Fauna

El bosc i la fauna

El Bosc de Volpelleres acull nombroses espècies autòctones de vertebrats, entre altres. Petits mamífers com teixons (Meles meles), esquirols (Sciurus vulgaris), conills de bosc (Oryctolaqus cuniculus), genetes (Genetta genetta), eriçons (com l’eriçó clar, Atelerix algirus), ratpenats (com el nòctul petit - Nyctalus leisleri), ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) i també senglars (Sus scrofa) o fins i tot alguna petita guineu (Vulpes vulpes), origen del nom del Bosc.

Ocells (veure fitxes nidificació) com el pardal (Passer domesticus), cuereta blanca (Motacilla alba), tudó (Columba palumbus), oriol (Oriolus oriolus), picot verd ibèric (Picus viridis), picot garser groc (Dendrocopos major), rossinyol (Luscinia megarhynchos), rossinyol bord (Cettia cetti), raspinell comú (Certhia brachydactyla), tallarol (Sylvia sp.), puput (Upupa epops), gaig (Garrulus glandarius), mallerenga (Parus cristatus, P. ater, P. major, P. caeruleus), pit-roig (Erithacus rubecula), merla (Turdus merulla), pinsà (Fringilla coelebs), mosquiter (Phylloscopus sp.), oreneta de ribera (Riparia riparia), a més de rapinyaires que sobrevolen el bosc com l’aligot (Buteo buteo), el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i rapinyaires nocturns com l’òliba (Tyto alba), el mussol (Athene noctua) i el xot (Otus scops).

A la web de NIUS (a sota) podeu trobar fitxes d’ocells:

Amfibis i rèptils com la granota verda (Pelophylax perezi), gripau comú (Bufo bufo), tòtil (Alytes obstetricans), sargantana corredora (Psammodromus hispanicus), serp d’aigua (Natrix maura), serp verda (Malpolon monspessulanus), serp blanca (Elaphe scalaris) i la sargantana (Podarcis hispanica).

Els animals invertebrats també presenten una gran diversitat de formes i espècies (vespes, abelles, libèl·lules, papallones, aranyes, escarabats,...).

El Bosc de Volpelleres també destaca per la seva permeabilitat, que és especialment rellevant per a la fauna, com a corredor per garantir la connectivitat nord – sud entre els espais naturals protegits del Parc de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac i el del Parc Natural de la serra de Collserola. La connectivitat ecològica, també es refereix a la continuïtat dels sistemes naturals i al manteniment dels fluxos ecològics —aigua, materials, energia, genètics— en el territori.

Els boscos, finalment, ens aporten solucions per limitar els efectes de les pandèmies i la contenció d’al·lèrgies gràcies als efectes que la biodiversitat ofereix: esmorteïment de la distribució, dilució dels factors de risc i les infeccions, apantallament i protecció als agents infecciosos. L’aplicació dels avenços en el nostre coneixement sobre la biodiversitat ens permet millores directes sobre molts aspectes de la nostra vida que no serien possibles sense la conservació de les espècies, dels seus hàbitats i la restauració de la biodiversitat dels ecosistemes.