El bosc ha patit i pateix en l'actualitat actuacions que l'estan afectant en diversos graus.
Tota actuació d’urbanització, per petita que sembli, en el moment que entren les excavadores, desbrossadores, etc. i es construeix, provoca la supressió irrecuperable de part del bosc i una erosió que afecta la vegetació, la fauna, el terreny, el torrent i rieres, amb conseqüències en la retenció i descontaminació de l’aigua i de tot el medi, de forma continuada, afectant encara més la biodiversitat i el clima.
La construcció de l'Institut Leonardo el 2017 va suposar el trasplantament d’arbres com a mesura compensatòria.
Aquesta mesura ha estat un fracàs, ja que la gran majoria d’arbres ja han mort.
El sotabosc, matolls, herbassars, la fertilitat i irrigació del sòl, no s'han recuperat.
Aquesta actuació va suposar la construcció d'un circuit de cross de 3 metres o més d’ample compactats i aglutinats amb ciment. Això ha representat la tala d'uns 500 d’arbres, la sega del sotabosc i l’erosió del sòl limitant, amb arbres que cauen a banda i banda.
Els serveis de manteniment, amb les seves màquines i contra tota bona pràctica actualment recomanada, practiquen segues i aclariments d’arbustos i d’arbres joves com ara les alzines i roures que neixen i conviuen amb pins blancs, on abunden els que inusualment són de dos, tres i fins a quatre peus.