Dieta: Carn vs. Vegetarianisme en el Sikhisme
Un debat entre l'escriptura, la tradició i la pràctica contemporània
Al contrari del que sovint es pensa, el sikhisme no imposa una dieta única als seus fidels. La qüestió de si un sikh ha de ser vegetarià o pot menjar carn és, probablement, un dels debats interns més complexos d'aquesta tradició religiosa, amb arguments sòlids a banda i banda .
L'evidència escritural: el que diu el Guru Granth Sahib
El llibre sagrat dels sikhs, el Guru Granth Sahib Ji, no estableix una prohibició categòrica del consum de carn. De fet, un dels passatges més citats en aquesta discussió és contundent:
> *"Els necis discuteixen sobre la carn i l'alimentació, però no saben res de meditació i saviesa espiritual. Què es diu carn i què es diu verdura? Què porta al pecat?"* (Guru Granth Sahib, p. 1289)
El primer guru, Nanak Dev Ji, va considerar que el debat sobre el vegetarianisme era una distracció de l'espiritualitat autèntica. Per a ell, allò realment important no era el que s'ingereix, sinó com es viu: l'honestedat, el treball dur, la compassió i el record de Déu . La seva reflexió anava més enllà: argumentava que, atès que tota vida prové de l'aigua i que fins i tot les plantes tenen vida, la distinció estricta entre carn i vegetal era, en certa manera, arbitrària .
El codi de conducta: la Rehat Maryada
El codi oficial dels sikhs iniciats (Amritdhari), la Sikh Rehat Maryada, és clar en la seva prohibició principal: els sikhs no poden consumir carn **Kutha**, és a dir, aquella obtinguda mitjançant sacrifici ritual islàmic (Halal) o jueu (Kosher) .
Aquesta prohibició no es basa en una qüestió de no-violència, sinó en el rebuig de la ritualització i la superstició. Els gurus sikhs van prohibir el sacrifici d'animals en nom de Déu, considerant-lo un ritual buit . La carn Jhatka, obtinguda mitjançant un cop únic que decapita l'animal ràpidament, és considerada acceptable per a aquells sikhs que escullen menjar carn .
La pràctica al Langar: l'excepció vegetariana
Una de les institucions més emblemàtiques del sikhisme, el Langar o cuina comunitària dels gurdwara, serveix exclusivament menjar lacto-vegetarià . Aquesta decisió, però, no reflecteix una preferència teològica pel vegetarianisme, sinó una qüestió pràctica d'inclusivitat.
El Langar està obert a tothom, independentment de la seva religió, casta o origen. En un context indi on els hindús no mengen vedella i els musulmans no mengen carn que no sigui Halal, oferir menjar vegetarià garanteix que tothom pugui compartir l'àpat sense conflictes . És, per tant, una mesura d'harmonia comunitària, no un mandat doctrinal.
El desacord intern: dues visions oposades
La qüestió de la dieta genera, però, profundes divisions dins del sikhisme:
**Posició tradicionalista**: L'Akal Takht, l'autoritat temporal suprema del sikhisme, va dictaminar el 1980 que els sikhs Amritdhari poden menjar carn sempre que sigui Jhatka, i que això no viola el codi de conducta . Aquesta és la posició majoritària entre els sikhs.
**Posició vegetariana estricta**: Diversos grups o tendències, com l'Akhand Kirtani Jatha, el Damdami Taksal, els Namdharis, defensen que un sikh ha de ser completament vegetarià . Per a aquests grups, qualsevol consum de carn és incompatible amb la fe sikh, i consideren la interpretació majoritària com a errònia . Aquesta posició té arrels històriques en la conversió de molts vaishnavites (hindús vegetarians estrictes) al sikhisme .
Un afer d'elecció personal
Com reconeix la mateixa Rehat Maryada, la decisió de menjar carn o ser vegetarià es deixa, en darrer terme, a l'elecció de cada sikh . El que sí que és universal és el rebuig de la carn ritual (Halal/Kosher) i l'èmfasi en una vida senzilla, honesta i compassada .
En paraules de Guru Nanak, l'important no és el que es menja, sinó com es viu: "Qualsevol cosa que mengis, recordant Déu et serà profitós. Menjar qualsevol cosa sense ferir una altra criatura és nèctar, i qualsevol cosa que reps causant dolor és verí" .
Gurdit Singh
Resum extret de notícies, informacions periodístiques i apunts d'Internet.