Sikhisme
Sikhisme
Embedded Files
Des dels seus inicis, fa cinc-cents anys, el sikhisme s'ha convertit en una religió d'abast global, amb 25 milions de devots repartits per tot el món.
Els sikhs en el món
El sikhisme és una de les religions més joves del món. La seva fundació va tenir lloc al segle XV, a càrrec del Gurú Nanak Dev Ji, a la regió del Punjab, a l'Índia. Amb aproximadament 25 milions de fidels, és la cinquena religió del món pel que fa al nombre de seguidors.
El sikhisme és un moviment religiós que, des de la seva fundació, pretén fusionar la consciència espiritual amb la justícia social, la pau i els drets humans. És una espiritualitat que mira cap al cel sense oblidar els deures socials o comunitaris (concepte de piri i miri). El sikhisme posa l'accent en la pau, l'educació, la justícia, la fraternitat i el mukti o alliberament espiritual.
Origen del sikhisme
D'aquí ve el nostre nom: Antigament, la ciutat de Kartarpur, al Pakistan, era només un encreuament de camins, un lloc de pas per a nombroses peregrinacions, de les moltes que es fan a l'Índia. En Guru Nanak Dev Ji, després dels seus viatges missioners, va aixecar en aquell lloc una comuna, casa d'acollida o alberg on els pelegrins que hi transitaven poguessin descansar, menjar, beure i guarir alguna nafra als peus produïda per les llargues i penoses caminades. A poc a poc s'hi van afegir homes, dones i joves de la contrada per ajudar-lo en les moltes tasques a desenvolupar i també per escoltar els seus ensenyaments espirituals. En els primers anys, aquells seguidors i ajudants del Guru Nanak podrien haver estat anomenats "Nanakpanthi" o "seguidors de Nanak". Però la gent que vivia a prop del refugi, veient passar aquelles persones que anaven a ajudar el guru, deia: "Mireu, els estudiants", és a dir, mireu els sikhs. En adoptar el nom "Sikh", la comunitat va emfatitzar el seu compromís amb els ensenyaments dels Gurús i la seva recerca del coneixement espiritual. D'aquí ens ve el nom dels seguidors del Guru Nanak Dev Ji.
El fundador de la religió sikh és Guru Nanak Dev Ji. Va néixer el 1469 a Nankana Sahib (Punjab). El nom del lloc en aquell moment era "Rai Bhoi di Talwandi".
No se coneix exactament la data de fundació de la nostra religió. Uns diuen el 1515, altres el 1520... Per evitar polèmica, s'adopta la data del naixement del Guru Nanak Dev Ji (1469) com a fundació del sikhisme.
El sikhisme va néixer al Punjab, la terra dels cinc rius, situada al nord de l'Índia i a l'est del Pakistan. El 1947, amb la divisió de l'Índia, una part del Punjab va romandre a l'Índia, mentre que una altra part va quedar sota el domini del Pakistan, país recentment format aleshores.
El nom del lloc on va néixer el Guru Nanak Dev Ji era "Rai Bhoi Di Talwandi" en aquell moment. Posteriorment, va passar a dir-se "Nankana" (paraula derivada del nom del Guru). Està a uns 75 quilòmetres a l'oest-sud-oest de Lahore (Pakistan).
Hospitalitat sikh.pdfSikhisme. Un resum interessant.
Els tres pilars del sikhisme
Guru Nanak Dev Ji ens va ensenyar que, per iniciar-se a la vida espiritual o mística, cal practicar aquests tres pilars.
Naam Japna (meditació): Un sikh ha de participar en la pràctica diària de la meditació, amb la recitació i el cant del Nom de Déu. El sikhisme ensenya que la salvació només es pot aconseguir meditant en un sol Déu. La recitació constant també manté els sikhs centrats en la vida.
Kirat Karo (estil de vida honesta): Viure virtuosament i guanyar-se el sosteniment amb els propis esforços físics i mentals, mentre s'esperen i s'accepten els regals i les benediccions de Déu. Un Sikh mai s'ha d'involucrar en mitjans deshonestos per prosperar econòmicament.
Vaṇḍ Chhakō (Compartir): Als Sikhs se'ls demana que comparteixin la seva riquesa amb la comunitat. No com una pràctica de caritat, sinó de justícia. El sikhisme ensenya a "compartir els béns i consumir-los junts".
------------------------------------
El sikhisme no és una secta de l'hinduisme o de l'islam, ni una síntesi d'aquestes dues religions. El sikhisme té un cos doctrinal propi i un concepte particular de la vida, del món, de la religió i de Déu.
El sikhisme és una religió monoteista.
Creiem en un sol Déu, creador de tot i que forma part de tot. És present en tot; ho és tot.
--------------------------------------------------
Qui és sikh?:
Qualsevol persona, independentment del seu origen ètnic, social, de gènere, etc., que cregui en un Déu únic, que és la Veritat, que accepti els ensenyaments dels deu gurus consignats en el Guru Granth Sahib Ji, que visqui d'acord amb el codi de conducta (Rehad Maryada) aprovat pel Guru Khalsa Panth (Comunitat Sikh) i que respecti les altres religions i totes les persones.
Escombrant el carrer per on havia de passar el Guru Granth Sahib Ji.
Seva, l'essència del sikhisme!
El sikhisme defensa la igualtat, la justícia social, el servei a la humanitat i la tolerància envers altres religions. El missatge essencial del sikhisme és la devoció espiritual i la reverència a Déu en tot moment, mentre es practiquen els ideals d'honestedat, compassió, humilitat i generositat en la vida quotidiana.
L'esperit místic del servei
L'esperit místic del servei
Quan anem a la Gurudwara Sahib Ji, no donem les gràcies ni agraïm res a les persones que fan la seva tasca. Encara més, ni tan sols ens preocupa qui ha preparat els àpats, qui recollirà les safates per netejar-les, qui ha netejat els lavabos, o qui fa el servei de posada a punt o de neteja general. És com si no ens interessessin les persones que fan els serveis essencials. Llavors, sempre hi ha algú que retreu als altres el fet d'ignorar els sevadars i marxar de la casa del Guru Ji sense donar-los les gràcies.
El dia que vagis a la Gurudwara Sahib Ji, mai no has de donar les gràcies. El sevadar fa el servei sense esperar res, ni agraïment, ni reconeixement. Fa un servei sincerament altruista, una feina regalada als altres. Si dones les gràcies, estàs alimentant l'ego del sevadar i estàs anant en contra de l'esperit místic del servei. Fer seva, per als sikhs, és una manera d'expressar amor.
El servei als altres és una pregària. El servei és un culte manifest. Servint als altres, el sevadar està servint a Waheguru Ji. També es tracta d'eliminar el sentit d'un mateix. Això és el que volem dir els sikhs quan descrivim el sevei com un servei desinteressat. Lliga directament a la idea de realitzar la unitat divina esborrant l'ego humà. Servir realment amb amor és no veure una distinció entre el jo i l'altre.
D'altra banda, cal tenir en compte que cada persona, qualsevol de nosaltres, fa la seva tasca de la manera que les nostres circumstàncies ens ho permeten o segons la vocació rebuda: portant menjar, amb aportacions econòmiques, netejant les sabates dipositades a l'entrada, donant informació, escombrant, preparant l'àpat, servint-lo al langar, actualitzant una web, fent companyia a un malalt… No cal donar-se les gràcies els uns als altres. Ben mirat, és Waheguru Ji, Ell mateix, qui ens serveix generosament a tots, a través de les germanes i germans. Al capdavall, a qui has de donar gràcies és a Waheguru Ji, ja que per Ell tu ho reps tot.
Gurdit Singh.
A continuació, es mostren alguns dels ensenyaments més importants del sikhisme:
· Tots els humans són iguals davant Déu.
· L'educació és important i ha d'arribar a tothom.
· La caritat és una virtut crucial.
· Els sikhs han de ser sempre justos i compassius.
· Els sikhs han de defensar la seva religió i la seva comunitat.
Taan, maan, dhan
Taan, maan, dhan
Els tres aspectes del sewa són igualment importants. Els sikhs intenten dur a terme els tres aspectes del sewa de manera regular.
Tanmateix, depenent de les circumstàncies personals, un sikh pot realitzar un tipus de sewa amb més freqüència que els altres.
Trobareu la pau, fent-la vostra (SGGS, pàg. 25).).
Podem fer seva físic, mental o material
Podem fer seva físic, mental o material
L'esperit místic de Déu es pot manifestar igualment en qualsevol dels seus aspectes: mental, material o físic.
Ajuda els sikhs a arribar a gurmukh, ja que ens permet desenvolupar les virtuts de la veritat, la compassió i la paciència, la satisfacció, la humilitat i l'autocontrol, l'amor, la saviesa i el coratge.
Enmig d'aquest món, feu seva, i se us donarà un lloc d'honor a la Cort del Senyor. (SGGS pàg. 26)
Els sikhs: 9 coses per a saber-ne més (clic per llegir)
Els sikhs: 9 coses per a saber-ne més (clic per llegir)
Tot i ser la cinquena religió del món, quant a nombre de practicants, és potser, una de les tradicions religioses menys conegudes.
Aquesta manca de coneixement ha conduït, en alguns llocs del món, a conseqüències greus, incloses les polítiques, discriminatòries, estereotips, intolerància, l'assetjament escolar, relacions socials traumàtiques... per sort això es va corregint.
Aquí presento una llista de nou coses que humilment m'agradaria que conegueres sobre el sikhisme.
1. El sikhisme és una religió independent
Algunes persones pensen, erròniament, que el sikhisme és una branca de l'hinduisme o una secta de l'Islam, o un conglomerat de les dues religions.
El sikhisme és una religió independent, ja que la tradició sikh conté els elements bàsics d'una religió organitzada:
-Té el seu propi fundador/profeta (Guru Nanak Dev Ji).
-Presenta la seva escriptura sagrada (Sri Guru Granth Sahib Ji).
-Du a terme les seves pròpies cerimònies o litúrgies (Rahit).
-Disposa dels seus específics centres comunitaris o temples (Gurudwara Sahib).
És bo saber que el sikhisme no és una secta de l'hinduisme o l'islam, o la síntesi d'aquestes dues religions, ni de cap altra religió. El sikhisme té un cos doctrinal propi i un concepte particular de la vida, el món, la religió i de Déu.
Hi ha al voltant de 25 milions de sikhs repartits per tot el món, que la converteix en la cinquena religió més nombrosa del món.
2. Arrelats a la unitat entre les religions i l'amor, la teologia sikh encoratja a viure espiritualment i religiosa i de servei als altres.
L'amor incondicional a Déu (Waheguru Ji), la unitat de les religions i entre tots els éssers i l'amor a totes les persones sense excepció, són els fonaments de la teologia sikh. Els sikhs tenim com a objectiu reconèixer la divinitat a tots els éssers del món i en tota la creació.
Els sikhs creiem que el Creador impregna tota la creació i que cada individu conté en el seu si el mateix potencial diví. La tradició sikh emfatitza el fet col·lectiu de tota la humanitat i desafia totes les desigualtats socials: de classe, casta, gènere i professió o qualsevol altra condició.
El fet de reconèixer la unitat universal i l'amor, obliga el sikh a buscar l'entesa amb el món que l'envolta. La tradició insta els seus seguidors a viure com un sant sipahi (guerrer sant), que estableix un equilibri entre conrear l'espiritualitat i alhora contribuir socialment a través del servei a la comunitat.
3. El veritable significat de "guru" en el sikhisme.
La paraula "guru" significa literalment "il·luminador", i si bé ha arribat a referir-se a un expert en qualsevol domini (per exemple, el guru de bàsquet, el guru de les finances...) La paraula guru té un significat institucional particular, dins de la tradició Sikh. En el sikhisme, el "guru" es refereix a la línia d'autoritat, a partir d'un conjunt de 10 profetes que van establir i conduir a la comunitat sikh des de la seva fundació. El primer d'ells, Guru Nanak Dev Ji, va néixer a 1469, i el desè en la seva línia, Guru Gobind Singh, va expirar en 1708.
Abans de morir, el Gurú Gobind Singh va passar el lideratge al Sri Guru Granth Sahib Ji (el cànon de les escriptures) i al Guru Khalsa Panth (la comunitat dels sikhs iniciats). Els sikhs venerem aquests dos estaments (el llibre sagrat i la germandat Khalsa) com a ocupants del tron del Guru per a l'eternitat.
4. El Sri Guru Granth Sahib Ji és una escriptura única.
L'autoritat atorgada pels sikhs al Sri Guru Granth Sahib, sens dubte el diferencia d'altres textos bíblics de les principals religions del món. El Sri Guru Granth Sahib també desafia les expectatives comunes de l'escriptura d'altres maneres:
El Guru Granth Sahib va ser escrit i compilat pels mateixos Gurus sikhs. Aquesta col·lecció també inclou les escriptures devocionals d'altres figures religioses, inclosos els sufís musulmans i hindús bhaktas. Això és un signe d'obertura i d'acolliment a totes les tradicions religioses del món i també expressa la universalitat del llibre sagrat sikh. Mai ho hem de veure com una dependèncio o submissió a d'altres religions.
A diferència de les narracions en prosa que conformen la majoria de les escriptures occidentals, el Guru Granth Sahib es compon completament de poesia devocional, la qual està musicada i pensada per a ser cantada. Aquests escrits són creats sobretot de les expressions d'experiències divines i saviesa sobre el cultiu religiós. Aquests escrits han jugat un paper central en la pràctica sikh des dels temps de Guru Nanak. El culte sikh consisteix a cantar aquestes composicions tant en entorns privats com en congregació.
5. Els Gurus sikhs presenten una visió del món plural.
Com ho demostra la inclusió dels escrits de persones d'altres religions en el Sri Guru Granth Sahib Ji, els Gurus Sikh no creien en l'exclusivisme religiós, més aviat, la seva visió del món pluralista postula que un devot podria arribar a la realització personal i religiosa mitjançant les diferents tradicions religioses. El sikhisme ensenya que els diferents camins místics de les distintes religions poden conduir al diví, sempre que l'individu els camini i els visqui amb estudi, pràctica, sinceritat i amor. A causa d'aquesta perspectiva pluralista, el sikhisme no practica el proselitisme o la captació d'adeptes.
Alguns poden malinterpretar aquest pluralisme com una promoció de relativisme cultural i religiós, és important tenir en compte que els gurus també ha posat èmfasi en la importància de seguir una religió o tradició segura i el manteniment de la disciplina religiosa sense les quals es fa difícil avançar vers l'alliberament.
El sikhisme no anima a models cada vegada més populars de la "religió a la carta" o "espiritual-però-no-religiós", que pot conduir a l'individu a una situació de caminar en cercle i, per tant, no arribar a enlloc.
6. Els sikhs dempeus per la justícia.
Guru Nanak Dev Ji es va destacar pel compromís social, traduït per la lluita contra les desigualtats, la creació d'institucions que servien i recolzaven als marginats, aquells que ningú acull a casa seva, en la crítica a les males pràctiques polítiques i realitzar actes alliberadors en contra de l'opressió duta a terme pel poder.
Els gurus posteriors continuaren, conservaren i construïren l'edifici sikh sobre els fonaments posats pel fundador del sikhisme Guru Nanak Dev Ji. Per exemple, el novè guru, Guru Tegh Bahadur, es va oposar a les autoritats estatals Mughal a què convertissin per la força als hindús. Tot i que aquesta opressió era dirigida a una comunitat religiosa (la hinduista), a la qual no pertanyia i les creences de les quals no compartia, Guru Tegh Bahadur es va oposar amb fermesa a què els hinduistes fossin anorreats, obligats a convertir-se a una altra religió i va lluitar amb fermesa pel seu dret a practicar la seva religió lliurement. L'Estat va respondre mitjançant l'execució pública Guru Tegh Bahadur.
La comunitat sikh està cridada, inspirada i guiada per exemples d'aquest tipus i ha demostrat un compromís amb la justícia de diverses maneres i en diferents camps. Els sikhs se'ls ensenya a defensar els indefensos i als febles, històricament hem donat resposta a l'opressió política o de qualsevol mena. El preu ha pagar a estat, ser, en moltes ocasions, blanc d'atacs, de menyspreu i d'intent d'assimilació o anihilació per part l'elit política del país, un cicle que continua actualment a Índia.
7. Els sikhs mantenim una identitat marcada.
Des de la fundació i seguint la tradició, els sikhs hem mantingut una identitat que ens destaca i ens fa visibles, fins i tot en el context de l'Àsia del Sud. Aquesta identitat inclou cinc articles de fe: Kesh (cabell/pèl sense tallar), Kanga (petita pinta de fusta), kara (polsera d'acer), kirpan (article religiós que s'assembla a un ganivet), i kachera (roba interior específica), aquests cinc articles de fe més el turbant (que sense ser article de fe és d'ús obligatori entre els homes sikhs batejats), distingeix algú que s'ha compromès formalment en els valors de la fe sikh dins de la germandat Khalsa o els purs.
Alguns han tractat d'atribuir raons funcionals o materials per a cadascun d'aquests cinc articles de fe. En realitat aquests cinc testimonis de fe tenen en un valor, podríem dir simbòlic. Potser la millor analogia és la d'un anell de noces: no es pot reduir el significat d'un anell de noces al seu valor instrumental. En el fons, un anell és el regal d'amor ofert per la parella. Una vegada regalats els anells i posats en els respectius dits simbolitza amor etern entre els dos membres de la parella.
De la mateixa manera, els sikhs apreciem els articles de fe, sobretot, perquè els veiem com un regal del nostre estimat guru, cada un dels quals té el seu significat simbòlic o metafòric i que en un altre estudi sobre el sikhisme desenvoluparem.
Potser l'aspecte més visible de la identitat sikh és el turbant, que pot ser fet servir per homes i dones per igual. El turbant va ser usat històricament per la reialesa al sud d'Àsia, i els gurus va adoptar aquesta pràctica com una forma d'afirmar la sobirania i la igualtat de totes les persones. Per a un sikh, que porta un turbant, afirma el compromís públic de mantenir els valors i l'ètica de la tradició, incloent-hi el servei, la compassió i l'honestedat.
8. El sikhisme creu en la igualtat absoluta.
El sikhisme fou fundat en el concepte de l'amor i la justícia, per la qual cosa els gurus van rebutjar categòricament totes les desigualtats i abusos socials. Per exemple mentre que les dones continuen sent subjugades a la moderna Àsia del Sud, els gurus sikh van iniciar, ja fa segles, pràctiques no discriminatòries vers les dones (per exemple, el sati i el purdah 1) i de pas mirar de col·locar-les en posicions de lideratge i de relleu.
Els gurus van establir noves pràctiques que desafiaven les normes socials, com el sistema de castes de l'Índia, que perpetua les desigualtats socials. Per exemple, el desè guru va demanar a tots els sikhs d'abandonar els seus cognoms (que normalment identifiquen una casta) i els va demanar a tots d'assumir un cognom col·lectiu reservat per a les famílies reals. Això significava i subratllava la igualtat inherent de totes les persones i també la noblesa de cada individu: Kaur (princesa), per a les dones i Singh (lleó), pels homes.
De la mateixa manera, els gurus va establir la institució del langar, menjar gratis proporcionat a la Gurudwara Sahib (temple sikh), que és ofert absolutament a tothom. Durant aquest menjar, tothom s'asseu un al costat de l'altre, a terra, independentment de la casta, condició social, sexe o creences religioses.
1.
-El sati: Es fa cremar a la vídua amb el seu difunt espòs.
-El purdah: És segregació sexual. Ocultació de la dona mitjançant la roba, cortines, cambres separades. Amagar, no fer visible la dona.
9. Darbar Sahib (temple daurat), d'Amritstar és l'epicentre de l'ànima sikh.
A occident es coneix com a Temple d'Or o daurat. Es troba a la ciutat d'Amritsar, a la regió del Punjab, al nord d'Índia. És el punt central, per a la comunitat sikh, des de la seva fundació, fa més de quatre segles. El teòleg sikh Kapur Singh va qualificar el Temple Daurat com "la capital teològica-política dels sikhs" Aquesta frase reflecteix el paper d'aquest lloc, tant com un centre espiritual on la comunitat es reuneix per adorar, així com un tron polític on es prenen decisions col·lectives a manera de Parlament.
És inexacte referir-se a Darbar Sahib com "un espai sagrat" o com "el lloc més sagrat del sikhisme" La teologia sikh reconeix que la divinitat impregna tot el món per igual i, per tant, no reconeix cap espai particular com a més sagrat o més sant. Al mateix temps, el Temple d'Or ocupa un lloc especial en la religiositat o espiritualitat col·lectiva sikh. El lloc ha estat testimoni d'una sèrie d'esdeveniments històrics importants, des del retorn del sisè Guru després d'un temps a la presó (bandi Chhorh), la primera entronització pública de l'Escriptura Sikh durant el segle XVII, la massacre de milers de civils i la crema d'artefactes històrics i relíquies per l'exèrcit de l'Índia el 1984.
La seva benedicció és tan abundant que la descripció de la seva meravellosa misericòrdia és impossible d'assolir. Ell, el Donador, ho dona tot; per Ell no es guarda res. SGGS. Pàg. 5, 24
El sikhisme resumit, per a persones molt ocupades
El sikhisme va ser fundat pel Guru Nanak Dev Ji al voltant de l'any 1500 a la regió índia del Panjab.
És la cinquena religió més gran del món, amb aproximadament 26 milions de seguidors, dels quals 19 milions resideixen a l'Índia.
Hem tingut deu gurus i disposem d'un llibre sagrat: el Sri Guru Granth Sahib Ji.
El sikhisme no té vincles ni dependències amb l'hinduisme, l'islam ni cap altra religió.
"Sikh" vol dir alumne, aprenent o deixeble.
Els temples sikhs s'anomenen Gurudwara Sahib (Casa de Déu) i estan oberts a totes les persones del món, sense excepció.
Tots els homes sikhs porten el sobrenom Singh i totes les dones sikhs porten el mateix cognom: Kaur.
El sikhisme ha lluitat aferrissadament contra el sistema de castes.
Vuitanta-tres mil soldats sikhs van morir durant les dues guerres mundials.
El soldat sikh destaca per la seva fidelitat i valentia, i moltes vegades va ser condecorat per fets destacats.
Importants valors sikhs:
Compassió, deure, fermesa, esforç i honor.
El sikhisme és monoteista.
Es respecten i es defensen la llibertat d'expressió i de religió.
Justícia i llibertat per a tothom. Es defensen les llibertats civils, la protecció de les minories i dels indefensos.
Igualtat absoluta de totes les persones, sense distinció de gènere, raça, nivell social, religió ni cap altra condició.
Un Déu comú per a tothom.
Igualtat de drets per a les dones.
Vam lluitar contra el sati (el suïcidi induït de les vídues).
El sikhisme està en contra del terrorisme de qualsevol signe.
Els sikhs estem en contra de l'odi o la discriminació racial.
Estem en desacord amb els conflictes o les guerres religioses o de qualsevol signe.
Els sikhs no fem proselitisme.
No fem dejunis, abstinències ni pelegrinatges.
Els sikhs hem de recordar Déu durant tot el dia.
Fem cinc pregàries al dia, a unes hores concretes, i la resta del temps preguem mitjançant un mantra.
Hem de compartir els nostres béns amb els altres, no com a caritat sinó com un acte de justícia.
Per a nosaltres, el servei a l'altre és fonamental en el nostre itinerari espiritual.
Hem de guanyar el pa de manera honrada.
Per als sikhs, tothom ha de disposar de suficient aliment.
Lluitam contra la fam al món.
Entre totes les Gurudwares escampades pel món repartim humilment milions d'àpats diaris.
El sikhisme és una "crida a les armes": una religió basada en l'acció no en el ritual: SEVA.
(Clica la imatge per veure)
Sangat TV té com a objectiu compartir i promoure la cohesió social i comunitària a través del missatge universal de Guru Granth Sahib Ji, col·laborant amb la tradició espiritual sikh, de més de cinc-cents anys d'antiguitat, amb les xarxes modernes de tecnologia de transmissió en perfecta harmonia.
Chardikala (optimisme constant)
12 Idees errònies sobre el sikhisme
1. El sikhisme és una branca de l'hinduisme. FALS! Això pot conduir a situar imatges de déus hinduistes en temples sikhs o a col·locar símbols sikhs i fins i tot el llibre sagrat sikh en un mandir o temple hinduista.
2. El sikhisme és una branca o secta de l'islam. FALS!
3. El sikhisme és una barreja o síntesi de l'hinduisme i de l'islam. FALS!
4. Els himnes i, en general, les composicions del llibre sagrat sikh (Guru Granth Sahib Ji) són com afluents del gran riu dels Vedes. FALS!
5. La pregària principal del llibre sagrat sikh, el Japji Sahib (creada pel Guru Nanak Dev Ji, fundador del sikhisme), és un resum de la Gita. FALS!
6. Els sikhs adoren les vaques. FALS!
7. El sikhisme utilitza cerimònies (litúrgia, bateig, boda...) extretes del vedanta. FALS!
8. Guru Gobind Singh Ji adorava la deessa Durga. FALS!
9. El calendari sikh i l'hindú o hinduista són el mateix. FALS!
10. "Ik Oankaar" (símbol sikh) i "OM" (símbol hinduista) són la mateixa cosa. FALS!
11. Posar el Sri Guru Granth Sahib en mandirs (temples on es practica l'hinduisme), o posar imatges de déus hindús en gurdwaras sikhs. NO ADMISSIBLE!
12. Guru Gobind Singh Ji (el desè guru sikh) és un heroi indi o hinduista, ja que va agafar un camí ideològic i una religió diferents (pro-hinduista) dels del fundador del sikhisme, Guru Nanak Dev Ji. FALS!
Cal que posem atenció i combatem (amb la divulgació correcta dels fets i les raons) aquestes desviacions greus, ja que algunes d'aquestes creences equivocades són espontànies, fruit d'ignorància històrica i religiosa, i d'altres són calculadament planificades i divulgades.
Es llencen pètals de rosa al pas del Guru Grandh Sahib Ji
Chardi Kala
Chardi Kala
L'optimisme dels sikhs (clica per a saber més)
Chardi Kala
Les creences politeistes antigues, com la grega o la romana, parlaven de les Moires o les Parques, les quals governaven la vida dels humans amb la seva filosa, teixint el destí de tots els éssers a capritx.
D'una manera similar, el concepte sikh de Chardi Kala es tradueix literalment com a «força ascendent» (Chardi significa pujar o ascendir en llengua panjabi, i Kala significa energia o força). La vida d'una persona —del naixement a la mort— engloba una vocació o missió que l'individu duu a terme per voluntat de Waheguru Ji.
Tanmateix, dins d'aquesta vida hi ha nombrosos cicles que comencen i acaben: etapes curtes o llargues, moments destacables o transicions aparentment insignificants que es van desplegant al llarg del camí.
El Punjab és una regió on l'agricultura té una rellevància cabdal. Des de temps remots, els seus habitants estan avesats als ritmes de la natura: plantar i collir, el temps per adobar i el temps per a la sega. El sikh, fill del Punjab, porta al més profund del cor el sentit de les estacions i els canvis. Per tant, coneix la caducitat de les coses: tot té un començament i una cloenda, llevat de Guru Ji (Déu), que és etern. Era, és i serà.
Com qualsevol persona, el sikh s'enfronta a mudances constants:
El naixement d'una filla o un fill que es fa gran i marxa de casa.
Començar una nova etapa professional o ser acomiadat de la feina.
La pèrdua d'un pare o la mare, o que guareixen d'una greu malaltia.
La solteria o el casament amb la persona estimada.
Gaudir de bona salut una setmana i caure malalt la següent.
Passar per l'estretor econòmica o gaudir d'un moment de prosperitat.
Com veiem, la trajectòria d'una persona té el seu sentit propi i únic, teixida per esdeveniments en moviment continu. Figuradament, la filosa puja i baixa sense aturar-se, moguda per uns fils invisibles sobre els quals no tenim cap control. La nostra confiança, però, rau en Waheguru Ji, que ho és tot, ho sap tot i ho governa tot.
L'optimisme del sikh neix de saber-se en mans de Guru Sahib. Aquell qui no té enemics.
Viure el sikhi és ser conscient d'aquesta transformació constant, d'aquests desplaçaments imparables que de vegades ens porten amunt i d'altres avall, com la roda de les Parques. El sikh no viu amb resignació o dolor els capgiraments de la vida, sinó amb enteresa, valor i dignitat. Està en santes mans i tot és per a bé. No cal plorar ni lamentar-se per les coses que arriben, siguin bones o adverses; cal ser resilient i capaç de treure el millor partit possible de tot el que esdevé segons la voluntat de Guru Sahib.
El sikh sap que no ha de tenir lligams ni dependències excessives del que l'envolta (només estar conreat a Déu), perquè tot passa i res no perdura. L'únic immutable és Guru Ji. Aquesta certesa l'ajuda a mantenir la millor disposició i el bon ànim per superar les situacions que es van presentant.
L'alegria del sikh prové d'acceptar el poder d'aquesta «roda», el poder de Guru Ji i el misteri dels seus dissenys. És millor no oposar-se a la seva saviesa, sinó acceptar que estem sota el seu mandat i treure l'energia, la fortalesa i la capacitat per caminar els camins que s'obren i es tanquen davant nostre.
Quan la roda ens porta avall, Chardi Kala és precisament la força per tornar a anar amunt: l'energia per encetar una nova missió quan l'anterior ja ha conclòs o s'ha consolidat. En la vida diària, els sikhs intentem recordar que totes les coses vénen de Déu i a Déu tornen, i que tota la humanitat forma part de l'Únic Creador.
Qui mira des de fora pot pensarse que el sikh és ingenu o naïf per mantenir-se alegre davant les dificultats. Però no és ingenuïtat: és la certesa d'estar en mans de Déu. Per això, la passivitat, la tristesa, la desesperació i la depressió no haurien de tenir cabuda en la seva vida.
Que estigueu en Chardi Kala! Que siguis beneït!
Gurdit Singh
Martiri de Guru Arjan Dev ji
(per a saber més mireu Chabeel)
Chabeel
Chabeel
ਛਬੀਲ
(clica per a saber més)
El sikhisme va ser fundat pel Guru Nanak Dev Ji. La paraula "Chabeel", en panjabi, es refereix a una beguda dolça sense alcohol que se serveix freda per pal·liar el clima calorós que predomina durant els mesos d'estiu. Normalment, s'elabora barrejant xarop de rosa amb aigua freda i llet. A diverses parts del nord de l'Índia, el "Chabeel" és conegut popularment com a "Kachchi Lassi".
Els sikhs ofereixen tradicionalment el chabeel a l'Índia durant els calorosos mesos de maig i juny. El chabeel s'ofereix gratuïtament als vianants en memòria del martiri del cinquè guru sikh, Guru Arjan Dev Ji. Aquest va néixer a Goindwal el 15 d'abril de 1563 i va morir a Lahore el 1606. Els seus fets més destacats foren acabar la construcció del Temple Daurat a la ciutat d'Amritsar i fer el recopilatori del llibre sagrat sikh, el Guru Granth Sahib Ji.
Què es commemora el Dia de Chabeel?
L'any 1606, Guru Arjan Dev Ji es va convertir en el primer màrtir sikh després de negar-se a modificar part del Guru Granth Sahib Ji, tal com havia ordenat Jahangir, l'emperador mogol. Aquest últim pensava que alguns passatges del llibre sagrat sikh contradeien aspectes o principis de la seva religió.
El Dia de Chabeel commemora el Shaheedi (martiri) de Guru Arjan Dev Ji, el cinquè Guru dels Sikhs. Guru Arjan Dev Ji va ser torturat durant cinc dies. El van fer asseure damunt d'una planxa roent i li van abocar sorra calenta damunt del cos fins a la mort. Encara que va ser cremat viu, Guru Sahib Ji va pregar Déu i va acceptar la seva voluntat com a dolça.
Els sikhs rememorem aquest fet com una acceptació radical de la voluntat de Waheguru (Déu), entesa com una realitat dolça i no com un fet dolorós i paralitzant. Un fet que, en principi, és negatiu, els sikhs el convertim en positiu i ens serveix com a justificació per a servir i cuidar els altres. Regalant als vianants una beguda dolça i freda, recordem el martiri del guru, i així endolcim i refresquem les persones que passegen per les avingudes, tot recordant la bondat de Waheguru.
Els sikhs creiem que el martiri et condueix a la unió automàtica amb Waheguru Ji, deixant enrere la roda de naixements i morts.
Chardi-Kala?
Ser eternament optimista i transformar la negativitat en positivitat. La meditació i la pregària eleven el nostre estat espiritual a Chardi Kala. Els sikhs resen diàriament pel bé de tots els éssers, ja que aquesta és la voluntat de Déu.
Els sikhs commemoren el martiri del guru Arjan Dev Ji oferint chabeel als transeünts cansats i assedegats.
En lloc de lamentar-nos, els sikhs honorem el martiri de Guru Sahib Ji ajudant altres persones i elevant-nos en Chardi-Kala (esperit alt). Per tant, per recordar el sacrifici de Guru Sahib Ji i la lliçó d'acceptació que va ensenyar, els sikhs servim Chabeel.
Importància del Chabeel.
Els sikhs commemoren aquest episodi i els sacrificis fets pel seu guru espiritual servint als altres un got de Chabeel fred. Això també està lligat amb el concepte sikh, ja esmentat anteriorment, de "Chardi Kala", que es tradueix literalment com "esperit en ascens". Segons "Chardi Kala", tots els mortals, fins i tot els gurus, han hagut d'afrontar moltes condicions dures, però això no hauria d'anul·lar o esborrar l'esperit d'optimisme.
Aquest esperit mai no ha de morir, i això és el que fa que el Chabeel sigui una part essencial en la tradició sikh. Recordant que Guru Arjan Singh tenia la pell cremada, els devots sikhs serveixen Chabeel a aquells que pateixen el sol i la calor ardent.
Heu tastat mai el Chabeel Punjabi?
Gurdit Singn
Adaptació de diversos articles recollits a la xarxa.
Evolució Espiritual
Evolució Espiritual
Etapa 1: Manmukh
Una persona que és egoista i només pensa en si mateix i el món material que l'envolta i és totalment aliè a Déu.
Etapa 2: Sikh
Qualsevol persona que s'embarca en el camí de l'aprenentatge i compleix amb la definició específica d'un Sikh com apareix a la Rehat Maryada (Codi Oficial de Conducta).
Etapa 3: Khalsa
Dedicació total al sikhisme. Un que s'ha despullat del seu ego i de la personalitat i veritablement honra la memòria de Guru Gobind Singh a través de les seves accions i fets.
Etapa 4: Gurmukh
Aquell que ha assolit Mukhti (la salvació) i està totalment centrada en Déu.
Portem les 5 K's:
Els sikhs batejats han de portar les cinc K's (en Panjabi conegut com a Panj kakke o Panj Kakar).
Els 5 elements són: Kes (pèl sense tallar), kangha (petita pinta de fusta), Kara (acer circular o un braçalet de ferro), kirpan (espasa/daga) i kacchera (roba interior especial). Els Cinc K's tenen efectes pràctics i simbòlics.
--------------------------------------
Significat de la paraula sikh:
El terme català sikh té el seu origen en el punjabi ਿਸਖ (sikj), que al seu torn prové del sanscrit/ ziksh / 'instrucció', o śiṣya /ziyia ('deixeble, que aprèn ')
SIKH vol dir deixeble o alumne.
Significat: Realitat suprema única
o 1 sol Déu.
El turbant
El turbant
Els sikhs fem servir el turbant per cobrir els cabells sense tallar. Ens proporciona identitat pròpia.
Els sikhs fem servir el turbant per cobrir els cabells sense tallar. Ens proporciona identitat pròpia.
Per a fer el turbant calen 15 metres de tela, amb la qual emboliquem amb molta cura al nostre cap. Hi ha, però, diferents tipus de turbants i cada un li cal un nombre de metres de tela diferent.
Per a fer el turbant calen 15 metres de tela, amb la qual emboliquem amb molta cura al nostre cap. Hi ha, però, diferents tipus de turbants i cada un li cal un nombre de metres de tela diferent.
El turbant simbolitza disciplina, integritat, humilitat i espiritualitat.
El turbant simbolitza disciplina, integritat, humilitat i espiritualitat.
La nostra religió diu que s'ha d'usar obligatòriament, si més no en públic.
La nostra religió diu que s'ha d'usar obligatòriament, si més no en públic.
Un turbant no es pot considerar un barret. Els turbants són una part obligatòria de la fe sikh, no un costum social.
Un turbant no es pot considerar un barret. Els turbants són una part obligatòria de la fe sikh, no un costum social.
Els sikhs ens podem sentir humiliats si ens demanen que ens traguem el turbant en públic, ja que fer-ho s'exposa una part íntima del nostre cos.
Els sikhs ens podem sentir humiliats si ens demanen que ens traguem el turbant en públic, ja que fer-ho s'exposa una part íntima del nostre cos.
WAHEGURU
WAHEGURU
WAHEGURU
WAHEGURU
WAHEGURU
WAHEGURU
WAHEGURU
A les Gurudwares se serveix menjar gratuït vegetarià
Un temple sikh és visitat per persones de diferents països, distintes religions i condicions diverses. El menjar vegetarià respecta totes les sensibilitats per igual.
JAIKARA
Jaikara vol dir clamor de victòria. La jaikara més comuna en el sikhisme és "Bole So Nihal" (Qui parla és beneït), a la qual cosa es contesta "Sat Sri Akal" (La veritat és eterna).
Aquest clamor és fet per la persona que recita la pregària de petició o Ardas i la congregació present o Sadh Sangat respon a la crida amb una pregària viva adreçada al Creador dient que la veritat pot prevaler mitjançant els seus servidors.
La jaikara es proclama també en altres oportunitats, quan es desitja una afirmació unificadora per part del Sadh Sangat.
La proclama "Bole So Nihal" pot elevar-se diverses vegades en sèrie. Si es diu més d'una vegada és usual repetir-la fins a cinc cops en homenatge als cinc estimats de Guru Gobind Sing Ji o Panj Piaray.
El Khanda consta de tres símbols en un: khanda, dues espases i un chakkar.
El Khanda consta de tres símbols en un: khanda, dues espases i un chakkar.
Tanmateix, el nom deriva del símbol central, Khanda, un tipus especial d'espasa de doble tall que confirma la creença dels sikhs en un Déu únic. Consta de quatre parts (armes), és a dir, un Khanda, un Chakkar i dues espases.
Tanmateix, el nom deriva del símbol central, Khanda, un tipus especial d'espasa de doble tall que confirma la creença dels sikhs en un Déu únic. Consta de quatre parts (armes), és a dir, un Khanda, un Chakkar i dues espases.
KHANDA: Es tracta d'un punyal de doble tall amb un extrem superior de forma triangular punxeguda. Aquesta és una arma poderosa pel combat espiritual. En la interpretació espiritual, significa un mitjà poderós per distingir la veritat (Waheguru Ji) de la falsedat (Ego). Khanda va ser utilitzat pel Guru Gobind Singh Ji per preparar l'Amrit remenant-lo amb l'aigua ensucrada que s'hi guardava i un bol de ferro (Baata).
* La vora dreta de l'espasa de doble tall simbolitza la llibertat i l'autoritat regida per valors morals i espirituals.
* La vora esquerra de l'espasa de doble tall simbolitza la justícia divina que castiga els malvats opressors.
ESPASES: Dues espases a la perifèria exterior que signifiquen dos Kirpans de Miri i Piri. La filosofia de Miri i Piri, és a dir, Bhakti i Shakti, va ser destacada pel Guru Har Gobind Sahib Ji.
* Al costat esquerre hi ha l'espasa de la sobirania espiritual, Piri ; al costat dret hi ha l'espasa de la sobirania política, Miri.
CHAKKAR: Aquesta és una arma de ferro de forma circular les vores exteriors de la qual són afilades. La seva forma circular significa Déu, que és infinit sense principi ni final. Això també significa lluita per la vida, la llibertat i els drets.
Sempre hi ha d'haver un equilibri entre ambdós i aquest equilibri està emfatitzat per un cercle interior. El cercle és el que s'anomena Chakra. Aquest és un símbol de la manifestació divina que ho inclou tot i que no vol res, sense principi ni final, ni primer ni últim, atemporal i absolut. És el símbol de la unitat, la justícia, la humanitat i la moralitat. El Chakra també va ser utilitzat pels sikhs com una de les armes de guerra contra la injustícia i l'opressió. Gairebé tots els guerrers sikh la portaven al segle XVIII.
Valors Sikhs
Valors Sikhs
Igualtat
Igualtat
Igualtat:
Tots els éssers humans són iguals davant Déu. No es permet la discriminació per motius de casta, raça, sexe, credo, origen, color, estat, la riquesa, etc. Els principis d'igualtat i de la fraternitat universal, són pilars importants del sikhisme.
La creença en els Gurus:
Els sikhs han de tenir plena confiança en els deu Gurús i Gurú Granth Sahib ji. Han de seguir el camí assenyalat pels Gurús. Han de tenir plena confiança en tots els missatges transmesos per tots els Gurus.
Amor per a tothom:
L'objectiu principal de la pregària sikh és demanar pel bé de tota la humanitat.
"Nanak Naam ChardiKala, Tere Bhane Sarbat dona Bhala". Això significa que Déu meu mitjançant Satguru Nanak, que el teu nom sigui exaltat i que tota la humanitat prosperi segons la teva voluntat.
Justícia
Justícia
Justícia per a tots:
Les creences ètiques, morals i espirituals sikhs han de ser constantment constatats en el món de l'acció. Un Sikh no pot ser testimoni de la injustícia o l'abús i restar passiu.
El sikh és un “Sant-Soldat”.
La creença en un sol Déu:
Déu és un. Sempre ha de recordar a Déu.
Vida personal:
Dur una vida senzilla és essencial. S'espera que un Sikh que matini, mediti i pregui. Ha de treballar amb honestedat. Gaudir de la vida familiar. Sempre ha de donar suport als més necessitats.
La voluntat de Déu
La voluntat de Déu
Acceptar la voluntat de Déu:
En moments feliços o tristos el sikh ha de confiar plenament en Déu. Procurar estar alegre per saber-se en mans de Déu.
Creu en quatre fruits de la vida:
La veritat, l'alegria, la contemplació i Naam (sempre ha de recordar a Déu).
Viure en família:
És positiu viure en família i recordar a Déu constantment. No hi ha necessitat d'anar a la selva o al desert o fer-se anacoreta. Un pot arribar a ser u amb Déu tot vivint en el món.
Interior/exterior
El sikhisme ens recorda que la vida interior no va en contra de la vida exterior, que la vida en el món no està renyida amb l'itinerari místic i que la seva aliança és la plenitud de la vida.
I després de la mort?
El sikhisme creu en la reencarnació
La vida després de la mort: el sikhisme creu en la reencarnació. El cel i l'infern existeixen. El cel és fer-se un amb Waheguru i l'infern és continuar a la roda de naixements i morts. Les bones accions seran recompensades al cel (unió amb el diví) i la mala acció serà castigada amb l'infern, que és néixer una vegada i una altra vegada fins a aconseguir la salvació, alliberament (mutki... fins a convertir-se. U amb Déu.
I el mukti? Com hi arribo?
Fer bones accions, pronunciar bones paraules, tenir bons pensaments. Li direm el Karm.
La meditació, la pregària. Tenir a Déu permanentment en la ment i en el cor. És un estar sempre en contacte amb Waheguru Ji. Li direm Naam Japna.
Abraçar la gràcia que ens obsequia Waheguru (Déu). Aquesta gràcia es súplica mitjançant els punts 1 i 2. Li direm Nadar.
El mal
L'esguard sikh
La pregunta cabdal que ens fem els humans: si Waheguru és tot amor i tot poderós per què hi ha mal al món?
El problema del mal el podem dividir entre el mal creat pels mateixos humans i aquell que s’esdevé per causes com accidents, malalties, desastres naturals.
En el sikhisme, el problema del mal no es tracta com un dilema filosòfic estricte com en altres tradicions, sinó més aviat des d'una perspectiva mística i pràctica que emfatitza la responsabilitat humana i la unió amb Déu (Waheguru).
El mal no és vist com una entitat independent o absoluta, sinó com una absència relativa (com el fred és l'absència de calor), derivada principalment de l'ego humà o haumai, que és una sensació falsa d'autoimportància on l'individu es veu com el centre del món, ignorant la igualtat ètica dels altres.
Aquest haumai és la font principal de tot el mal humà i la injustícia, ja que porta a les cinc passions o "cinc lladres" (panj chor): kaam (luxúria), krodh (ira), lobh (avarícia), moh (aferrament) i ahankar (orgull o ego).
Aquestes passions roben la pau de l'ànima i impedeixen l'espiritualitat, causant sofriment i accions perjudicials com la tirania, l'opressió i la manca de compassió.
El sofriment, per tant, no és atribuït directament a Déu, qui és transcendent i no culpable, sinó que és el resultat de les accions humanes (karma) en vides presents i passades.
Segons les escriptures sikhs com el Guru Granth Sahib, "Com són les llavors que planta, així són els plaers que gaudeix; rep les conseqüències de les seves pròpies accions" (pàgina 705).
El mal i el sofriment serveixen com a recordatori per tornar a Déu, fomentant una relació mística activa basada en l'experiència de la seva presència, en lloc d'especulacions abstractes.
Els sikhs poden respondre al mal amb acceptació humil del designi diví, com en el cas del Guru Arjan que va veure el seu patiment com “dolç” perquè reflectia unitat amb Déu, o amb resistència activa per promoure la justícia i la compassió, com a través del seva (serveis desinteressat) o la creació d'institucions per alleujar el sofriment.
Per què hi ha tant patiment i dolor?
Per què hi ha tant patiment i dolor?
En resum, el sikhisme resol el problema del mal enfatitzant que no hi ha un diable extern ni un mal inherent creat per Déu, sinó que tot deriva de la separació humana de la unitat divina a causa de l'ego.
El sikhisme també aborda el mal i el sofriment que no provenen directament de l'ego humà, com les malalties, els accidents o els desastres naturals, que sovint es coneixen com a "mals naturals". En aquest context, el sikhisme ofereix una perspectiva que combina l'acceptació de la voluntat divina (hukam) amb una visió pràctica i espiritual del sofriment.
Segons el sikhisme, tot el que passa a l'univers, incloent-hi els mals naturals, forma part de l'ordre diví o hukam, que és la voluntat de Waheguru (Déu), el qual és perfecte i transcendent.
Aquests esdeveniments no són considerats com un càstig o com un mal absolut, sinó com a part del disseny còsmic que sovint escapa a la comprensió humana. El Guru Granth Sahib ensenya que "Tot ocorre segons la seva voluntat; ningú no pot esborrar el que està escrit" (pàgina 1), suggerint que aquests esdeveniments tenen un propòsit dins del pla diví, encara que no sigui immediatament comprensible.
El sofriment causat per malalties o accidents es veu com una oportunitat per a la reflexió espiritual i el creixement. Pot servir per recordar a l'individu la seva fragilitat, la impermanència de la vida material i la necessitat de connectar-se amb Déu a través de la meditació i la devoció.
Per exemple, el Guru Arjan, enfront del seu propi sofriment, va acceptar el dolor com una expressió de la voluntat divina, descrivint-lo com "dolç" perquè el connectava més profundament amb Déu.
A més, el sikhisme no atribueix aquests mals naturals a forces demoníaques o a un principi del mal independent, com podria fer-se en altres tradicions. En lloc d'això, es considera que aquests fenòmens són part del karma col·lectiu o individual, que pot incloure accions de vides passades, tot i que l'èmfasi no és tant en el karma com a càstig, sinó com un mecanisme per a l'aprenentatge i la purificació espiritual.
A la pràctica, els sikhs responen a aquests mals naturals amb accions concretes, com el seva (serveis desinteressat), per alleujar el sofriment dels altres, sigui proporcionant cures mèdiques, menjar o suport en situacions de crisi.
Això reflecteix la creença que, tot i que el sofriment pot ser part del hukam, els éssers humans tenen la responsabilitat de combatre la injustícia i alleujar el dolor mitjançant actes de compassió i justícia.
En essència, per als sikhs, els mals naturals com les malalties i els accidents no són el resultat de l'ego humà directe, sinó que formen part d'un ordre diví més gran. L'objectiu és acceptar-los amb humilitat, aprendre’n espiritualment i actuar per reduir el sofriment d'acord amb els principis de servei i amor.
Page updated
Google Sites
Report abuse