Adiccions al Punjab

L'ombra del «Chitta»: la crisi silenciosa que amenaça la joventut del Panjab

Històricament conegut com el «graner de l'Índia» per la seva riquesa agrícola, l'estat del Panjab afronta avui una de les epidèmies d'addicció més devastadores d'Àsia. Un drama de salut pública que, a més, s'ha convertit en el nou camp de batalla geopolític i en la necessitat inajornable del moviment sobiranista del Khalistan.

Als camps verds del Panjab, una imatge bucòlica abans associada a la feina dura i a l'abundància agrícola s'ha vist alterada per una realitat molt més fosca. Des de fa més de dues dècades, aquesta regió fronterera de l'Índia viu immersa en una crisi d'addicció a les drogues que afecta de ple diverses generacions de joves.

El fenomen ha canviat de cara. Si bé en el passat el consum s'emmarcava en l'ús tradicional de l'opi o l'alcoholisme rural, avui el gran protagonista és el chitta —terme local per referir-se a l'heroïna adulterada—, juntament amb un mercat descontrolat de fàrmacs sintètics. La conseqüència no és només un problema de salut pública, sinó una fallida social que ha disparat les infeccions per VIH i Hepatitis C a causa de l'ús de xeringues compartides.

Una 'tempesta perfecta' a la frontera

Com ha arribat una de les regions més pròsperes del país a aquesta situació? Els experts assenyalen una combinació de factors geogràfics i socioeconòmics i polítics  D'una banda, la proximitat amb la frontera del Pakistan converteix el Panjab en la porta d'entrada natural de les rutes del tràfic d'heroïna provinents de l'Afganistan. De l'altra, la crisi del model agrícola tradicional i la manca d'oportunitats laborals han creat un desert d'expectatives per als joves qualificats, que troben en el consum una via d'escapament a la frustració i l'atur. També que és fàcil d'aconseguir i a preus a l'abast de tothom. Aquest escenari s'hi afegeix la denúncia constant sobre la complicitat o passivitat de certes xarxes de corrupció local.

El factor Khalistan: entre la conspiració i el buit de poder

Més enllà de la salut pública, l'epidèmia de drogues ha passat a ocupar el centre del debat polític i identitari. Per als sectors que defensen la creació de Khalistan (un Estat independent per als sikhs), el xitta no és un accident geogràfic, sinó el que qualifiquen d'un «genocidi silenciós». Des d'aquesta línia sobiranista s'acusa el govern central de permetre l'entrada massiva de substàncies per anestesiar la joventut i desmobilitzar-la políticament, atemptant directament contra la fe sikh, que prohibeix estrictament qualsevol intoxicant.

Des de la perspectiva de la seguretat nacional de Nova Delhi, en canvi, la connexió s'explica com una «guerra híbrida»: s'acusa els serveis d'intel·ligència veïns d'utilitzar el narcotràfic no només per desestabilitzar la societat panjabi, sinó per finançar xarxes insurgents a la frontera.

Sigui quina sigui la lectura, el resultat és que la inacció de les institucions ha deixat un buit que lògicament a fet créixer el sobiranisme. Figures recents del moviment soberanista han guanyat un enorme suport popular no només pel seu discurs polític, sinó per presentar-se com els únics capaços de tancar els canals de la droga, obrir centres de rehabilitació comunitaris i "salvar" els joves a través de la reiniciació religiosa.

La comunitat davant d'una batalla per la supervivència

Davant la insuficiència dels serveis estatals, la mateixa societat civil i els gurudwares (temples sikhs) continuen prenent la iniciativa per finançar tractaments, promoure l'esport tradicional i oferir tallers d'oficis als joves en recuperació.

La batalla del Panjab contra el 'chitta' ha deixat de ser un simple problema de tràfic de drogues: és avui una complexa cruïlla on es creuen la salut, la geopolítica de frontera i la lluita per la identitat d'un poble que es resisteix a perdre el seu futur.

Gurdit Singh

Inspirat en diferents articles periodístics.