Embedded Files
En Kilian, des de que era petit ja anava a la muntanya amb la seva família. Va anar a l’institut de de Bagà i al de la Seu.
Després de l'ESO va fer el batxillerat artístic, ja que l’hi agrada molt dibuixar i el disseny. Havia pensat estudiar disseny però finalment es va decantar per STAPS, que és l'equivalent a l’actual CAFE. Va decidir fer la carrera a França perquè així podia viure a Font Romeu i entrenar. L’hi va agradar molt perquè l’hi van ensenyar a aprendre i a conèixer millor el cos humà i les possibilitats que té.
La seva primera cursa “seriosa” va ser d’esquí de muntanya quan tenia 15 anys. En Kilian Jornet ha fet moltes curses però la més llarga que ha fet ha sigut de 170 km. El que més li molesta és fer les curses amb un sol que pica.
S’ha lesionat algunes vegades, entre elles es va trencar el genoll creuant el carrer i la tibia baixant esquiant en una cursa. També el van haver d'operar de les dues espatlles, on hi tenia moltes lesions i s’ha trencat també algunes costelles. A banda d'aquestes, ha tingut lesions més menors, però per sort, de totes s’ha recuperat bé i ha pogut seguir competint.
Per ell és impossible escollir una muntanya com la més important. Totes tenen alguna cosa que l’hi agrada o li interessa, i on descobreix alguna cosa nova. Sempre diu: La meva muntanya preferida és la que pujaré demà.
Va pujar a l'Everest el 2017 quan tenia 30 anys. l’hi va ser molt complicat ja que anava sol i sense ajuda, i sobretot, per la manca d'oxigen que fa que avancis molt a poc a poc. Finalment hi va pujar dues vegades, i va trigar unes 26 hores. El va motivar a pujar-hi conèixer una nova muntanya i provar el seu cos en situacions extremes. Diu que és una muntanya molt bonica però que malauradament hi ha molta gent i això pot afectar-la greument.
Una curiositat que ens va explicar és que de vegades havia anat des de Montellà a l’institut de la Seu d’Urgell amb bici.
Page updated
Google Sites
Report abuse