El langar: per a pobres?

Quan un sikh arriba a Europa, als Estats Units, al Canadà o al Regne Unit i descobreix els menjadors socials d’aquests països, primer queda estupefacte, després entristit. Més tard, quan hi reflexiona, l’afligeix profundament. Recorda el *langar* de les *gurudwares* del Punjab i no pot evitar la comparació, i la comparació el deixa colpit. Tanmateix, comprèn que són cultures diferents, amb maneres diferents de fer, i, com és natural, ho respecta.

Però, ¿com funcionen aquests menjadors? En els països esmentats, solen anar adreçats a captaires, pidolaires, indigents, persones sense sostre i, en general, a qui travessa un mal moment: aturats temporals, jubilats amb pensions minses, gent gran que viu sola. Estan pensats per a aquestes persones, i només per a elles. I això crea un estigma. Qui hi acudeix queda assenyalat. Rep, simbòlicament, un «carnet de mendicant». La seva autoestima s’enfonsa, la seva dignitat queda ferida en veure’s on mai no hauria imaginat que acabaria: fent cua per aconseguir un àpat per sobreviure. Vergonya, infàmia, escàndol.

El nostre *langar*, en canvi, no s’ha de confondre amb una sala de menjar social, una ONG o una entitat filantròpica al servei dels pobres o desemparats del barri. Aquí no cal cap «carnet de pobre» per seure a taula. 

Cap persona que ens honri amb la seva visita no se sent assenyalada ni rep un tracte diferent. Rics i pobres mengen barrejats, i ningú no sap qui és qui. Així, qui més necessita conserva l’honor, la noblesa i la dignitat. I faltaria més! Som a la *gurudwara*, la casa de Waheguru Ji.

El *langar* és un menjador obert a tothom. El seu objectiu és compartir, per justícia, els dons que hem rebut de Waheguru Ji. Entre aquests «tothom» hi caben persones de totes les classes socials, de tots els gèneres, de religions diverses, de països diferents, sense que importi el color de la pell ni cap altra condició. Tothom és benvingut. A ningú no se li demana res: ni el nom, ni l’origen, ni la religió que professa, ni la feina que fa, ni si passa necessitat. L’única condició és que respecti el lloc sagrat on es troba: la *Gurudwara Sahib Ji*.

Aquest és el menjador de les persones. Tothom, assegut a terra, en la mateixa filera i a la mateixa alçada, menja al costat de l’altre, compartint el mateix aliment, i obtenint la mateixa categoria i grandesa davant de Déu, que es fa present en l’acte senzill i sagrat de compartir el pa.

Gurdit Singh