Tema 3: La cultura i la socialització
El mot SOCIETAT s'usa en contextos tan diferents que és imprecís i vague. Podem parlar de Societat de Consum, Societat de Guanys, Societat anònima, Alta Societat, Societat Secreta, etc. I cadascun d'aquests conceptes té un significat diferent. No obstant això, quan parlem de societat ens referim a una reunió de persones que, amb caràcter estable i permanent, formen un grup social més ampli.
Feu en parelles l'activitat de reflexió introductòria al tema de "la societat i l'individu" que us proposo al Blog!
La definició de l'home per Aristòtil com un animal social no és prou àmplia; ens ofereix un concepte genèric però no la diferència específica. La sociabilitat, com a tal, no és una característica exclusiva de l'home ni tampoc privilegi d'un de sol. En els anomenats estats animals, entre les abelles i les formigues, trobem una divisió ben neta del treball i una organització social sorprenentment complicada. Però en el cas de l'home no trobem només, com entre els animals, una societat d'acció, sinó també una societat de pensament i de sentiment. El llenguatge, el mite, l'art, la religió i la ciència representen els elements i les condicions constitutives d'aquesta forma superior de societat. Son els mitjans amb els quals les formes de vida social que advertim en la naturalesa orgànica es desenvolupen en un nou estat, el de la consciència social. La consciència social de l'home depèn d'un acte doble, d'identificació i de discriminació. L'home no pot trobar-se a si mateix, ni adonar-se de la seva individualitat, si no és per mitjà de la vida social, Però, per a ell, aquest mitjà significa alguna cosa més que una força exterior determinant. De la mateixa manera que els animals, se sotmet a les lleis de la societat, però, a més a més, té una participació activa en produir-les i un poder actiu per canviar les formes de vida social.
CASSIER, E. Antropologia filosòfica. Introducció a una filosofia de la cultura.
Anàlisi i reflexió sobre el text de Cassier:
a. Per què la societat humana és superior a la societat animal?
Arnau:
La societat humana i la societat animal es diferencien per la diferècia d'intel·ligència entre els dos essers.
Mentre en la ment dels animals només veuen satisfer les seves necessitats, creant un amibient de vida o mort tots contra tots. Els humans ens ajudem entre nosaltres i convivim en una societat organitzada i guiada per l'ètica, o això intentem.
Sofia:
La societat humana és superior a la societat animal perquè tenim una societat de pensament i de sentiment, a part de la societat d'acció, ens podem comunicar a partir del llenguatge, també perquè tenim el privilegi d'actuar i transformar amb cultura, l'art, les religions, la ciència, la tecnologia...
Natàlia:
Aquest text ens parla del llenguatge, el mite, l'art, la religió i la ciència com a elements o condicions constitutives del fet que la societat humana sigui superior a la societat animal. Tant els humans com els animals ens podem comunicar amb els altres individus que conformen la societat però, de maneres diferents. El que ens diferencia d'aquesta comunicació és que nosaltres els humans tenim el llenguatge; la parla. Podem reproduir els missatges mitjançant paraules, en canvi, molts dels animals ho han de fer amb sorolls o amb símbols que per a ells són identificables. També, mitjançant la parla tenim la capacitat d'expressar relats tradicionals com els mites d'aquesta manera es poden transmetre de generació en generació i, per tant, es conserven.
Tanmateix, l'art, la religió i la ciència tenen un paper molt important en aquesta superioritat. És a dir, gràcies al fet que nosaltres, els éssers humans, tenim creences, expressem els nostres sentiments i pensaments a través de l'art i cerquem o investiguem sobre fenòmens naturals i d'aquesta manera obtenim nous coneixements que es basen en un vessant científic, ens fa distingir dels animals. Per aquests motius diem que la societat humana és superior a la societat animal, ja que com bé diu el text, la societat animal només es dedica a la divisió ben neta del treball (que tots els individus dins d'una societat facin un treball i d'aquesta manera hi ha un equilibri i cohesió per part de grup) i una organització social. En canvi, la societat humana no només hi ha aquesta divisió de treball i organització social sinó que també compten els nostres pensaments i sentiments ja que som uns animals racionals com ens anomenaria més d'un filòsof.
Àlex Pulido:
Segons aquest text la societat humana és superior a la societat animal, ja que l'home té una societat de pensament ,una de sentiment i una d'acció, en canvi, la societat animal només té una societat d'acció.
La religió, el mite, l'art, el llenguatge i la ciència representen els elements i les condicions constitutives. D'aquesta forma fan que la societat humana sigui superior a l'animal.
b. Què significa que en el cas humà trobem no només una societat d'acció sinó també una societat de pensament i de sentiment?
Arnau:
Que no només fem les accións per satisfer-nos i beneficiar-nos de forma grupal, sinó que la nostra ment també ens permet expressar i captar sentiments de forma recional de forma que es veuen afectades les nostres accions envers al grup social de l'espècie humana.
Natàlia:
Aniria molt lligat amb el comentat anteriorment. És a dir, els éssers humans no només trobem una societat d'acció; una societat on cada individu executa un treball diferent per tal de contribuir a l'equilibri i la cohesió de grup i sortir tota la societat en general beneficiada. Posaré un exemple: Ens imaginem que jo treballo de professora i el meu objectiu/ treball és ensenyar a uns nens uns certs coneixements. D'aquesta manera estic contribuint a la societat i surt beneficiada una part de la societat (els que tenen fills). D'altra banda, ens imaginem que jo estic constipada i vaig un dia al metge. La persona que em visiti i em recepti fàrmacs per aquest constipat està contribuint també a la societat i surto beneficiada jo d'aquesta acció, però també tots els altres individus de la societat quan estiguin malalts. Això, seria el que denominem societat d'acció. Però, a més a més, també trobem una societat de pensament i sentiment. Això, vol dir que els éssers humans tenim una capacitat per pensar i expressar els nostres sentiments. Expressar verbalment o no verbalment com ens sentim, ja que tenim aquesta capacitat de pensar i interpretar com ens sentim en cada moment.
Àlex Pulido:
Tal i com he explicat a la primera pregunta, una de les qualitats que ens diferencia de la societat animal és que la nostra societat té o genera altres aspectes com els sentiments o els pensaments. És per això, que podem dir que els humans no només som una societat d’acció, que només es dedica a la divisió del treball i a mantenir una organització social i la cohesió dins del grup, sinó que la nostra societat està preparada per pensar, com a animals racionals, i poder expressar els nostres sentiments i el nostre afecte en cada moment.
c. Exemplifica l'última afirmació del text: De la mateixa manera que els animals, (l'ésser humà) se sotmet a les lleis de la societat, però, a més a més, té una participació activa en produir-les i un poder actiu per canviar les formes de vida social.
Arnau:
Ens sobordinem des que naixem a unes normes preestablertes per les lleis, que ens parmeten viure de forma organitzada i justa per a tothom. A mida que va passant el temps els éssers humans aprenem dels errors i canviem les normes buscant un suposat benefici col·lectiu. Per exemple, l'aberració de la Segona Guerra Mundial va ensenyar a tothom que l'odi cap els altres éssers humans no porta a la felicitat cl·lectiva que al final és el que sempre estem buscant com a societat.
Natàlia:
El significat d'aquesta frase no és res més que l'ésser humà se sotmet a les lleis de la societat (aquelles lleis que estan establertes per tal de conviure de manera justa) també pot participar activament en produir-les és a dir, podem participar en l'hora d'establir aquestes lleis, per tant, es tracten d'unes lleis convencionals, ja que són acords els quals hem arribat els individus de la societat. Per últim, també té un poder actiu en canviar les formes de vida social. Que vol dir això? Bé, doncs tenim el poder de canviar aquestes lleis (modelar-les) i d'aquesta manera canviem les formes de vida social.
Àlex Pulido:
En aquesta última afirmació del text ens diu que l'ésser humà se sotmet a les lleis de la societat, és a dir, que s'ha d'adaptar i conviure amb les lleis que estan establertes per tota la societat, també ens diu que té una participació activa en produir-les i un poder actiu per canviar les formes de vida social això ens diu que l'ésser humà a mesura que van passant els anys vol canviar les lleis per obtenir el benefici general de la població.
PLATÓ
Elabora un model de societat ideal.
Amb tres grups o classes socials amb funcions diferenciades.
Fonamenta l'estat en l'educació: els artesans tindrien un pla d'estudis fixat i igualitari (poesia, música i gimnasia fins els 20 anys); els més hàbils i intel·ligents passarien a estudiar matemàtiques, astronomia i dialèctica; i els millors seran els seleccionats per arribar a governants. La seva virtut i coneixement de la justícia garantirien un bon govern. Amb estil de vida comunitari, sense propietats ni família. Només s'ocuparien del bé de la polis.
HOBBES
L'home no és social per naturalesa.
En estat natural l'home no vol la companyia dels altres i els considera enemics. Només mira per ells i viu en estat de guerra permanent.
A l'inici hi ha llibertat absoluta sense limitacions.
Però la raó humana l'impulsen a buscar la pau.
Per fer això possible cal que la societat tingui un poder absolut (Leviatan).
L'estat té un poder indiscutible, garantia de la pau, sense divisions i que exigeix obediència absoluta.
Regula la llibertat individual.
Justifica els models de govern absolutista.
ROUSSEAU
L'home, en estat natural, en origen, vivia sol i no era sociable, era bo i no coneixia el mal. Aquest estat natural és un referent nostàlgic al qual no podem tornar.
L'home va passar a estat social, a viure en societat.
Amb l'aparició de la propietat i l'autoritat, la societat converteix l'home en un ésser infeliç, desgraciat, i perd la seva bondat original.
Alguns exemples de la corrupció de la societat: les diferències entre rics i pobres, lliures i esclaus, dèbils i poderosos...
Proposa una alternativa basada en 2 objectius: l'educació lliure, natural i autònoma de l'individu, i transformar la societat mitjançant un pacte social.
Un pacte que permeti a l'home tornar a ser lliure i que pugui conviure al mateix temps en socieat: es cedeix lliurement part de la seva llibertat a canvi d'una societat igualitària i creant una voluntat general que servirà per governar aquesta societat.
QUADRE COMPARATIU PLATÓ, HOBBES I ROUSSEAU
Activitat per reflexionar sobre el racisme: mira't el vídeo: "Un món obert comença amb una ment oberta: l'ADN ensorra el racisme."
Després d’haver-lo vist fes un escrit amb el següent guió dins del Bloc:
1. Quin és el propòsit de l’experiment mostrat al vídeo?
2. Un cop exposats els resultats de l’anàlisi de l’ADN una de les participants diu: “Això hauria de ser obligatori”, hi estàs d’acord? Quins beneficis creus que aportaria?
3. T’atreviries a fer-te aquest test? Com creus que reaccionaries quan sabessis que els teus orígens no són tan purs com pensaves?
4. Els teus amics, familiars, companys de classe,... creus que canviarien els seus pensaments si es fessin aquest test? Penses en algú en concret que li recomanaries que se’l fes? Per què?
Llegeix l’article de sota del diari Ara de la Susan Kalunge: "Racismes invisibilitzats a casa nostra: parlem-ne." Contesta a les següents preguntes dins del Bloc:
La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
2. Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
3. Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
4. T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura.
SOCIALITZACIÓ
Anomenem socialització el procés mitjançant el qual l'individu s'integra en la societat, fa seves unes normes determinades, adopta certes actituds, treballa, es relaciona amb altres persones, participa d'una cultura comuna, etc. La socialització tindrà un sentit o un altre segons el tipus de societat en què es produeixi; però, a més, cadascun de nosaltres li donarem un sentit o un altre segons un model d'explicació de la societat del qual partim. [...] La integració en ua societat que s'estructura segons la solidaritat i la cooperació no pot significar el mateix que el que passa en una societat amb relacions conflictives.
Ara bé, el contacte entre l'individu i la societat no es produeix d'una manera immediata, tal com hem donat a entendre fins ara per simplificar les coses. El nen, quan neix, no es troba de manera improvisada davant la societat. Es troba amb una família que l'acull i que constitueix el seu primer mitjà d'integració. La realitat és que els individus entren en contacte amb la societat per mitjà de grups relativament petits, molt diversos, i que no s'exclouen. De fet, i a vegades sense adonar-nos-en, tots formem part de nombrosos grups i associacions que ocupen un lloc precís dins la societat. Pertanyem a una família, a una comunitat ciutadana i a una comunitat nacional, a un cercle d'amistats, a un grup ètnic o cultural determinat, a un sindicat o a un partit polític, a una associació esportiva o a una agrupació professional; podem pertànyer fins i tot a una elit o conjunt de persones que es caracteritzen per l'admiració que desperten en els altres.
Cadascuna d'aquestes formes de socialització que acabem d'assenyalar tenen trets comuns, però també diferents respecte als altres.
MIQUEL BRIONGOS, FRANCES HERNANDEZ I FRANCESC MERCADÉ, Sociologia avui (1982)
a. Feu un resum del fragment amb les idees principals.
-El text ens parla sobre la socialització de l'individu. Al principi ens explica què vol dir la paraula socialització de l'individu i ens explica que l'individu s'integra dins de la societat i dins d'aquesta societat l'individu adopta unes certes actituds/ costums que fan que complementin el seu dia a dia com per exemple, anar a treballar, cosa que també el porteaa relacionar-se amb d'altres individus intervenint així en una cultura. Més endavant ens parla sobre la integració de l'individu en una societat la qual s'estructura segons la solidaritat i cooperació i ens indica que aquests termes són el que els fa una societat unida no una societat amb relacions conflictives.
Però el contacte que es dona entre l'individu i la societat no es produeix d'una manera immediata, en aquest punt ens posa l'exemple d'un nen el qual acaba de néixer, aquest nen encara no s'ha arribat a socialitzar. La socialització arriba quan té contacte amb la seva família (aquest seria el primer contacte amb la societat). Finalment, ens acaba dient que tots pertanyem a un grup dins la nostra societat i que ningú es queda sense estar dins d'un grup social.
idees del text:
La idea principal seria la socialització de l'individu dins de la societat. Després hi ha d'altres subtemes que també estan dins del text que són: el procés de socialització de l'individu, la integració d'aquest individu i per últim els grups d'integració social com per exemple les famílies o les escoles.
b. Què té de personal i què de social la socialització?
La socialització té de personal que la persona per exemple vol crear nous vincles d'amistats i realcionar-se amb la gent del seu voltant per diverses funcions com per exemple sentir-se bé amb un mateix o poder trobar noves amistats per poder fer diverses coses amb ells i poder disfrutar i deconnectar. Després també té molt de social, sense adonar-te quan et començes a integrar amb un grup de gent també estàs formant part d'un grup social dintre de la societat. L'ésser humà està fet per socialitzar-se i integrar-se dins de la societat.
Reflexiona sobre les següents qüestions:
En quin sentit el procés de socialització dura tota la vida?
El procés de socialització dura tota la vida en el sentit que estem sempre en un procés d'aprenentatge de les normes que imposa la societat.
Podem dir que la socialització és un procés de desnaturalització? En quin sentit? és positiu o negatiu?
Sí, ja que aprenem a comportar-nos entre els humans i en societat i això es positiu.
Els mitjans (de comunicació) acostumen a reforçar les tendències socioculturals exposades i tenen especial influència en la construcció social de les "visions del món" que tenen els joves d'avui. En aquest sentit, els mitjans de comunicació superen, com a agents socialitzadors, els que generalment s'havia considerat que tenien aquesta funció: família, religió i educació.
Pedro González Blasco, Jóvenes españoles 99 (1999)
Llegeix el text de sobre i argumenta a favor o en contra de l'afirmació de l'autor sobre els paper dels mitjans de comunicació social com a agents socialitzadors.
Carlota, Nicolàs i Oriol:
Estem a favor de la idea que els mitjans de comunicació superen altres agents socialitzadors que s'havien considerat anteriorment, perquè avui en dia hi a moltes xarxes i plataformes que permeten mantenir relació entre els uns i els altres sense tenir contacte físic. És evident que són uns grans mitjans socialitzadors. Gràcies a aquests mitjans, ens és més fàcil socialitzar-nos. Els mitjans tradicionals també són agents socialitzadors però comparat amb les xarxes socials d'avui en dia hi ha un gran salt, les xarxes socials tenen molt més impacte social perquè arriben a moltes més persones. La gent d'avui en dia confia en el que llegeix a internet, però realment només veiem el que la gent vol aparentar i no la realitat al 100%, això pot condicionar l'autoestima de la persona la qual penja les coses, depenent de com et veuen els altres, i també la dels espectadors ja que poden sentir enveja. Un exemple son els influencers o futbolistes, ja que la seva imatge influencia a la gent i això provoca que els seus seguidors vulguin ser com ells.
Els anuncis de moda transmeten valors ètics molt específics i concrets, amb missatges simples i dirigits a uns grups socials definits. Observa les següents imatges d'anuncis de productes de moda i descriu-los segons la relació de valors i els grups socials següents:
VALORS: individualisme, èxit econòmic, èxit amb les dones o els homes, prestigi social, llibertat, diferència, felicitat, benestar psíquic o físic, riquesa, poder, etc.
GRUPS SOCIALS: dones de mitjana edat, joves amb poder adquisitiu, pares i mares de família, executius, adolescents, classe mitjana en general, noies joves, estudiants, etc.
En el primer anunci els valor ètics que hi ha al darrere són els següents: èxit econòmic, ja que fa referència a una meravellosa casa, un segon habitatge en el camp, un cotxe 4x4 fantàstic, etc. També ens transmet èxit amb les dones, pel fet que diu que té una dona magnifica que afirma que l'estima això, també podria relacionar-se amb diferència social, perquè per parlar de la dona quasi sempre es parla mitjançant l'home. És a dir, no hi ha aquella llibertat per part de la dona encara en ple segle XXI sinó que, quan parlem de les dones fem referència a la dona d'aquest home i en aquest cas, es posa en primer lloc l'home dient que tot aquest poder econòmic el té el com si ella no el tingués també, perquè si estan casats comparteixen aquest èxit econòmic i s'esmenta a la dona fent referència al fet que l'home té la sort de tenir algú que l'estima. És com que, sense adonar-nos subestimem i infravalorarem a la dona. Per últim, el grup social al que va destinat, seria a la classe mitjana en general com pares i mares.
En canvi, el segon anunci ens pensaríem que ens transmet valors d'èxit econòmic, poder o riquesa, ja que es tracta d'un anunci d'un rellotge únic/ excepcional que si l'arribes a tenir, no te'n penediràs mai d'ell. Però, els valors que ens transmet són els següents: benestar psíquic o físic, felicitat i amb una bona relació o vincle pare-fill. Com he dit abans, potser aquests no serien els valors que ens transmetria un anunci com d'aquest tipus aquest fet, és per culpa de la imatge que han triat. Es tracta d'un pare el qual té probablement el seu fill estirat a sobre ell i com si l'estigues intentat adormir. Això, fa que desperti en nosaltres (o almenys en mi) emocions de tranquil·litat, benestar, estimació, etc. El grup social al qual va destinat seria a executius, i pares ben remunerats en la seva feina, ja que es tracta d'un rellotge que serà prou car.
Pel que fa al tercer anunci, ens transmet uns valors d'individualisme, ja que es tracta sobre l'anunci d'una colònia i si utilitzes aquesta, destacaràs individualment davant de la societat, pel fet que la fragància d'aquesta colònia és "extraordinària i incomparable". Això, podria anar lligat amb el valor de diferència perquè destaques i sobresurts respecte a l'olor que fan altres individus de la societat. El grup social al que va dirigit sobretot és per nois i noies joves.
En el quart anunci, ens fa publicitat sobre cotxes. Els termes que utilitza i que són molt importants són home i són casos molt excepcionals d'intel·ligència. Per què dic que aquests dos termes són destacables en aquest anunci? Bé, doncs aquest anunci publicitari fent ús del terme home dona a entendre que exclusivament poden adquirir i comprar aquest cotxe els homes i no pas les dones. Aquest fet, ens transmet els següents valors: diferència social entre home i dona, èxit econòmic que va molt lligat de la mà amb prestigi social en aquest cas, ja que amb l'expressió "són casos molt excepcionals" ens dona a entendre que no tots els homes es poden permetre comprar aquesta classe de cotxe pel seu cost econòmic i aquest fet, condiciona que els individus que són capaços de tenir aquest caprici tenen un prestigi social en la societat, pel fet que es considera que no té un cost neutre en el qual tot individu de la societat pot arribar. D'altra banda, aquest anunci aniria destinat pel grup social que compon els pares d'una família i els homes amb un poder adquisitiu.
En el cinquè anunci, interpreto que es tracta d'un anunci d'una marca especifica de gelats, ja que el que porta la dona a la mà sembla ser un gelat. Moltes vegades he vist anuncis d'aquest tipus a la televisió, i no entenc gaire quina relació hi ha entre anunciar una marca de gelat i associar aquest fet a fer-ho mitjançant un home sense samarreta el qual està abraçant a la dona i fent-li un petó a la galta, i una dona amb camisa de dormir. Això ens pot transmetre valors com de sexualitzar als individus perquè molt sovint en aquests anuncis i com els de perfums sempre surten homes i dones amb roba interior i no pas amb roba de carrer. També, si miro aquesta imatge i sense cap context més em dona a entendre que homes tenen èxit amb les dones o fins i tot, que la dona se sent atrapada per l'home. És a dir, per què han hagut de posar en aquest anunci l'home per darrere abraçant a la dona com si "estigues atrapada en els braços de l'home" i no pas a ella sola menjant-se el gelat tranquil·lament? Potser aquesta anàlisi que acabo de fer és portar-ho molt a l'extrem, però és una pregunta que em sorgeix quan veig aquests anuncis, per què sempre surten les dones amb els homes i no pas elles soles? A més a més, cal dir que la persona que no porta samarreta i que està despullat és l'home, una vegada mes, com sempre l'home ha d'ensenyar la seva força i els seus músculs (estereotip d'home) i en aquest cas, la dona està tapada amb un camisó (rarament perquè també sexualitzem molt a la dona i tenim estereotips d'ella, prima, guapa, sense cap cel·lulitis, sense cap arruga, etc.) Per acabar, crec que el grup social el qual aniria destinat aquest anunci és la classe mitjana en general.
Per acabar, com hem pogut estudiar en aquesta unitat els mitjans de comunicació els englobem en el procés de socialització (procés d'interiorització i aprenentatge de les normes i els valors d'una determinada cultura i que dura tota la vida tot i que, en els primers anys de vida és més intens). Ja que, com hem pogut veure en aquesta activitat els mitjans de comunicació generen opinió personal i fa que els individus s'adaptin a un determinat ordre social (hàbits de consum, estils de vida, gustos, etc.) Per tant, es podria dir que els mitjans de comunicació ens influencien molt en el nostre dia a dia i com pensar i actuar davant de la societat.
ACTIVITAT: Els següents models d'individus (veure imatge de sota) poden servir d'elements identificadors de col·lectius socials i tribus urbanes en els darrers vint anys. Classifiqueu cada imatge segons aquesta relació i destaqueu-ne els elements característics o distintius: presentadors de TV, mestresses de casa, rockers, hippies, grunges, administratius de banca, yuppies (joves executius), skinheads, heavies, estudiants universitaris estàndard, punkies, mods, polítics, pijos, okupes, obrers de la construcció, rastes i technos.
1-Administratiu de banca: cabell ben pentinat, les arrecades de perla i el jersei rosa.
2- Mestresses de casa: que no vagi vestida de forma elegant sinó amb roba d'estar per casa i de fer feines domèstiques.
3-Estudiants universitaris estàndars: els elements característics són les ulleres i els llibres que porta a les mans.
4-Obrer de la construcció: els elements característics són el casc de seguretat i la barba deixada.
5-Polítics: els elements característics són: els microfons i el gest de la mà.
6-Skinhead: els elements característics són: que duu el cabell rapat i fa cara de mala baba.
7-Presentadors de TV: ben pentinada i vestida, amb fulls a les mans.
8-Heavies: els elements característics són que estigui cantant amb la boca oberta i amb un micròfon, el cabell llarg i el jersei de tirants.
9-mods- jaqueta amb coll de pell, i el pentinat. Ben arreglat.
10-rockers: cabell curt amb serrell.
11- Rastes: cabell amb rastes i samarreta amb el símbol de la marihuana.
12-technos: ulleres espacials, cabell curt, jersei amb un raig.
13-Grunges: cabell llarg, barret, ulleres i barba.
14-hippies: ulleres amb cors i flors al cabell.
15-Ocupes: cabell rapat només amb una cua i serrell, amb sudadera i el símbol anarquista a la samarreta.
16- Punckies: cabell de punxa i el collaret de punxes. Porta un piercing al front amb forma de clip.
17-Pijo: ben pentinat, armilla i camisa a sota.
18- Yuppies : que vagi molt formal, amb corbata i ben pentinat. Va molt professional i desprén ambició i nivell econòmic alt.
En grups de quatre o cinc alumnes feu una enquesta ràpida sobre INSTITUCIONS I LLIBERTAT. Pregunteu a tots els companys de classe què pensen del dilema "institució familiar/escolar/laboral/política i llibertat personal/individual". Hauran de valorar de l'1 al 10 quina institució creuen que limita més o menys la llibertat individual. En la resposta cadascú ha de fer constar l'edat, el sexe i l'opció d'estudis que segueix. Posteriorment poseu-ho en comú i intenteu buscar correlacions entre els resultats segons els diferents aspectes personals (edat, sexe i opció d'estudis).
Àlex Pulido i Clàudia Sellas:
La nostra enquesta consisteix en 5 preguntes sobre la llibertat que senten que gaudeixen els individus dins de cada una de les institucions: la familiar, l'escolar, la política, la laboral i el grup d'amics. Aquesta l'han contestat 19 persones d'entre 16 i 18 anys i n'hem pogut extreure les conclusions següents:
En el primer cas, respecte a la família, la major part dels enquestats han qualificat la seva llibertat amb un 8, una de les puntuacions més altes que podien escollir. També és veritat que tot i que la majoria de notes sobrepassaven el 6, hi ha hagut 3 excepcions que l'han qualificat amb un 4 o un 5.
En segon lloc, gràcies a la segona pregunta ens hem pogut adonar que, sense cap mena de dubte, la institució en la qual tots els participants se senten més lliures és dins el seu cercle d'amistat, ja que, la majoria l'han puntuat amb un 10.
Pel que fa al grau de llibertat a l'escola, les respostes han sigut molt diverses, la resposta més repetida ha sigut el 6, però en molts casos han puntuat la seva llibertat per sota de 5.
La quarta pregunta també ha creat discordança entre els individus, pel fet que, tot i que la majoria han puntuat amb un 5 la seva llibertat dins del món laboral, les votacions han estat molt repartides.
Finalment, igual que en les dues anteriors, els resultats de l'última pregunta han estat molt variats, el número més votat ha sigut l'1, això ens fa pensar que la major part de les persones no se senten lliures respecte a la institució l'àmbit polític.