Està clar que els nens d'en Ben han rebut una educació molt més completa que la majoria dels nens de la seva edat, i planteja la problemàtica que té el nostre sistema educatiu.

En una escena de la pel·lícula, en Ben va a sopar a casa d'un familiar i allà se li retreu la forma que té d'educar als seus fills, així que decideix fer una comparació entre l'educació que han rebut els dos nens que viuen a la casa dels seus familiars i la seva filla més petita. Als tres els pregunta sobre la Carta de Drets. Mentre que els dos nens que reben una educació pròpia del sistema en el qual viuen no saben gairebé res, la nena de vuit anys no només és capaç de recitar la carta de drets de memòria, sinó que també té una opinió formada al respecte. Per altra banda, en Ben pregunta als dos nens si els agrada l'escola i demostra la poca motivació que tenen sobre l'educació que reben.

El més curiós de l'educació que reben els nens d'en Ben és que no sembla que hi hagi restriccions a l'hora de satisfer la curiositat infantil. Parlen obertament sobre el sexe o sobre la mort, quelcom que escandalitza a la resta de familiars durant el sopar.

Una altra escena significativa és la conversa que té en Ben amb el seu fill gran. En Bo ha decidit inscriure's als exàmens d'accés a la universitat i la seva mare l'ajuda, quelcom que en Ben no sap. Al final ha sigut acceptat a totes les grans universitats dels Estats Units. Quan el seu pare li retreu que li hagi amagat, ell li contesta que l'ha convertit en un "friqui", i que li està destrossant la vida als seus germans, perquè si bé saben molt del que s'ha escrit gràcies als llibres que han llegit, no saben res de la vida "real".

Per una banda, l'educació d'aquests nens és gairebé envejable, però té mancances en l'àmbit social. No saben relacionar-se més enllà de la família, el que demostra que l'educació no només té un component de continguts, sinó que també és necessària la interacció per a apendre a socialitzar-se. El psicòleg bielorús Lev Vigotski subratllava la importància de la interacció com a motor dels aprenentatges, és a dir, que els mecanismes cognoscitius s'activen amb les relacions socials i culturals. L'educació no només depèn dels coneixements que es poden adquirir a través de l'aprenentatge memorístic, les relacions socials també determinen en l'educació.

Un dels temes principals de la pel·lícula és la negativa d'en Ben i dels seus fills que la seva mare sigui enterrada seguint un protocol religiós en el qual no hi creuen. De fet, en les últimes voluntats deixa escrit que vol que sigui incinerada i que cantin i celebrin; però els avis no estan disposats a deixar que això es faci així.

L'avi amenaça a en Ben. Li diu que si apareix al funeral, trucarà a la policia, però en Ben decideix no fer-ne cas i va al funeral de la seva esposa amb els nens. Quan es presenta allà, l'avi li fa saber que demanarà la custòdia dels nens per tal que tinguin una vida més "pròpia". Està clar que l'avi té una visió conservadora que xoca amb el raonament d'en Ben, però aquest sap que té les de perdre, atès que el sistema probablement recolzarà a l'avi i no pas a ell.

També és curiós que celebrin "el dia de Noam Chomski", una espècie d'alternativa al nadal de tradició religiosa. En Ben sap de la importància de les tradicions, atès que aquestes són clares manifestacions de com un grup en particular percep el món. És totalment coherent que dins de l'educació que concep en Ben la religió no tingui cabuda, però és necessari establir unes tradicions que ajuden a fomentar el sentiment de pertinença a una cultura determinada.

En Ben intenta lluitar en contra de totes aquestes tradicions imposades pel sistema, ja sigui establint noves tradicions com "el dia de Noam Chomski" o presentant-se al funeral vestits amb roba de colors i intentant que la seva dona no sigui enterrada d'una forma conservadora, la qual ella va rebutjar en vida.

Ara bé, la seva pròpia ideologia no suposa també una forma de fe? Mentre que rebutja el sistema que es regeix per una moral de tradició cristiana, intenta adaptar aquestes construccions de caràcter social inventant-se'n de noves.

Ja hem esmentat la importància de les relacions personals pel que fa a l'educació. A la pel·lícula veiem que tenen en un principi una bona relació entre els membres de la família, però són incapaços de comprendre com funcionen les normes bàsiques de les relacions interpersonals quan tracten de sortir de la bombolla en la qual viuen.

El fill gran d'en Ben, en Bo, és incapaç de parlar amb les noies quan se li presenta l'ocasió, i es podria dir que és força innocent. L'escena del seu primer petó amb la noia del parc de caravanes és força còmica, però també deixa un regust amarg, atès que l'espectador entén que en Bo no sap res de l'amor i es deixa emportar per la màgia del moment. Probablement això sigui degut al fet que no ha interactuat mai amb ningú que estigui fora del seu cercle familiar, i fins i tot ell mateix se n'adona quan parla amb la noia. La imatge d'en Bo acomiadant-se de la noia deixa palès que no ha après el que és la paciència o la frustració i que, de sobte, ho ha descobert massa tard.

Un altre element de discordança dins el nucli familiar el representa el fill mitjà, en Rellian. Després de la mort de la mare, és incapaç de fer front als seus sentiments, sobretot perquè ell va escoltar una conversa entre els seus pares abans que la seva mare fos ingressada a l'hospital. En la discussió, la mare volia que els nens creixessin en un entorn més "normal", quelcom que en Ben no va voler acceptar. La conseqüència és que en Rellian experimenta un profund rebuig per la vida que té, i ho manifesta en diverses ocasions. També se'l veu més còmode en un context allunyat de les seves circumstàncies, com és a casa dels cosins o a casa de l'avi.

És curiós que en Ben és l'únic que sembla tenir problemes a l'hora de relacionar-se amb un entorn civilitzat, tenint en compte que és l'únic de la família que ha sigut educat dins del sistema. Tothom li discuteix la forma que té d'educar als seus fills, i tot i que sembla que els nens tinguin una vida feliç, en Ben sap de la dificultat de mantenir una vida com ell vol. Això es tradueix en l'enorme rebuig que té tothom sobre la seva forma de vida, i sap que en la seva lluita contra el sistema, ell ja ha perdut.

Al final de la pel·lícula, en Ben decideix claudicar "a mitges"; s'adona de la importància que té que els seus fills creixin dins el sistema, perquè de no ser així, els deixaria indefensos en cas que ell faltés. Com ell mateix diu, referint-se a la seva forma de vida, "es un hermoso error, pero un error". Si bé ell havia decidit viure allunyat de la civilització amb els seus fills, ells no han pogut prendre aquesta decisió en llibertat.

Els fills d'en Ben han viscut lluny d'una societat on el consumisme és el nostre pa de cada dia. No tenen televisió, ni telèfons mòbils, ni roba de marca, ni joguines...

En l'escena del sopar amb els cosins, aquests se sorprenen que no sàpiguen què és Adidas, i fins i tot se'n en burlen. És ben cert que quan convivim en una societat marcada per la publicitat, aquesta imposa el que ens ha d'agradar i tot i que creiem que som lliures de triar el que volem, sovint no som conscients del nivell de manipulació al que estem sotmesos. Quan es tracta de nens, es fa difícil intentar que no es deixin emportar pel bombardeig al qual la publicitat ens té acostumats.

Quan en Ben celebra el "dia de Noam Chomsky", els fa regals. És curiós que aquests són de caràcter utilitari, perquè són eines per caçar animals, quelcom que han hagut d'aprendre al no poder comprar el seu propi menjar en un supermercat.

La pel·lícula és en essència una crítica a la forma de vida americana. No només ens fa reflexionar sobre les carències d'un sistema basat en el materialisme, també ens fa plantejar l'absurditat d'un món on si ens traguessin totes les comoditats a les quals ens hem acostumat, seríem incapaços de valer-nos per nosaltres mateixos. Els fills d'en Ben, en canvi, semblen sobradament preparats per suportar una vida no acomodada, on els diners no són la moneda de canvi, no hi ha possibilitat de comunicació, no tenen electricitat i han après a sobreviure alimentant-se del que la naturalesa ofereix. Això no obstant, es veuen incapacitats de comprendre la forma de vida civilitzada. Quan van al banc, s'horroritzen en veure gent obesa ("Estan malalts?" Pregunta un dels fills), pregunten a la seva tieta si ella ha matat el pollastre que menjaran, o prefereixen robar menjar en un supermercat abans d'alimentar-se de Junk Food en una cafeteria.

La pel·lícula planteja les contradiccions a les quals es veu avesat en Ben, perquè tot i que està convençut que el món que ha construït amb la seva família és el millor dels mons possibles, també és conscient de les seves pròpies mancances; però arriba a una solució intermèdia que es podria dir que és la millor forma d'educar als seus fills: agafant el millor dels dos mons.