Es diu que a Mussa hi vivia el “moro Mussa”, era molt atractiu i elegant, tant, que la bruixa que vivia al poble se’n va enamorar i amb el temps van tenir una nena. Aquesta relació va ser molt mal vista per la resta de bruixes de les contrades veïnes d’Aransa, Lles, Aristot, Montellà... i per aquesta motiu van decidir destituir-la del càrrec de capitana que posseïa.

La bruixa de Músser a l’assabentar-se’n va voler escapar amb la seva filla, però les bruixes del Baridà havien bloquejat tots els camins. Es va sentir tant impotent que es va donar al dimoni. El diable li va oferir un pacte: l’ajudaria a canvi que fos seva per sempre més; ella s’hi va avenir.

Així doncs, que el dimoni va construir un pont a mig aire del camí perquè poguessin creuar el riu i escapar-se. D’aquí, es van dirigir cap a Meranges, van creuar el Puigpedròs i es van instal·lar a França. La bruixa de Músser però, va ser sempre més esclava del dimoni i la seva filla, la bruixa més important del Pirineu.

Per aquest motiu la nit de Sant Silvestre, que és la última nit de l’any, totes les bruixes i bruixots del Pirineu es reuneixen per fer congria en aquest indret.

Si voleu veure-ho heu de complir dues condicions: venir al pont despullat, per abrigall només una camisa molla i portar una canya verda a la mà esquerra.

De moment, segons conten, ningú no ha sobreviscut aquestes condicions i no ho ha pogut explicar. Homs s’entorna mort de fred i sense poder-ho veure.

Quim Gasch