(Traducció catalana)
Hi ha 1 sol Déu.
Veritat és el seu nom.
Ell és el creador.
Ell és el sense por.
No té odi.
És atemporal i sense forma.
Ell està més enllà del naixement i la mort.
És tot llum.
Pot ser conegut per la
Gràcia del Guru (Déu).
Medita.
Ell va ser realitat abans de la creació.
Era cert quan van començar les edats.
És cert ara.
Com diu Nanak sempre.
EK OANKAAR,
SAT NAAM,
KARTAA PURAKH,
NIRBHAO,
NIRVAER,
AKAAL MURAT,
AJUNI SAEBHANG,
GURPARSAAD,
JAP,
AAD SACH,
JUGAAD SACH,
HAE BHI SACH,
NANAK HOSI BHI SACH.
La vivència del Gurbani: De la lletra a la fusió (Joti Jot)
En la tradició sikh, el Guru Granth Sahib Ji no és un simple text per ser analitzat, sinó el Guru manifestat en forma de So i Paraula (Shabad Guru). La comprensió de la Paraula no és un procés purament intel·lectual, sinó un camí de transformació de la consciència espiritual (Surti) que es desplega en diferents etapes o estats de vivència:
1. Pad Arth (Comprensió literal i textual) És la lectura inicial (Paath) i l'atenció al sentit directe i gramatical de les paraules. És la porta d'entrada formal on la ment (Man) entra en contacte amb la lletra de l'escriptura.
2. Vichar i Simbologia (Contemplació i reflexió profunda) A través de la reflexió conscient (Gurbani Vichar), el símbol o la metaforització del text actua com una espurna que desperta l'intel·lecte (Mat). La imatge poètica tanca l'escletxa entre el món material i la realitat interior, encenent la cerca espiritual.
3. Gurprasad o Nadar (L'enteniment per Gràcia Divina) Sense l'esforç de l'ego (Haumai), es produeix una il·luminació subta. Per la Gràcia del Guru (Gurprasad) o la mirada beneïda (Nadar), es desvela el sentit ocult o profund d'un passatge. L'enteniment no s'arriba a "forçar", s'acull com un do.
4. Manta (La comprensió que mou a l'acció) Quan el Shabad penetra tan profundament que esdevé convicció interior i pràctica de vida (Rehat). La Paraula ja no és només entesa, sinó interioritzada i integrada, empenyent la persona a actuar amb determinació i servei desinteressat (Sewa).
5. Anand i Abhedta (Fusió i unió amb el Guru) La ment es dissol en el Shabad (Surti Shabad Mael). Es transcendeix la percepció temporal i l'ego individual s'esvaeix en un estat de goig suprem (Anand) i d'admiració/esglai (Vismar). És l'estat en què el lector i la Paraula es tornen una sola cosa (Joti Jot Samana).
El Sikh no recorre aquestes etapes de manera lineal ni mecànica. El pas d'un estat a un altre no depèn de la voluntat de l'ego, sinó de:
La Gràcia del Guru (Gurprasad), que atorga el discerniment quan és el moment.
La qualitat de la concentració (Naam Simran) i l'actitud d'humilitat (Nimrata).
La disposició de la ment (Surti), que segons el seu estat de puresa pot rebre una percepció més o menys profunda del missatge.
El concepte de Shabad Guru
En la filosofia sikh, la figura del Guru no s'identifica amb un cos físic ni amb una persona mortal, sinó amb la Sabiesa Divina manifesta en forma de So i Revelació (Shabad).
Quan el desè Guru, Guru Gobind Singh Ji, va declarar el Guru Granth Sahib Ji com el seu successor etern, va consolidar aquesta veritat central: el So/la Paraula és el Guru, i la ment/atenció és el deixeble (Shabad Guru Surat Dhun Chela).
Transcendència de la forma física: El Shabad no envelleix ni desapareix. És la vibració divina que connecta la ment humana amb l'Absolut.
El vehicle de la transformació: El text del Guru Granth Sahib Ji no es percep com un llibre sobre Déu, sinó com la presència viva i la veu directa del Guru que actua sobre la consciència de qui l'escolta o el recita.
El Vichar és la contemplació meditativa i activa del missatge textual. No és un exercici d'erudició acadèmica ni una anàlisi freda, sinó una pràctica espiritual on l'intel·lecte es posa al servei de la devoció.
Per dur a terme el Gurbani Vichar, es solen articular tres elements integrats:
Escolta i Recitació (Sravan i Paath): Rebre el so del Shabad amb atenció plena (Surti), permetent que el ritme i la mètricapoètica calmin la ment i la preparin per a la percepció profunda.
Reflexió i Qüestionament Interior (Manan): Confrontar la pròpia vida, l'ego (Haumai) i les accions quotidianes amb els ensenyaments del passatge. El Vichar busca donar resposta a la pregunta: "Què em demana el Guru que transformi avui en la meva ment?"
Alineació i Aplicació (Nididhyasan / Kamaai): Portar la comprensió obtinguda a la pràctica diària (Rehat). El Vichar es considera complet només quan la comprensió textual es converteix en conducta, humilitat (Nimrata) i servei (Sewa).
D'aquesta manera, el Vichar actua com el pont natural entre la recitació literal del text i l'experiència directa de la Gràcia (Gurprasad).