Embedded Files
La capella del Roser o del Benifici està situada a l’encreuament del carrer Benefici amb el de Travesseres. D’aquest petit edifici no se'n té cap noticia, però es diu que podria ser l'església original de Lles per estar situada a l'interior del recinte que, possiblement, ocuparia al Castell de Lles.
Un altre origen possible, encara que incert, i per la proximitat amb el camí de Mussa, podria ser el que es coneix com a “Capella del camí”, element d’origen pagà cristianitzat que protegia als caminants.
Es desconeix l’origen del segon nom de la capella “del Benefici”. És el mateix que el de la casa situada al davant, el que fa pensar que una va donar nom a l’altra.
Actual capella del Roser
L’edifici és un exemple d’arquitectura religiosa popular. Està fet amb pedres irregulars de granit local. Té una nau quadrada, un absis pentagonal i ambdós estan coberts amb un teulat. A dins, la nau està coberta de volta de mig punt i l’absis amb volta de nervadura, habitual a les capelles del Roser. L’absis està al nord-oest i la porta al sud-oest. La façana està encapçalada per un petit campanar d'espadanya.
Dins de l'església trobem una creu excepcional que, segons explica la gent del poble, prové de l’església dels Àngels de la vall de la Llosa. Es tracta d’una creu grega (tots els braços tenen la mateixa llargada) feta d’un sol bloc de pedra calcària que al centre té esculpit un crist en majestat.
La creu “del Benefici” és excepcional, per les característiques arcaiques, a l’estil primitiu del crist esculpit i per la pedra calcària amb la que està esculpida, que no és provinent de la zona de Lles ni de la vall de la Llosa.
Rodejada d’incògnites, aquesta joia en pedra està a l’espera d’un estudi més profund.
Temps abans hi havia la confraria del Roser que venerava la “Mare de Déu del Roser” a la capella del Roser. Unes estrofes que hem pogut recollir del cant que la població cantava a la Verge ens apropen a aquesta arrelada devoció i tenen un gran valor sentimental, a més de la seva antiguitat.
Puix que sou tan bondadosa
i sabeu el que ens convé:
Mireu-nos sempre amorosa,
Verge santa del Roser.
La capella petitona
nostre poble us va vestir,
si és petita és molt bufona,
és bonica perquè sí;
un devot la restaurava
per l’amor molt gran que us té.
Mireu-nos…
Si la rosa és la regina
dels verges i les flors,
també ho sou, Verge divina,
també ho sou de nostres cors;
rebeu nostre vassallatge
que us rendim amb gran plaer.
Mireu-nos…
Us resem l’ave Maria,
que és la nostra devoció,
repetint molts cops al dia
tan sublim salutació,
que se’n puja a vostre trono
com el fum de l’encenser.
Mireu-nos
Si l’abella estima el lliri
perquè hi xucla d’ell la mel,
també us amen amb deliri
vostres fills, bresca del cel;
per xuclar vostra dolçura
aquí el poble sovint ve.
Mireu-nos…
De Lles sempre, Senyora,
sentinella haveu estat
i essent Vós llur defensora
de perills l’heu deslliurat;
vetlleu sempre, Verge Santa,
vetlleu sempre pel seu bé,
beneïu els fills del poble,
del primer fins al darrer”.
Mireu-nos..
Page updated
Google Sites
Report abuse