Tots els animals es va posar molt tristos quan es van assabentar que el seu hàbitat s’estava morint. Mentre rumiaven una solució, un gran vaixell els va passar per damunt. Va ser llavors quan una de les meduses va tenir una idea brillant. – Veieu aquell vaixell d’allà? Podríem fer arribar tot el plàstic al seu interior i que, els seus tripulants, el llencessin a la brossa.- Però, com podem arribar al vaixell? Va preguntar una rèmora. Un dels crancs va dir: -Tinc una idea! I si ens repartim la feina? Les tortugues que recullin i pugin fins al vaixell el plàstic més gran. Les meduses que es posin una sobre de l’altre formant una escala fins arribar a la superfície. Les rèmores i en Max poden anar recollint el plàstic més petit i donar-lo a les meduses perquè se’l vagin passant entre elles fins arribar a dalt de tot on hi haurà els crancs que seran els encarregats de posar-lo dins el vaixell. Tots ho van acceptar perquè ho van trobar una bona solució. Van tenir molta sort ja que en aquell moment passava un submarinista que, casualment, era el capità del vaixell. Li van preguntar si els volia ajudar i, sense dubtar-ho, el submarinista va acceptar la proposta.

A partir d’aquell moment tots es van posar a treballar i van aconseguir que el seu hàbitat tornés a ser tan bonic i tan net com abans.