El Mal
L'esguard sikh
L'esguard sikh
El problema del mal el podem dividir entre el mal creat pels mateixos humans i aquell que s’esdevé per causes com accidents, malalties, desastres naturals.
En el sikhisme, el problema del mal no es tracta com un dilema filosòfic estricte com en altres tradicions, sinó més aviat des d'una perspectiva mística i pràctica que emfatitza la responsabilitat humana i la unió amb Déu (Waheguru).
El mal no és vist com una entitat independent o absoluta, sinó com una absència relativa (com el fred és l'absència de calor), derivada principalment de l'ego humà o "haumai", que és una sensació falsa d'autoimportància on l'individu es veu com el centre del món, ignorant la igualtat ètica dels altres.
Aquest haumai és la font principal de tot el mal humà i la injustícia, ja que porta a les cinc passions o "cinc lladres" (panj chor): kaam (luxúria), krodh (ira), lobh (avarícia), moh (aferrament) i ahankar (orgull o ego).
Aquestes passions roben la pau de l'ànima i impedeixen l'espiritualitat, causant sofriment i accions perjudicials com la tirania, l'opressió i la manca de compassió.
El sofriment, per tant, no és atribuït directament a Déu, qui és transcendent i no culpable, sinó que és el resultat de les accions humanes (karma) en vides presents i passades.
Segons les escriptures sikhs com el Guru Granth Sahib Ji, "Com són les llavors que planta, així són els plaers que gaudeix; rep les conseqüències de les seves pròpies accions" (pàgina 705).
El mal i el sofriment serveixen com a recordatori per tornar a Déu, fomentant una relació mística activa basada en l'experiència de la seva presència, en lloc d'especulacions abstractes.
Els sikhs poden respondre al mal amb acceptació humil del designi diví, com en el cas del Guru Arjan que va veure el seu patiment com “dolç” perquè reflectia unitat amb Déu, o amb resistència activa per promoure la justícia i la compassió, com a través del seva (serveis desinteressat) o la creació d'institucions per alleujar el sofriment.
En resum, el sikhisme resol el problema del mal enfatitzant que no hi ha un diable extern ni un mal inherent creat per Déu, sinó que tot deriva de la separació humana de la unitat divina a causa de l'ego.
El sikhisme també aborda el mal i el sofriment que no provenen directament de l'ego humà, com les malalties, els accidents o els desastres naturals, que sovint es coneixen com a "mals naturals". En aquest context, el sikhisme ofereix una perspectiva que combina l'acceptació de la voluntat divina (hukam) amb una visió pràctica i espiritual del sofriment.
Segons el sikhisme, tot el que passa a l'univers, incloent-hi els mals naturals, forma part de l'ordre diví o hukam, que és la voluntat de Waheguru (Déu), el qual és perfecte i transcendent.
Aquests esdeveniments no són considerats com un càstig o com un mal absolut, sinó com a part del disseny còsmic que sovint escapa a la comprensió humana. El Guru Granth Sahib Ji ensenya que "Tot ocorre segons la seva voluntat; ningú no pot esborrar el que està escrit" (pàgina 1), suggerint que aquests esdeveniments tenen un propòsit dins del pla diví, encara que no sigui immediatament comprensible.
El sofriment causat per malalties o accidents es veu com una oportunitat per a la reflexió espiritual i el creixement. Pot servir per recordar a l'individu la seva fragilitat, la impermanència de la vida material i la necessitat de connectar-se amb Déu a través de la meditació i la devoció.
Per exemple, el Guru Arjan, enfront del seu propi sofriment, va acceptar el dolor com una expressió de la voluntat divina, descrivint-lo com "dolç" perquè el connectava més profundament amb Déu.
A més, el sikhisme no atribueix aquests mals naturals a forces demoníaques o a un principi del mal independent, com podria fer-se en altres tradicions. En lloc d'això, es considera que aquests fenòmens són part del karma col·lectiu o individual, que pot incloure accions de vides passades, tot i que l'èmfasi no és tant en el karma com a càstig, sinó com un mecanisme per a l'aprenentatge i la purificació espiritual.
A la pràctica, els sikhs responen a aquests mals naturals amb accions concretes, com el seva (serveis desinteressat), per alleujar el sofriment dels altres, sigui proporcionant cures mèdiques, menjar o suport en situacions de crisi.
Això reflecteix la creença que, tot i que el sofriment pot ser part del hukam, els éssers humans tenen la responsabilitat de combatre la injustícia i alleujar el dolor mitjançant actes de compassió i justícia.
En essència, per als sikhs, els mals naturals com les malalties i els accidents no són el resultat de l'ego humà directe, sinó que formen part d'un ordre diví més gran. L'objectiu és acceptar-los amb humilitat, aprendre’n espiritualment i actuar per reduir el sofriment d'acord amb els principis de servei i amor.
Gurdit Singh