Tema 4:

L'estructura social

Exposeu quins són els estatus socials que ocupeu en els diferents grups socials en els quals us moveu. Es tracta d'estatus adscrits, transferits o adquirits? Per què?

Èric Requena Rodríguez

L'estatus social és el lloc que cada persona ocupa en un grup social. Dintre de la meva societat jo, com a persona ocupo diferents status socials:

-Dintre de la família: Soc el fill dels meus pares, soc el germà gran del meu germà petit, soc el net dels meus dos avis, soc el cosí i soc el nebot dels meus tiets per part de me mare i part del meu pare. Seria un estatus adscrit ja que, la nostra família ens ho assigna depenent de les nostres caracteristiques personals.

-Dintre de l'escola: Soc un alumne més dintre de la classe de l'institut on jo vaig per poder aprendre i poder formar-me pel meu futur. A més a més, soc l'amic dels meus companys de classe i d'alguns professors del centre. En aquest cas, es tractaria d'un estatus adquirit, ja que amb el meu propi esforç i la desició personal faig que els professors em mirin amb uns ulls o uns altres.

-Dintre del treball: Soc un treballador més que ajuda a l'empresa a poder beneficiar-se del que produeixen i jo contribueixo a que guanyin diners a canvi d'un salari que tinc cada mes. Es tractaria d'un estatus adquirit per voluntat pròpia. També es podria considerar transferit ja que, abans de que hi estigues jo treballant en el lloc en el qual estic ara, hi havia una persona la qual va haver de marxar del seu lloc de treball i ara en aquests moments ocupo jo el seu lloc.

-Dintre del meu esport (atletisme) soc un atleta que contribueix a fer bones marques per a una satisfacció personal i per poder fer que el meu club pugui arribar a guanyar premis. Es tractaria d'un estatus adquirit ja que, ha sigut pel meu esforç i la meva dedicació dins de l'esport que he pogut adquirir aquest estatus dins de l'atletisme

-Dintre de la protectora d'animals: Soc un ajudant on ajudo als gossos més necessitats a trobar un lloc més estable per poder fer que tinguin una vida millor i fer que no estiguin al carrer. Es tractaria d'un estatus adquirit pel meu esforç a l'hora d'ajudar al animals més necessitats

-Dintre de les xarxes socials: soc un usurari més pel Adam Mosseri, però pels meus seguidors puc ser una persona que ells coneixen o puc ser una persona que volen conèixer. Es tractaria d'un estatus adscrit ja que, m'ho han assignat per les meves característiques .

-Dintre del grup de companys de classe: Dintre de classe, soc un company més a classe, una persona que està envoltada per d'altres persones les quals ens ajudem entre nosaltres per poder formar-nos i arribar a la universitat en un futur. Es tractaria d'un estatus adscrit ja que, per les meves caracteristiques els meus companys m'assignen un tipus de persona o un altre.

Quins son els vostres ROLS? Quan sou amb els vostres amics o amigues desenvolupeu el mateix rol que quan sou amb la vostra família? Per què?

De tots els rols que desenvolupeu, quins són assignats i quins assumits?

Els nostres rols socials son:

  • EN QUANT A FAMÍLIA: ( és un rol assignat)

Som filles, germanes, cosines, netes i nebodes, ja que tenim pares, germans, cosins, avis i tiets.

  • EN QUANT A L'ESCOLA: ( és un rol assignat assignat)

A l'escola ocupem dos rols diferents, el de alumne, respecte al professor, i el de companyes de classe, ja que hi ha altres alumnes.

  • EN QUANT A L'ACADÈMIA D'ANGLÈS: ( és un rol assignat)

En el cas de l'acadèmia d'anglès som alumnes, perquè igual que a l'escola tenim un professor que ens ensenya i ens diu què és el que hem de fer i també tenim companys de classe.

  • EN QUANT AL NOSTRE GRUP D'AMICS: ( és un rol assumit )

Aquest és el primer rol assumit que trobem, en aquest cas decidim que som amics entre nosaltres.

  • EN QUANT A POLÍTICA: ( és un rol assumit )

En l'àmbit polític som ciutadans compromesos a l'exigència d'uns drets polítics.

  • EN QUANT AL GIMNÀS: ( és un rol assumit )

Som alumnes de les classes del gimnàs, i formes part del grup de clients, respectant normes, horaris...

  • EN QUANT A XARXES SOCIALS: ( és un rol assumit )

Som usuaris de les plataformes, ja que compartim i mirem coses des d'aquella web.

Clàudia i Carlota


Àlex Pulido:

A continuació, explicaré com són els meus rols socials en diferents àmbits de la meva vida:


1- La família (rol assignat): En el meu cas, el rol que tinc dins de la família és el de fill, ja que, tinc uns pares, el de germà, perquè en tinc un, el de cosí, perquè tinc cosins, el de net perquè tinc una àvia i per últim també sóc nebot perquè tinc tiets.


2- Al meu grup d'amics (rol assumit): És un rol assumit perquè cadascú és lliure de decidir com són els seus grups d'amics i quin rol social tenen dins d'ell.


3- A l'escola (rol assignat): Dins de l'escola ocupes el rol d'alumne davant del professor i el de company de classe.


4- A la política (un rol assumit): En aquest cas, has d'obeir a les persones que manen dins del govern, per tant, tens un rol assumit.


5- A futbol (rol assumit): dins del futbol tinc dos rols diferents, el de jugador on he de fer cas a l'entrenador i el de company d'equip.


6- A repàs (rol assumit): Considero que és un rol assumit ja que, no és una obligació anar-hi sinó que hi vaig per voluntat pròpia. En aquest cas, exerceixo el rol d’alumne i de company de classe igual que a l’escola.

Les societats, per la seva pròpia naturalesa, tenen institucions que estan reglamentades. Les presons, les escoles, les esglésies i els tribunals son organitzacions que no només existeixen per satisfer l'interès particular dels seus membres, sinó per perpetuar els valors tradicionals que es consideren valuosos.

LIPMAN I SHARP, Investigació social.

Respon les següents preguntes sobre el text:

a. Si les presons, les escoles, els tribunals, etc., són institucions, creus que podem afirmar que les institucions no són persones sinó combinacions de pautes de comportament compartides per una col·lectivitat? Per què?

-Les institucions satisfan necessitats cooperant amb altres, aquesta cooperació inclou parts del comportament (normes, regles, valors, etc) que són el que anomenem institucions. Les institucions ja ens les trobem creades, ja que són històriques.

b. Et sembla que la família és una institució universal? Per què?

-La família és una institució universal i necessària perquè la trobem en totes les societats i comparteixen algunes caracteristiques tot i que , a cada societat la trobem d'una manera peculiar.

Explica quins son els elements de la institució escolar que ens permeten dir que és una institució amb les característiques següents: exterior a nosaltres, objectiva, coactiva, històrica i amb autoritat moral.

-Les exteriors a nosaltres:

-Objectiva:

-Coactiva:

-Històrica:

-Amb autoritat moral:

Explica quins son els elements de la institució religiosa que ens permeten dir que és una institució amb les característiques següents:

Una institució religiosa és una agrupació de persones que es regeix pel dret canònic, que és el conjunt de normes emeses per l'autoritat legítima de l'Església catòlica per regular-ne les activitats i les relacions amb la societat civil.

La religió, com és conegut, és una institució social arrelada en tota civilització considerada com a tal.

Les característiques de les institucions són:

  • és exterior a nosaltres: La religió no és una cosa que usem habitualment la majoria de ciutadans, és a dir, fem la nostra vida sense utilitzar-la, però hi ha cops que ho necessitem i ho trobem. Tot i ser avui en dia una institució que sovint en la nostra societat no necessitem, quan volem, podem fer-ne ús. Per exemple, les persones que són creients, però no ho practiquen, quan es troben en un estat d'angoixa troben certa satisfacció en la religió que creguin. Per això son exteriors a nosaltres, perquè no les crea l'individu, ens la trobem feta.

  • Objectiva: La religió és una cosa externa a nosaltres, ja que sabem que es troba en la nostra societat i que la gran majoria la té present en la seva vida. La vivim com si fos alguna cosa que supera l'individu, és una institució amb objectivitat pròpia, amb existència pròpia.

  • Coactiva: La religió, si ho practiques constantment has de dur a terme un comportament marcat, és a dir, que no et pots comportar de qualsevol manera, com per exemple ser una persona mal parlada. En aquest cas ets fill de Déu i estàs sota els seus ulls i tot el que diguis i facis, Déu ho veu. Així que la religió és un compromís a l'hora de dur a terme un determinat comportament, perquè podries arribar a ser una ovella negra en el ramat de Déu.

  • Autoritat moral: La religió abans era més influent, actualment no. Temps enrere la religió era la base del teu comportament, és a dir, tot el que feies i deies era en base de la religió. No podies opinar de qualsevol cosa sense destacar algun tret de la religió, la vestimenta era segons la regla que aplicava la religió, les lectures eren supervisades perquè no hi hagués cap crítica sobre la religió... I per aquest motiu reprimia i reclamava als individus, no podies créixer personalment perquè havies de seguir una base, la religió. Determinats comportament son considerats desviats i la religió els reprimeix i rebutja.

  • Històriques: La institució de la religió sempre ha estat present en la societat de manera global, abans i després de nosaltres. Sense ella, avui dia no hi hauria un credo en diferents parts del món, però vist des d'una altra perspectiva, si no hagués aparegut, actualment no hi hauria alguns conflictes entre persones, derivats de les seves creences.

Un concepte sociològic prou útil (...) és el concepte d'institució. Hom sol definir una institució com un complex específic d'accions socials. Així, la llei, la classe social, el matrimoni, o la religió organitzada, son institucions. Però aquesta definició no ens diu quina relació hi ha entre la institució i les accions dels individus que hi estan implicats. Arnolt Gehlen, un científic social alemany contemporani, contesta la pregunta de la següent manera: segons ell, una institució és com un òrgan regulador, que canalitza les accions humanes de forma tan similar a com els instints canalitzen la conducta animal. És a dir, que les institucions proporcionen mecanismes i maneres de fer mitjançant les quals la conducta humana esdevé modelada, pautada, i es veu obligada a anar per uns canals o a seguir unes pautes que la societat considera desitjables. El truc o estratagema consisteix a fer-li veure a l'individu que aquests canals o pautes son els únics possibles. Hola nois i noies.

BERGER, P. Invitació a la Sociologia.


Exercici: Les institucions coarten la llibertat dels individus? En grups de dos o tres companys, trieu una institució quslsevol i dissenyeu un pòster-mural per reflectir la relació entre la institucó i la llibertat de les persones. Podeu treballar amb collage, dibuix, pintura, lletres, elements d'ordinador, obejctes corporis simbòlics... Els resultats a les fotos de sota!

GRUPS SOCIALS: Assenyala si es tracta d'associacions o de comunitats i justifica-ho:

Natàlia Samaniego

  • Comunitats o grups primaris: on els individus es coneixen personalment i participen de la vida privada. Cooperen i tenen objectius comuns. Es regulen pel constum i la relació és afectiva, espòntania i lliure. Algun exemple seria la família o el grup d'amics al qual pertanyem.

  • Associacions o grups secundaris: escàs grau d'interacció, relacions superficials i instrumentals. Es comparteix la vida pública però no la privada.

  1. ser membre d'un equip esportiu. Es tracta d'una associació ja que en aquest equip esportiu pots compartir la teva vida pública, en aquest cas que teniu els mateixos interessos per l'esport el qual esteu fent però no comparteixes la teva vida privada. Es tracta d'una relació més anònima.

  2. ser sòcia d'una cooperativa. Es tracta d'una associació ja que ets socia d'una detreminada cooperativa i compartriu uns interesos però la vostra relació no va mes enllà d'això, no compartireu la vida privada i no es tracta d'una relació en la qual funcioni per cooperació, per afectivitat i espontaneitat.

  3. practicar el catolicisme. Es tracta d'una associació. L'unic que tindras en comú amb els altres individus que també paractiquin el catolicisme és aquesta religió.

  4. ser amiga d'en Miquel. Es tracta d'una comunitat ja que forma part del teu grup d'amics. El coneixes personalment i parrticipes en la seva vida privada.

  5. estudiar en un centre de secundària. Es tracta d'una associació ja que només comparteixes el fet d'anar a estudiar a aquest centre però després fora d'ell fas la teva vida privada i construeixes aquesta vida privada amb altres individus ja sigui la familia, grups d'amics, etc.

  6. ser germà de la Laura. Es tracta d'una comunitat. Forma part de la teva vida privada ja que és el teu germà. Es tracta de la institució familiar (universal i necesaària en totes les societats tot i que es presenta de manera peculiar en cada una d'elles)

  7. ser de la Cinquena Companyia d'Infanteria. Es tracta d'una assocació. Ja que formes part d'aquesta companyia i només tens això amb comu amb els individus que també formin part d'ella.

  8. formar part de la classe obrera. Es tracta d'una asscocació. És una relació més anònima, superficial i instrumental.

Realitza un mapa conceptual entre: estructura social, estatus social, rol social, institucions i grups socials.

Roger i Oriol