Una diferenciació que cal tenir present és la condició de persona que atribueix l’ordenament jurídic als éssers humans, però també a les organitzacions. D’aquesta manera, diferenciem entre persona física i persona jurídica.

Per persona física s’entén qualsevol persona que és susceptible d’adquirir drets i contreure obligacions. Per persona jurídica s’entén l’entitat a la qual l’ordenament jurídic atribueix la condició de persona de manera que té capacitat d’adquirir drets i contreure obligacions.

D’aquesta manera es poden dissociar les responsabilitats de la persona jurídica (empresa) i, per exemple, un propietari de l’empresa (persona física) que tingui accions. Així, doncs, quan l’empresa té personalitat jurídica pròpia -independent de les persones físiques que en són propietàries- pot limitar la responsabilitat que recau sobre els propietaris, que, segons el tipus de societat, poden no haver de respondre dels deutes originats per la companyia amb els seus patrimonis.

L’empresa és la unitat econòmica encarregada de combinar els factors o recursos productius (treball, capital i recursos naturals) per produir béns i serveis que després es venen en el mercat.

En la taula.1 es pot veure la classificació de les empreses des del punt de vista de la seva forma jurídica.

Taula Classificació jurídica de les empreses

Legislació

El dia 3 de juliol de 2010 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret Legislatiu 1 / 2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital. En l’article 1 d’aquesta llei s’estableix que “Són societats de capital: la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima i la societat comanditària per accions ”.

El que hem exposat en aquesta unitat segueix sent vàlid.

La llei va entrar en vigor l’1 de setembre de 2010, i deroga a les quals fins ara han regit, en concret la secció 4a del títol I del llibre II del Codi de Comerç (relatiu a les societats comanditàries per accions), la Llei de Societats Anònimes i la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada.

Empresa individual (Possiblement la que fareu vosaltres)

L’empresa individual és una organització de capital i treball encaminada a la producció de béns o serveis per al mercat, exercida per una persona en nom propi, o per mitjà d’un representant, i que exerceix una activitat constitutiva d’empresa.

El capital que ha d’aportar l’empresari individual no té un mínim legal. D’acord amb la nostra legislació, poden ser empresaris:

• Qualsevol persona major d’edat, amb lliure disposició dels seus béns.

• Els menors d’edat emancipats que tinguin lliure disposició dels seus béns.

• Els menors d’edat, mitjançant els seus representants legals.

L’empresari individual exerceix unes activitats econòmiques de les quals és responsable com a titular de l’empresa. Per aquest motiu, no hi ha separació entre el patrimoni de l’empresa i el patrimoni de l’empresari, és a dir, l’empresari respondrà amb tot el seu patrimoni present i futur de les obligacions que contregui amb l’empresa.

Segons l’article 1911 del Codi civil, a l’empresa individual “Tothom respon amb el seus béns presents I futurs”.

L’empresari individual no té l’obligació d’inscriure’s al registre mercantil, per la qual cosa no existeix responsabilitat en aquest punt ja que la inscripció és voluntària.

Aquí teniu una guia de les formes jurídiques i els tràmits a realitzar per cadascuna:

Guia formes juridiques

La següent gràfica representa el valor de la producció de les empreses catalanes en 2018 per sectors d'activitat, en milions d'euros.

Per enquadrar una empresa en una o altra categoria ha de complir el criteri del nombre de treballadors i almenys un dels altres dos.

A la següent gràfica es pot comprovar que la immensa majoria de les empreses amb establiment a Catalunya en 2018 són microempreses, el que dóna una idea de la importància d'aquestes empreses al teixit empresarial del país, tant com a generadores de riquesa com d'ocupació.

4. Classificació segons l'àmbit territorial

Algunes empreses desenvolupen la seva activitat en una única localitat, però d'altres poden estendre l'àmbit d'actuació a diferents llocs i fins i tot països. En aquest sentit, es parla d'empreses d'àmbit:

5. Classificació segons la titularitat del capital

Malgrat que el sistema econòmic vigent al nostre país és el d’economia de mercat i que una de les característiques bàsiques del mateix és la propietat privada dels mitjans de producció, l’Estat intervé en l’economia de molt diverses maneres, fins i tot sent propietari d’empreses, o participant en part en la propietat d’altres.

De manera que en aquest sentit es pot parlar de:

• empreses privades: el capital (la propietat) pertany a particulars

• empreses públiques: el capital pertany a l’Estat o a altres entitats que constitueixen el sector públic

• empreses mixtes: part del capital pertany a l’Estat i part és de propietat privada

L’objectiu de les empreses de titularitat pública no és només el d’obtenir el màxim benefici possible, sinó que poden plantejar-se també objectius en termes d’interès públic tals com el desenvolupament regional, la creació o manteniment de llocs de treball, la protecció de recursos naturals, l’actuació sobre sectors estratègics de l’economia o la independència de subministraments estrangers de sectors com per exemple la defensa nacional.

6. Classificació segons la forma jurídica

Una classificació molt important de les empreses és la que es fa segons la seva regulació pel dret positiu. De la forma jurídica que adopti una empreses derivaran qüestions com la responsabilitat de l'empresari davant els deutes de l'empresa o els impostos que haurà de pagar.

Les variables fonamentals per classificar una empresa segons la forma jurídica són:

Una primera classificació que cal fer amb les empreses segons la seva forma jurídica és entre empreses personalistes i empreses capitalistes.

Les empreses personalistes es caracteritzen fonamentalment per basar-se en les relacions de mútua confiança entre els socis. El que importa són les capacitats personals, més que l'import de les seves aportacions a l'empresa. Per això el nombre de socis sol ser reduït i la seva responsabilitat il·limitada.

Les empreses capitalistes, al contrari, no tenen en compte les capacitats dels socis, sinó que el que compte d'aquests és l'import de la seva aportació a l'empresa. Són ideals per constituir grans empreses ja que, a més, l'aportació dels socis marca el final de la seva responsabilitat pels deutes de l'empresa.

Una altra classificació generalment acceptada és la que es basa en considerar si l'empresa té una personalitat pròpia diferent de la dels socis (personalitat jurídica) o l'empresa té la personalitat física del propietari:

6.1. Empresa individual

L'empresa individual és la forma jurídica més simple i la que presenta menors formalitats per a la seva constitució.

Es tracta d’una persona física (l'empresari individual o autònom) que realitza en nom propi i mitjançant una empresa una activitat comercial, industrial o professional.

Són les empreses més nombroses i les més habituals en l’agricultura, comerç minorista i alguns serveis.

Per ser empresari és necessari:

• Ser major d’edat.

• Tenir plena disponibilitat dels béns propis.

Les principals característiques són:

Existeixen dos tipus jurídics d'empresa que, malgrat que són societats, tenen la consideració d'empresa individual:

• Societat civil privada: Es basa en un contracte pel qual dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb la voluntat de repartir-se’n els guanys. Malgrat que estan formades per més d’una persona es consideren individuals, perquè no tenen personalitat jurídica, és a dir, tenen personalitat física.
  
  

• Comunitat de béns: la comunitat de béns es fonamenta en un contracte pel qual una determinada propietat o dret pertany, de manera indivisa, a diverses persones.

6.2. Societat col·lectiva

La societat col·lectiva és una societat mercantil de caràcter personalista en la qual tots els socis, en nom col·lectiu i sota una raó social, es comprometen a participar, en la proporció que estableixin, dels mateixos drets i obligacions, responent subsidiària, personal i solidàriament dels deutes socials.

En aquestes societats, la personalitat de cada soci resulta fonamental, fins al punt que cap d'ells no pot transmetre la seva participació en la societat sense l'acord dels altres. És, per tant, una societat personalista.

Les característiques principals són:

6.3. Societat comanditària

La societat comanditària és una societat mercantil de caràcter personalista que es defineix per l'existència de dos tipus de socis:

6.4. Societat de responsabilitat limitada

La societat de responsabilitat limitada és una societat mercantil de caràcter capitalista. Aquest caràcter es posa de manifest en dos particularitats:

• el capital social està integrat per les aportacions dels socis. Com més capital aporti un soci, més influència tindrà en les decisions que es prenguin a la societat i més part dels beneficis li correspondran.

• els socis responen limitadament pels deutes de la societat. El límit de la responsabilitat és la seva aportació a l'empresa.

Malgrat aquest caràcter capitalista, encara conserva alguns trets personalistes, com ara el fet que la transmissió de les participacions és lliure entre els socis, però hi ha limitacions per a la transmissió a terceres persones. De fet, els socis tenen dret de compra preferent de les participacions dels socis que desitgin abandonar la societat.

Les característiques principals són:

Quan només hi ha un soci s’anomenen societats unipersonals, i en aquest cas la llei les imposa condicions especials.

6.5. Societat limitada nova empresa

La Societat de responsabilitat limitada nova empresa (o simplement Societat limitada nova empresa) és una especialitat de la Societat de responsabilitat limitada que es va crear per facilitar i simplificar els tràmits de creació i posada en marxa d’una societat tipus PIME o una microempresa.

Les característiques són les mateixes a les de les SRL, amb algunes especificitats:

6.6. Societat anònima

La societat anònima és el prototip de societat mercantil de caràcter capitalista. El que es valora dels socis és la seva aportació, per sobre de les capacitats personals que a penes es tenen en compte. Quant més aportació fa un soci, més poder de decisió i més dret a participar en el repartiment de beneficis.

Respecte de les SRL, s'eliminen les restriccions relatives a la transmissió de la participació dels socis a l'empresa. Aquesta transmissió és completament lliure i qualsevol soci pot vendre la seva participació a qui vulgui i en el moment en que consideri oportú.

Això, junt amb la responsabilitat limitada dels socis pels deutes socials i la imposició d'un capital social mínim força alt, facilita reunir grans volums de capital per constituir grans empreses.

De fet, les societats anònimes tenen un pes fonamental en les economies modernes i les empreses més importants adopten aquesta forma.

Les característiques principals són:

Les característiques principals són:

6.8. Societat cooperativa

La societat cooperativa és una societat constituïda per persones que s'associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per portar a terme activitats empresarials, encaminades a satisfer necessitats i aspiracions econòmiques i socials comunes.

Es regeixen pels principis següents:

• No poden dependre de cap organització política, religiosa o sindical.

• Tots els socis tenen els mateixos drets i obligacions.

• La distribució de l'excedent derivat de la seva activitat (també anomenat retorn cooperatiu)s'ha de fer de forma proporcional a la participació de cada soci en les operacions socials.

• Únicament poden ser sòcies aquelles persones que treballen a la cooperativa i, que a més, aporten un capital.

• Lliure adhesió: la incorporació i la baixa dels socis és lliure i voluntària. Per això, el capital de les cooperatives és variable.

Les característiques principals són: