La Fonda Domingo es va inaugurar l’any 1962 i els propietaris eren la Pepita Domingo i l'Antoni Olm. Els seus fills Paco, Pere, Imma i Toni, la van heredar i són els actuals propietaris. Tots els germans han treballat a la Fonda al llarg dels anys fins que la van llogar.
La Fonda Domingo ha canviat molt amb el pas dels anys.
Abans es treballava bàsicament amb la gent del poble i treballadors com paletes, artesans, etc… La gent del poble anava al bar i al restaurant i la gent de fora reservava les habitacions.
Al principi tota la familia Olm vivía a la Fonda, però a mesura que els fills es casaven es mudaven en un altre lloc, amb la seva respectiva parella.
Abans l’edifici era una casa de pagès. Hi havia diverses quadres: per vaques, cabres, gallines i conills.Darrere de l’edifici no hi havia pati com ara sino que hi havia un hort i un galliner molt gran. Van fer moltes reformes: primer es va baixar la cuina de la planta primera a la planta baixa. Es va eliminar l’escala que hi havia a la botiga i aquesta es va reformar. A la segona reforma es va edificar part de l’hort, on actualment hi ha el bar i les habitacions superiors. Posteriorment es van fer habitacions a la part del paller i més tard es va fer el menjador i la cuina actuals. Més tard es va instal·lar la calefacció i les calderes a la quadra de les vaques.
Abans de dir-se Fonda Domingo, per la familia Navarro el nom de la casa era Cal Villagà i anteriorment era Cal Gabatx. La familia Navarro van ser propietaris de la Fonda fins que la família Olm la va comprar (els actuals propietaris).
ALGUNES CURIOSITATS:
La familia Olm ens expliquen algunes curiositats que volem compartir amb vosaltres:
Una anècdota divertida es que un cop un client va demanar una taronja i la va tornar porque la volia pelada.
Antigament a la Fonda també s'hi feien quintos (com un Bingo) i moltes vegades els premis eren animals de caça
Al bar de la Fonda s'hi feia el ball de la fira del poble i hi anava molta gent.
Els dissabte i diumenges d'estiu es feia ball amb tocadiscs al pati, que era una cosa molt moderna per l'època.
ALGUNES FOTOGRAFIES ANTIGUES DE LA FONDA DOMINGO
La barra
El menjador
La façana
Els llogaters actuals de la Fonda Domingo son la Clara i en Joan, pares de dos alumnes de la escola. Els dos treballen a la Fonda, en Joan fa unes paelles, estofats, fideuàs, etc, per llepar-se'n els dits, i la Clara és una cambrera formidable!
La Clara i en Joan ens han explicat que els dos quan eren petits venien amb les seves famílies d'estiueig a Lles per separat.
El 2013 van decidir llogar la Fonda i van estar des de Setmana Santa fins al maig pujant cada cap de setmana i/o festiu des de Molins de Rei on vivien, per anar adequant la Fonda amb l’ajuda d’amics i familiars. Al maig del 2013 es van instal·lar definitivament a Lles i van obrir la Fonda per Sant Joan d’aquell mateix any. La primera clienta va ser la Carmeta, veïna del poble i de la Fonda Domingo.
Antigament el nom de la finca era Cal Guardabosc, la Clara i en Joan es van plantejar recuperar aquest nom, però els hi van recomanar que no el cambiessin perquè la gent del poble coneixia la Fonda amb el nom de Fonda Domingo.
Es diu Fonda Domingo perquè l’antiga propietaria (la mare dels actuals propietaris) es deia Domingo de cognom.
El moment de l'any que tenen més clients tenen és a l'estiu, de mitjans de juliol a mitjans de setembre. També els 10 dies de les festes de Nadal i per setmana santa. Si la temporada d’esquí és bona també ho noten. A la tardor tenen gent si és bona temporada de bolets.
El turisme que utilitza les habitacions és bàsicament població catalana, tot i que també tenen turisme d’Espanya i de França, però molt poca gent d’altres països. Al restaurant bàsicament tenen clients amb una segona residència a Lles i gent de la comarca i voltants, de Puigcerdà fins a la Seu.
Quan els preguntem què fan per donar-se a conèixer, ens diuen que…
No fan publicitat explícitament sinó que el boca orella els funciona molt bé.
Quan Queviures Paco estava obert, ell els feia molta publicitat.
Prefereixen fer menys menús però donar una bona atenció als seus clients i que aquests vulguin repetir i recomanin la seva Fonda. Un bon menjar i un bon servei és primordial per ells, prefereixen tenir més personal, que pagar per publicitar-se.
Col·laboren amb quines o rifes que es fan a la zona per donar-se a conèixer.
També estan a les xarxes socials però no son gaire actius.
La Clara i en Joan van fer moltes reformes quan van arribar: treure mobles, pintar les parets, canviar els electrodomèstics, eixamplar les portes, posar rampes, de dos lavabos estrets en van fer un per la gent amb mobilitat reduïda, van obrir un pas de la barra a la cuina i per la pandèmia van fer de la sala d’estar un segon menjador pels grups nombrosos.
Actualment hi ha 5 habitacions amb bany privat i 5 amb bany compartit. Abans hi havia una vintena d’habitacions. Les habitacions ja les havien reformat els antics propietaris.
Ens expliquen algunes curiositats/anècdotes:
Una vegada uns clients, sense que la Clara i en Joan se n’adonessin, van penjar tot de globus per l’habitació com si haguessin fet una festa, tot i que no van fer soroll i van marxar deixant-ho tot allà.
Una dona els va demanar si els podia comprar els llençols perquè deia que eren molt suaus i al final els els van regalar.
Com que hi ha la "P" de pensió penjada a la façana, un senyor es va pensar que era la "P" de pàrquing i va aparcar a l’era, on hi ha una rampa de pedra mal feta i se li va encallar el cotxe.
Molta gent s’emporta les claus sense voler i estan setmanes en poder-les tornar.