El sikhisme és una religió/filosofia/estil de vida, via vers l'alliberament (Gurmuk), basat en el ple desenvolupament de l'amor a Wahegurú.
És una obertura total vers el ser suprem.
És una recerca de l'amor perfecte, que realitza a la vegada el coneixement i la plena saviesa.
L'espiritualitat sikh va néixer de la mà de Guru Nanak Dev Ji al segle XV a la regió del Panjab, entre altres coses, com una resposta a les tendències religioses de l'època que inoculaven por, preocupació, inquietud i angoixa, ensenyant als acòlits a tenir pànic de Déu. Això donava als seus seguidors una sensació de culpabilitat, inferioritat, incompliment i transgressió, i els portava al sotmetiment sord i cec a l'autoritat abassegadora d'un Déu implacable i, sobretot, als seus representants «oficials» en aquest món. És el que es coneix com a religions autoritàries, les quals deixaven els seus seguidors mutilats, en estat infantil, sense criteri i dependents de les autoritats o «representants de Déu».
Llavors sorgeix en molts cercadors el dubte respecte a la seva pròpia religió i, arran d'aquesta qüestió, comencen a abandonar les pràctiques religioses i la vida espiritual amb la creença que «si totes les religions són iguals, no en practico cap». Aquesta seria una molt bona decisió, ja que molt pitjor seria continuar practicant una «religió» deforme, escapçadora i repressiva.
Guru Nanak Dev Ji, veient cap on anaven les religions de la seva època, va voler lluitar contra aquest corrent tan destructiu. En definitiva, el sikhisme és una lluita contra la creença en un Déu autoritari i despòtic, i aposta per una religió basada en el bon criteri, en la unió i en l'amor a Waheguru Ji, a les persones i a la creació.
El sikhisme uneix l'amor a l'Etern amb l'amor a les persones i a la creació en general. Hi ha d'haver una progressiva obertura i aproximació a Déu, però sense que això ens allunyi de les persones ni de les seves necessitats materials i espirituals. Si notem que la nostra aproximació a Waheguru Ji ens separa dels altres, hem d'intuir que alguna cosa no estem fent bé. El veritable amor als altres no acaba amb el fet de voler fomentar el seu benestar físic o material, sinó tot allò que els apropi interiorment, els ajudi a desenvolupar-se com a éssers integrals i afavoreixi la seva aproximació a Déu i als altres.
Quan hem desenvolupat l'amor a Waheguru Ji, tots els afectes s'ordenen i es col·loquen al seu lloc. Totes les coses s'ajunten en una perspectiva central de vida i d'amor a Déu. Totes les coses ho són en tant que Waheguru Ji els ha donat la seva existència i el seu ésser. En tant que ens sentim centrats i units a Qui és la Veritat, estarem participant en els Seus propòsits, objectius i disseny. No de manera passiva, de resignació ni de conformisme, sinó amb la nostra voluntat i capacitat activa.
Amb la gràcia de Waheguru Ji, el treball interior transforma el que eren passions, egoisme i orgull en amor altruista, en capacitat per estimar i donar-se als altres i en pura devoció a Ell.
El diàleg o la comunicació amb Waheguru Ji s'ha de fer amb voluntat de doble direcció:
D'una banda, m'adreço a l'Ésser Suprem expressant els meus desitjos, sensacions, aspiracions, pors, alegries... amb tot l'amor de què soc capaç.
Li comunico el meu desig de conèixer-lo millor i d'estimar-lo més.
Li expresso el meu desig de ser un instrument útil de la Seva Voluntat al món.
Em poso amorosament a la seva disposició.
Sessió de meditació:
Restar en silenci per tal d'escoltar la seva resposta, que es pot donar en l'àmbit afectiu, en el de la ment superior o en el de la voluntat.
Cada sikh o devot pot relacionar-se amb Waheguru Ji de diverses formes. Uns poden percebre'l com un pare o mare, altres poden relacionar-s'hi com si fos el seu fill, i també hi ha qui ho fa com si es tractés d'un amic íntim. N'hi ha que es relacionen amb el Guru Ji adoptant el rol de fidel servidor, com a espòs o esposa, o sense cap atribució. Dependrà del temperament o del caràcter de qui s'adreça a Déu.
Durant la meditació o el contacte íntim amb Waheguru es pot passar per diverses etapes o esglaons:
Atenció (calmar la ment, trobar la pau).
Cant de lloança (donar gràcies per la trobada/comunicació).
Meditació (explicar-li allò que et preocupa, allò que li vols explicar).
Adoració (al Seu costat tot ho pots).
Reverència (donar les gràcies).
Servei (intenció de fer tot allò que Ell et demana).
Amistat/amor (sentir-te unit a Ell).
Abandó (soc tot teu, fes de mi el que Tu vulguis).
L'únic mitjà que té el sikh per apropar-se a Waheguru és Ell mateix. Déu és l'amor; per tant, és l'amor que nosaltres podem sentir per Ell. I aquest mateix amor és el nexe d'unió amb el Guru Ji.
És Waheguru qui, a través de nosaltres, tendeix cap a Ell mateix. Aquesta acció d'Ell en nosaltres és la causa de l'amor i la devoció que podem experimentar. Un amor que sentim per Ell i que no depèn directament de nosaltres, sinó que és Déu qui el dona.
També diu el sikhisme que el Guru Ji s'expressa a si mateix a través de nosaltres, i que d'Ell ve tota capacitat de comprensió, compassió, amor, il·luminació… Cal que ho abracem i ho conreem fins que tot el nostre ésser quedi atrapat, engolit i fos en amor i adoració a Waheguru Ji.
— Gurdit Singh