ESCOLA
L'escola actual
Els veïns de Lles ens expliquen que l'escola ha estat sempre oberta. Als anys 50 hi havia una mestra i eren al voltant de 45 nens i nenes, el mestre vivia al pis de dalt.
L'antiga escola només era les actuals classes dels petits i dels mitjans, i amb els anys s'ha anat ampliant fins a afegir-hi una classe més i un despatx.
Durant el curs 2021-2022 érem 20 estudiants, 3 mestres i els especialistes que treballen a tota la ZER Bardià-Batllia. Aquest curs 22-23, som 13 estudiants, dues mestres i els especialistes.
Antigament, al municipi de Lles hi havia escoles a Travesseres, Mussa, Aransa i Viliella que van tancar cap als anys 70. L'última mestra a Viliella va ser Rosa Campà, la històrica mestra que va ser una peça clau en l'estructuració de l'actual sistema d'escoles rurals a Catalunya.
Abans
Ara
LA CASERNA
La caserna de la guàrdia civil se situava dins del mateix edifici que l'escola, ocupava l'actual classe dels grans i el que ara és la sala de mestres.
Ens expliquen que antigament hi havia molts policies perquè hi havia molt contraban. Als anys 69-70 es va fer una nova caserna de la guàrdia civil al carrer del Gral, on uns anys més tard, cap als anys 90, es van fer 10 pisos que actualment estan tots habitats.
Els pisos on hi havia la caserna
ALGUNES FOTOGRAFIES ANTIGUES
Vam tenir la sort de conèixer a una antiga mestra de l’escola de Lles. Ens va venir a veure i ens va explicar moltes coses que tot seguit us transmetem.
L’Alba Roure Gilart va estar treballant a la nostra escola els cursos 1985-1986 i 1986-1987, per ella va ser la seva primera escola.
En aquesta època eren uns vint infants i no hi havia cap altra escola al municipi de Lles. Eren dues professores, la Lídia Prats Pons que estava al grup dels grans i l’Alba al grup dels petits, a més, un o dos dies de la setmana hi anava en Pere Fité, que feia classes d’educació física i anava també a altres escoles de la mateixa Agrupació Escolar (encara no existien les ZER, Zona Escolar Rural).
Les dues mestres vivien al pis de dalt de l’escola que estava reservat pels mestres que hi treballaven i els caps de setmana marxaven cadascuna a casa seva, l’Alba a Alpicat (Lleida).
L’Alba ens explica que en aquesta escola hi va estar molt a gust, i que dels dies que hi va passar en recorda moments que els guarda en la memòria d’una manera molt especial perquè aquí va començar la seva vida professional. Ens diu que, treballar en escoles petites amb pocs infants és tot un privilegi, i aquí hi va aprendre a com organitzar la classe i a com treballar amb nens i nenes de diferents edats i nivells, va ser una experiència molt profitosa per a ella.
L'Alba ens explica també els canvis que ha fet l'escola des que ella hi treballava.
La façana de l'escola estava pintada de color blanc. Hi havia dos aules, a l'entrar hi havia la dels petits i per la porta de l'esquerra s'accedia a la dels grans. Estava ben arreglada, feia poc que havien fet obres per fer dues classes. Les parets eren blanques amb un sòcol d'1m aproximadament de color granat i al terra hi havia gres. A l'aula dels petits hi havia 3 grans finestrals, per allà hi entra molta llum.
Per escalfar-se hi havia plaques elèctriques i a les estones de pati sortien a jugar a la plaça tal i com ho fem avui dia, encara que la plaça ha canviat molt.
¿COM HA CANVIAT EL POBLE?
Aprofitem també per demanar-li altres coses sobre el nostre poble, i ens diu que des que ella hi treballava ha canviat molt.
La plaça de davant de la escola era de terra i hi havia uns arbres molt grans.
L'Ajuntament, que ara està a l'edifici de La Rectoria, estava al pis de dalt.
S'han reformat algunes cases i se n'han construït de noves.
Al badiu de Cal Pluvinet ara hi ha el bar del Bufarot.
Al paller de Cal Ribot s'hi han fet apartaments.
On ara hi ha les cases de Cal Gral, abans hi havia un prat.
Els apartaments de l'Ordial i les cases de Cal Genet tampoc hi eren.
ALGUNES ANÈCDOTES
Per últim, ens agradaria destacar varies anècdotes que l'Alba ens ha explicat i que creiem que son interessants d'explicar.
L'Alba recorda que un any per celebrar la diada de Sant Jordi van muntar una parada de llibres a la plaça i van penjar una bandera a la façana de la escola. Quan van passar per allà els agents de la guardià civil, que llavors vivien al Cuartel, els la van treure perquè deien que no hi podia haver la bandera catalana en un edifici públic. Després la van penjar a la valla metàl·lica del mur del carrer que puja fins la Rectoria i van deixar-l'hi tot el dia.
A Lles és el lloc on ha passat els hiverns més freds, malgrat de no haver-hi la típica boira espessa de la plana de Lleida.
Una nit d'hivern va nevar intensament i al matí hi havia més de mig metre de neu. Al poble no hi havia electricitat i aquell dia no van fer classe. Com que el pis no es podia escalfar amb els radiadors elèctrics, la van convidar a Cal Mateuet, que hi tenien una llar de foc per no passar fred. Amb unes pales van treure la neu per fer un camí perquè pogessin arribar fins a la casa. Allà van estar-s'hi tot el dia i alcapvespre, quan ja es va restablir el corrent elèctric, van tornar al pis.
Una altra nit d'hivern i ja bastant tard, va marxar la llum del pis i com que l'electricista no podia arreglar l'avaria fins l'endemà, van decidir anar a la Fonda Domingo a passar la nit. A l'habitació hi feia molt fred perquè només funcionava la calefacció de les habitacions que estaven ocupades i, com que elles no havien avisat que hi anirien, no la van poder obrir abans. Tot i encendre el radiador no escalfava prou i estaven tan gelades de fred que van dormir amb els abrics posats damunt dels pijames i ben tapades dintre del llit per poder entrar en calor.
En aquells anys no tenien telèfons mòbils ni Internet i per parlar amb la família anaven a la Fonda Domingo on hi havia el telèfon públic. Una nit van sortir per trucar els de casa, estava nevant i bufava un vent fortíssim que aixecava la neu del terra. Amb prou feines hi veien a quatre passes i havien de tancar els ulls perquè si els obrien, els flocs se'ls clavaven com vidres de gel i se'ls feia impossible caminar. Van haver de tornar al pis i aquella nit es van quedar amb les ganes de trucar a casa.
AGRAÏMENTS DE L'ALBA ROURE
Dels anys que va estant treballant i vivint a Lles en té un molt bon record. Va arribar a un lloc que no coneixia i va descobrir a bona gent, amable, acollidora i treballadora. Dels nens, de les seves famílies i també dels veïns i veïnes va rebre escalf que van fer mes còmoda la seva existència en aquest petit poble lluny de casa seva.
Per aquest motiu, per la consideració i afecte cap a les mestres que rebien mostres diàries, vol aprofitar l'ocasió per donar les gràcies a algunes persones del poble. Citem textualment les seves paraules:
A Antonieta Bragulat de Cal Mateuet, que ens convidava a menjar a la casa seva quan anaven a Puigcerdà a fer natació. A l'arribar molt tard a migdia, ja ens tenia preparat el plat a la taula i així aprofitàvem al màxim el poc temps que teníem abans de començar les classes de la tarda.
A les famílies que ens proveïen d'ous frescos de les seves gallines, de productes casolans del seu rebost i de llet que, recent munyida, ens portaven les nenes de Cal Perantoni al capvespre .
A les famílies i persones del poble que ens van ajudar i ens van fer un cop de mà amb tot el que necessitàvem i col·laboraven amb nosatres sempre que els ho proposàvem.