensos fenòmens meteorològics.


6) Per últim, dir-vos que les nostres portes estan obertes i convidem a tothom a participar i fer propostes per a trobar solucions alternatives a tots aquells projectes que signifiquin una pèrdua del patrimoni vegetal, animal així com de sòl ric o de vies blaves, o una pèrdua de maduresa i de connectivitat ecològica. Totes elles irreparables com ho seria en el cas de bosc de Volpelleres. Volem alternatives, ja. Salvem el bosc de Volpelleres.

 

SOS bosc Volpelleres

 

Sant Cugat, 5 de setembre 2022


MANIFEST del 29-08-2022

Bona tarda a tothom!

Moltes grades per ser aquí i donar suport a la defensa del bosc de Volpelleres a Sant Cugat del Vallès. SOS bosc Volpelleres, ADENC, WWF - Fons Mundial per a la Natura Barcelona i Assemblea pel Clima, hem convocat aquesta concentració, per reclamar, una vegada més, la protecció del bosc. La nostra intenció és continuar concentrant-nos en les properes setmanes, aquí, davant lAjuntament, fins aconseguir que es construeixi l'edifici de l’escola La Mirada fora del bosc.

L’Ajuntament de Sant Cugat diu que no hi ha alternatives. Si passegeu pel barrí de Volpelleres, comprovareu que hi ha moltes parcel-les sense construir, tant de titularitat pública com privada, i que són perfectament adequades per a la construcció del nou edifici de l’escola. Ja fa temps vam presentar algunes alternatives al consistori, però s’han negat a estudiar-les a fons. De fet, si hi hagués hagut voluntat d’escoltar la ciutadania, l’escola ara ja tindria el seu edifici definitiu. Volem l’escola al barrí de Volpelleres, perquè és una necessitat urgent i volem que construir-la no comporti destruir el bosc.

Hem explicat abastament a l’Ajuntament i a la ciutadania, a través deis mitjans, el per què s’ha de preservar la integritat del bosc. Davant la greu situació de CRISI CLIMÀTICA, que afecta el benestar i la salut amb temperatures i fenòmens cada cop més extrems, com hem comprovat aquest estiu, no hauria de ser necessari justificar que NO ES POT TALAR NI UN SOL ARBRE i menys si la tala suposa la destrucció dun ecosistema de gran valor ecològic.

Davant una situació climàtica extrema, el bosc i la seva biodiversitat són els pilars de resiliència i salut per a tota la ciutadania de Sant Cugat, tant de la generació actual com de les properes. Ningú té dret a destruir un ecosistema, i menys davant duna crisi climàtica daquestes dimensions. El bosc és de totes i tots i ha de continuar sent-ho.


- Què més necessita aquest Ajuntament per escoltar la ciutadania?

- Per què no s’asseuen a parlar a fons amb tots aquells, que som molts, que estem lluitant per a la conservació del bosc?


Per causa d'aquesta manca de diàleg, en la lluita de fa més de dos anys en defensa del bosc, hem hagut d’engegar la via judicial; tot i que d'entrada no hagin prosperat les mesures cautelars demanades, estem pendents de noves sentencies,. Això significa que el procés de construcció de ledifici enmig del bosc pot començar tant aviat com vulgui l'Ajuntament, així com procedir a talar tots els pins, extreure roures i alzines, en un arriscat intent de trasplantar-los fora i eliminar la resta de vegetació. Això significaria destruir 14.000 metres quadrats i perjudicar tot el bosc. Estern davant una situació d’emergència climàtica i és urgent aturar aquesta irreparable aberració.

Per tant, demanem a l’Ajuntament de Sant Cugat:



Resumint, demanem:

- ESCOLTEU LA CIUTADANIA, HI HA ALTERNATIVES!

- NO TOQUEU EL BOSC, TENIM UNA CRISI CLIMÀTICA EXTREMA!

- CERQUEU CONSENS, NO CONFRONTACIÓ!

Sant Cugat, 29 d’agost de 2022

Records del bosc de Volpelleres

Agraïm a l'Assumpció la seva generositat en compartir els seus records d'infantesa sobre el bosc de Volpelleres, així com les seves fotografies gaudint d'aquest indret i el poema de la Carme Casadejust

L’Assumpció, la noia de Cal Tombes: el Bosc de Volpelleres.

Anem a parlar amb l'Assumpció, la filla gran de Cal Tombes, del carrer de la Creu. És filla de Sant Cugat des de que va néixer a l'any 1929, i en la seva llarga vida ha tingut moltes vivències: n'hi ha de bones i d'altres molt dolentes, com la guerra de l'any 36. Avui ens parlarà de les seves excursions al bosc de Can Volpelleres. Tot i que el tenien molt a prop de casa, per a ells era un moment d'esbarjo, ja que sortia de la rutina d'ajudar a casa de qualsevol de les feines de pagès que tenien al poble de Sant Cugat del Vallès.

Coneixeu el bosc de Volpelleres?

El conec de tota la vida. Quan jo era petita, hi havia dies que, al sortir de l’escola, la iaia, mentre acabava de fer el dinar,  jo l’ajudava  anant a recollir alguna herbeta per si necessitava algun condiment per donar el toc final al seu plat. Agafava el magalló *, anava al capdamunt del meu carrer, el carrer de la Creu, passant pel mur del monestir, hi havia vinya, el cementiri i enfront ja es veia la masia de “Can Gulpalleres”. Allà mateix agafava les herbetes (1936-39).

Era popular al Sant Cugat de la vostra joventut?

Hi havia  gent que anava més al bosc de Volpelleres que a Collserola, ja que el teniem més  aprop. Era un bosc molt accessible, molt agradable, i molt ample. Hi havia el camí dels ametllers, vinyes, camps i horts que convivien amb el bosc. Era un bosc arregladet per anar a jugar la canalla, ja en dèiem “el Bosquet”. Més avall, ja cap al torrent, la vegetació era més frondosa. La Masia de Can Magí també tenia  bosc i s’unia amb Volpelleres. 

Quines activitat hi anàveu a fer?

Era un bosc arregladet. Majoritàriament s’hi anava a  recollir herbes per cuinar i remeieres. I sobretot la canalla, hi anava a jugar.

Molt sovint hi anàveu?

Teníem un contacte diari amb el bosc, era el lloc de treball de molts pagesos del poble. També, els nens de les escoles, per exemple, els dijous a la tarda sempre feiem una sortideta.  Allà era el lloc més aprop de les cases i accessible per anar-hi  els nens amb l’escola. Jo anava a l’escola  Azqueta, situada al carrer Major, i els dijous a la tarda hi anàvem a passar la tarda.

Era un lloc de trobada pels habitants de Sant Cugat?

Més endavant, quan era casada, i ja vaig tenir els fills, hi anàvem amb el farcell i ens assèiem a terra a fer berenars (podem veure les imatges). Era un lloc molt familiar i molt agradable pels nens. Hi fèiem trobades familiar, en el nostre cas.

Coneixíeu la Masia de Volpelleres, que li dona el nom? I les altres Masies que encara es conserven?

Si, era la casa que tenia bosc i conreus. Des de la casa  fins al bosc hi havia molt terreny. Algun era d’ells, i d’altres no, la tenien arrendada. Els propietaris de la Masia es dedicaven a la pagesia, i sempre tenien alguna vaca i potser algun animal més. Abans d’entrar a la casa hi havia l’era i allà moltes vegades hi veiem alguna vaca pasturant. Recordo que aquesta Masia, a fora, a tocar del mur hi havia plantada regalèssia. Alguns grupets del nois del poble anaven a agafar la regalèssia, a la colla del meu germà petit els hi encantava anar-hi i menjar-ne.

Hem sentit a parlar de la Mina, mina d’aigua que portava aigua fins al monestir de Sant Cugat?. Com era? Hi anàveu?

Teníem una font al mig de la plaça del monestir Octavià. Venia directa de la Mina de Can Volpalleres. Durant un temps hi havia un sortidor molt maco al mig de la plaça que venia de la mateixa Mina. 

Coneixeu la problemàtica generada a la ciutat arran de voler construir una escola de 3 línies al bell mig del bosc? Què en penseu? A títol personal, que li demaneu al consistori respecte a les demandes de protecció de bosc?

Si, es una gran problemàtica. Qui ho ha vist i qui ho veu!!!. Que treguin pins sans no té sentit. Conservem molt el Pi d'en Xandri. I totes les espècies animals que hi viuen? A on aniran els pobres animalets? Per què han de fer malbé el petit pulmonet?  Rodriguez de la Fuente ja ho deia fa molt anys, com a gran visionari que va ser, que ens estem carregant el Món. 

A l’alcaldessa li diria que Sant Cugat es  el meu poble, dels pares i dels avis. En el temps de la guerra ja es va dir Pins del Vallès, per la gran presència de boscos de pins. Grans empreses ens han pres part del bosc fent-ne mossegades. Ara, uns quants Pins ens fan nosa per posar una escola?


*Magalló: Magall petit. Eina per a cavar la terra consistent en una aixada proveïda d’escarpell.

El camí dels ametllers
Poema de Carme Casadejust

Gràcies a les més de 20.000 veus que ens doneu suport i demaneu trobar una ubicació alternativa que no malmeti la integritat del bosc.