El Max es va veure les algues màgiques i de seguida va notar que es recuperava i la panxa ja no li feia mal.

Li va donar les gràcies al tauró Milú i van començar a despedir-se però aleshores el tauró els va dir:

-No marxeu així. Per què no m’ajudeu a salvar el fons marí?

-Ens agradaria però...com ho farem?

I en aquell moment van sentir el soroll d’un motor que s’acostava. Era un submarí que volia pescar peixos per portar-los a un aquari. Però els mariners d’aquell submarí estaven molt preocupats perquè ja feia dies que només pescaven deixalles i plàstics del mar. De lluny semblaven peixos, meduses, pops o crancs però quan s’hi acostaven eren bosses, llaunes i altres deixalles.

El Milú, la Mila i el Max van tenir una idea. Es van ficar a sota dels plàstics i es van començar a moure fent cara de pena. La tripulació els mirava tota preocupada i el capità va dir als mariners:

-Els animals del fons del mar estan en perill. En comptes d’atrapar-los per portar-los a l 'aquari tinc una idea millor. Per què no netegem tota aquesta brutícia?

I així ho van fer. Durant tres dies van estar netejant fins que va quedar molt net. Van penjar les fotos a totes les xarxes socials i les van enviar als diaris i a la tele perquè tothom ho veiés i sense saber ni com es va posar de moda anar a netejar el fons marí. En pocs mesos el mar quedaria supernet.