ਵਾਹਿਗੁਰੂ
Vet aquí un home molt ric que tenia tres filles. Era molt vanitós i creia que tot el que tenia era obra del seu esforç, sense reconèixer la gràcia de Déu. Cada matí preguntava a les seves filles qui els donava menjar. Les dues germanes grans sempre contestaven: «Vostè, pare, ens dona menjar». Però la petita sempre responia: «Tots rebem l'aliment de les mans de Déu».
El pare va tractar per tots els mitjans de convèncer a la seva filla que era ell qui, amb la seva intel·ligència i el seu treball, va guanyar tot el que tenia. Però ella, la filla menor, insistia que tot era regal de Déu.
Finalment, el pare es va cansar de sentir sempre el mateix. Per donar-li una lliçó a la noia, va decidir casar-la amb un leprós i invàlid i li va dir: «Ara veurem com t'alimenta el teu Déu». La pobra infeliç va posar el seu marit en una cistella.
Portava la cistella sobre el cap i anava demanant almoina de poble en poble. Un dia van arribar a un llogaret al costat d'una llacuna. Ella va posar la cistella amb el marit sota un arbre prop de la llacuna i va sortir a demanar pel llogaret.
El leprós, que s'havia quedat sol, va veure una cosa que el va deixar sorprès. Va observar que arribaven uns corbs i es banyaven a l'aigua. Amb el bany a la llacuna es transformaven en cignes blanquíssims. L'aigua de la llacuna era miraculosa.
—Potser pot guarir-me amb aquesta aigua —va pensar—. Arrossegant-se amb molta dificultat, va arribar fins al llac. Quan va mullar una mà a l'aigua, va veure amb emoció que estava curada. Llavors es va banyar, transformant-se en un home jove i sa. Va esperar ansiós per explicar-ho a la seva dona.
Quan ella va arribar i va veure la cistella buida, es va posar a plorar, pensant que alguna cosa dolenta havia passat al seu marit. Però en aquell moment es va apropar el jove dient que era el seu marit i li va relatar el que havia passat. La dona no s'ho podia creure. Llavors ell li va mostrar un dit que havia guardat sense curar i, quan el va mullar a l'aigua de la llacuna, el miracle es va tornar a repetir. Des d'aquell dia van viure feliços i el lloc es va fer famós. Després, el lloc va ser triat per fundar la ciutat d'Amristar, que significa "Llac del Nèctar".
Fes clic a l'enllaç per visitar la web del temple.
Guru Ram Das Dev
El 1577, Guru Ram Das Dev (el quart Gurú Sikh) va instruir que es cavés la fossa que actualment és el llac artificial que envolta el Temple Daurat. A aquest llac se l'anomena "Amritsar", que significa "Llac del Nèctar", i que actualment dona nom a la ciutat on es troba.
La construcció del temple es va iniciar el 1588 per Gurú Arjan Dev.
La construcció va acabar el 1604 pel mateix Gurú. En aquest mateix any es va instal·lar a l'altar del temple l'Adi Granth, que és l'escriptura sagrada dels Sikhs, i que és considerat com l'actual gurú o guia espiritual.
L'arquitectura del temple és una representació simbòlica del pensament Sikh. El Temple Daurat té quatre entrades, una a cada costat, simbolitzant l'obertura dels Sikhs a totes les religions, cultures i persones.
El lloc va ser triat per fundar la ciutat d'Amritsar, que significa "Llac del Nèctar".
Temple Daurat d'Amritsar
Al Temple Daurat hi ha quatre portes conegudes com la Porta de la Pau, la Porta de la Vida, la Porta de l'Aprenentatge i la Porta de la Gràcia.
Darbar Sahib (Temple Daurat), d'Amritstar és l'epicentre de l'ànima sikh.
A occident es coneix com a Temple d'Or o daurat. Es troba a la ciutat d'Amritsar, a la regió del Punjab, al nord de l'Índia. És el punt central, per a la comunitat sikh, des de la seva fundació, fa més de quatre segles. El teòleg sikh Kapur Singh va qualificar el Temple Daurat com "la capital geopolítico-política dels sikhs". Aquesta frase reflecteix el paper d'aquest lloc, tant com un centre espiritual on la comunitat es reuneix per adorar, com un tron polític on es prenen decisions col·lectives a manera de Parlament.
És inexacte referir-se al Darbar Sahib com "un espai sagrat" o com "el lloc més sagrat del sikhisme". La teologia sikh reconeix que la divinitat impregna tot el món per igual i, per tant, no reconeix cap espai particular com a més sagrat o més sant. Tanmateix, el Temple d'Or ocupa un lloc especial en la religiositat o espiritualitat col·lectiva sikh. El lloc ha estat testimoni d'una sèrie d'esdeveniments històrics importants, des del retorn del sisè Guru després d'un temps a la presó (bandi chhor), la primera entronització pública de l'Escriptura Sikh durant el segle XVII, la massacre de milers de civils i la crema d'artefactes històrics i relíquies per l'exèrcit de l'Índia el 1984.
El significat literal de Takht o Takhat és un "tron d'autoritat". En el sikhisme, hi ha cinc Takhts, que són cinc Gurudwaras amb un significat molt especial. El primer i més important s'anomena "Akal Takht" (Tron de l'Atemporal). Està situat davant de la porta del Temple Daurat i serveix com a centre suprem de presa de decisions del sikhisme.
Els altres Takhts són:
"Takht Sri Keshgarh Sahib" a Anandpur Sahib,
"Takht Sri Damdama Sahib" a Talwandi Sabo, prop de Bhatinda,
"Takht Sri Patna Sahib" a Patna, Bihar,
"Takht Sri Hazur Sahib" a Nanded, Maharashtra.