Tema 2: Història de la Sociologia i els seus mètodes
LA MIRADA DEL SOCIÒLEG, S. Cardús
[...] cal subratllar amb força quins són els límits de les enquestes, i quines són les ambigüitats a les quals dóna lloc el fet d'identificar la sociologia amb la realització d'enquestes.
En primer lloc, perquè les enquestes proporcionen senzillament un material poc o molt aprofitable, però elles mateixes no expliquen encara res: perquè parlin, perquè expliquin alguna cosa, han de ser interpretades, és a dir, els resultats s'han de situar en un marc de referència teòric, han de ser contrastats amb unes hipòtesis de treball prèvies, etc. Fer enquestes no és fer sociologia: és, en el millor dels casos, preparar el terreny per poder fer-ne.
En segon lloc, cal tenir en compte que hi ha molta mena d'enquestes. Sense entrar en detalls tècnics que aquí no fan al cas, fixeu-vos en la diferència que hi ha entre incloure o no en un qüestionari unes preguntes que busquen dades objectives ("quin any vas néixer?"), dades de comportament ("quantes vegades has anat al cinema els darrers quinze dies?", "qui vas votar en les darreres eleccions?"). o opinions ("t'agrada el cinema?", "et consideres de dretes o d'esquerres?").
És evident que el grau de fiabilitat de les respostes, i també la possibilitat de comparar-les, de fer sumes i de treure'n percentatges, és extraordinàriament divers segons els casos. De les dades relatives a l'edat se'n pot extreure una piràmide d'edats, útil i fiable malgrat que aquesta no ens digui encara gran cosa a banda d'oferir-nos una descripció d'una situació determinada en un moment concret. De la freqüència d'anades al cinema en podem obtenir una certa idea d'un aspecte determinat del consum cultural. Del percentatge de persones que diuen que els agrada el cinema no en traurem mai altra cosa que això: comprovar quantes persones diuen que els agrada el cinema quan els ho preguntes, sense saber exactament què volen dir quan diuen que els agrada el cinema, i sense saber ni tan sols aproximadament si les que diuen que els agrada el cinema volen dir el mateix quan ho diuen.
Per què, segons l'autor del text, fer enquestes no és fer sociologia?
Des del seu punt de vista, comenta que és un material poc o molt aprofitable, depenent de les preguntes, ja que algunes no donen resultats exactes sinó que han de ser interpretades. principalment per poder respondre a hipòtesis que es fan al principi el treball d'investigació. En conclusió, les enquestes són un inici del treball sociològic.
Quins són els límits de les enquestes?
Segons l'autor els límits de les enquestes son les preguntes que es fan i com es poden analitzar: dades objectives, preguntes que ens donen una informació útil i fiable però que no serveix per res més que crear una classificació (edats, sexe, ètnia…); les dades de comportament, dades que es poden analitzar i ser utilitzades per contrastar una hipòtesi prèvia i opinions, un grup de dades que no ens dona més informació sobre els gustos de la persona entrevistada.
Què cal fer perquè una enquesta tingui valor sociològic, segons l'autor?
Cal analitzar les dades per poder contrastar-les amb alguns estudis previs o amb la hipòtesi que hem desenvolupat prèviament.
Definició mètode etimològicament
La paraula mètode procedeix del llatí methodus, que significa "el camí a seguir". Per tant, el mètode són els passos a seguir per realitzar alguna cosa o algun procediment.
Mètode qualitatiu
Es basen en donar molta informació però sense fer grans generalitzacions.
Les dues eines que trobem són: l'entrevista i la història de vida.
Mètode quantitatiu
Es basa en treballar a partir de xifres (càlcul matemàtic).
Les eines que trobem per dur-los a terme són: l'enquesta o qüestionari, la mostra o mostreig i l'estadística.
Definició de MOSTRA o MOSTRATGE: és un mètode estadístic que consisteix en l'elecció d'un percentatge d'individus d'una població o univers per poder treure informació i posteriors conclusions generals sobre tots els individus que la componen.
A continuació podem veure la taula que s'utilitza per calcular els marges d'error en l'elaboració d'una enquesta:
Exemples de diferents estudis sociològics que s'han publicat en diaris sobre diferents tipus d'eleccions i comparació amb els resultats reals:
EXEMPLE 1
Quines diferències més notables hi trobes?
Èric Requena: He analitzat les eleccions autonòmiques a Catalunya l'any 2017 del diari "El periodico". He pogut veure que exageren els resultats i els manipulen per donar una sensació totalment diferent a la de la realitat.
Quins punts van encertar?
Èric Requena: Han encertar 5 de 8. Principalment van retocar els vots dels partits catalans.
Creus que l'estudi té alguna posició tendenciosa cap a algun partit?
Èric Requena: Sí, penso que tendeixen a donar una falsa realitat: que els partits més espanyols són els que més vots tenen i això és el contrari dels resultats reals.
EXEMPLE 2
Quines diferències més notables hi trobes?
Clàudia Sellas: He analitzat les eleccions estatals de l'any 2019, i he comparat els resultats amb el sondeig que va fer tv3. En aquest cas, les aproximacions van ser bastant realistes perquè no hi va haver gaire diferència amb els resultats finals. La diferència més notable jo crec que és el cas de Ciutadans i ERC ja que al sondeig semblava que les posicions serien 4t i 5è respectivament i a les eleccions ERC va aconseguir un major nombre de diputats. També hi va haver algunes petites diferencies com en el cas de Vox que va treure menys escons dels que indicaven que treuria, Podemos en canvi va aconseguir 1 diputat més dels esperats.
Quins punts van encertar?
Clàudia Sellas: Com ja he dit a la pregunta anterior el sondeig va ser bastant acertat, però si ens fixem en els escons més detalladament van acertar 4 resultats.
Creus que l'estudi té alguna posició tendenciosa cap a algun partit?
Clàudia Sellas: En aquest cas, crec que no hi ha cap posició tendenciosa cap a cap dels partits, ja que ha estat un sondeig molt realista i s'ha correspost amb la realitat.
EXEMPLE 3
1. Quines diferències més notables hi trobes?
Àlex Pulido: He analitzat els resultats de les eleccions generals a Espanya 2019 del diari "El periodico", observant el sondeig veiem que tot i que els resultats són bastant similars en la majoria de partits es creia que hi hauria més escons.
2. Quins punts van encertar?
Àlex Pulido: Han encertat pocs resultats, principalment la victòria electoral del PSOE, seguidament el PP i Unides Podemos també van encertar els escons d'ERC.
3. Creus que l'estudi té alguna posició tendenciosa cap a algun partit?
Àlex Pulido: Personalment penso que no ja que el sondeig electoral ha estat prou encertat respecte els resultats obtinguts en les eleccions, ja que s'han equivocat de pocs escons per cada partit.
EXEMPLE 4:
1. Quines diferències més notables hi trobes?
Joel Lardin i Roger Piella: he analitzat els resultats de les eleccions generals a Espanya 2019 del diari "El PAÍS". Podem trobar que en la predicció s'acosta molt als resultats, menys en VOX i Ciutadans que trobem una diferència notable.
2. Quins punts van encertar?
Només van encertar la xifra exacte de UP, i en la resta es van aproximar molt excepte Vox i Ciutadans.
3. Creus que l'estudi té alguna posició tendenciosa cap a algun partit?
Personalment pensem que no ja que en la majoria de prediccions el diari ha encertat els punts.
Com s'han de fer públics els resultats d'una enquesta per tal de reconèixer la seva fiabilitat?
-Tema i introducció: S'ha d'especificar el tema quan es penja i sempre necessita una mica d'introducció.
-Documents que contenen les dades ja processades:
-S'ha de dir les vegades que s'ha respost cada pregunta, i el percentatge que suposa respecte al total de persones que els hi han preguntat.
-S'ha de dir el sexe i l'edat de les persones que responen per després poder comparar i veure si tenen respostes diferents.
-S'ha de fer una fitxa tècnica amb les principals característiques de cada enquesta, per facilitar la feina a la gent que vol analitzar bé les dades.
-Marge d'error: S'han de fer els càlculs i dir quin és el marge d'error. Ja que encara que en una enquesta 52 de 100 persones ens responen que "sí", no podem dir que més de la meitat de la població del país vota "sí".
-Autor: Sempre s'ha de posar la persona que realitza la enquesta.
-Data: S'ha de posar el dia i any on es fa aquesta enquesta per veure les diferències sobre les opinions que canvien en el temps.
HISTÒRIA DE LA SOCIOLOGIA
PRINCIPALS AUTORS I ESCOLES SOCIOLÒGIQUES
Els precursors: August COMTE i Karl MARX.
Els clàssics: Émile DURKHEIM i Max WEBER.
Models sociològics del s.XX:
a. L'estructural-funcionalisme: Talcott PARSONS i Robert MERTON.
b. L'interaccionisme simbòlic: George Herbert MEAD.
c. L'Escola de Frankfurt: Horkheimer, Adorno, Marcuse i Habermas.