1. Què és una empresa? 

Un emprenedor que centra la seva activitat en l’àmbit mercantil  és un empresari. 

A l’activitat de l’empresari se li atribueix una  personalitat jurídica (una entitat amb drets i obligacions) que s'anomena empresa.

Un empresari que actua pel seu compte i en nom propi no té,  com a persona, una personalitat jurídica independent de la de l’empresari (encara que, en el tractament fiscal i en d’altres, l’activitat  mercantil de l’empresari es considera separadament de les seves  activitats personals).

Si aquest empresari vol separar les seves activitats personals de  la seva activitat mercantil, ha de crear una entitat jurídica separada, una societat mercantil, en la qual la seva responsabilitat quedi  limitada segons el que preveuen les lleis. 

La responsabilitat limitada significa que l’empresa només respon amb els béns de la pròpia  empresa i no amb els de l’empresari que l’ha creada. D’aquesta  manera, s’evita que l’empresari s’arruïni si l’empresa fa fallida. 

Les societats mercantils són la forma més habitual d’empresa.  Un avantatge fonamental de la societat mercantil és que, a més de  l’emprenedor/empresari, poden ser-­ne socis altres persones, que  aporten els seus capitals per ajudar l’emprenedor a finançar l’empresa. Aquestes participen en el patrimoni i en els beneficis (si n’hi  ha) conforme a les quantitats aportades. Aquests socis capitalistes  donen suport a l’empresa, però no cal que hi treballin. 

Una empresa, doncs, és una organització humana que té com a finalitat aconseguir un objectiu, que pot ser lucratiu (guanyar diners) o  sense ànim de lucre, és a dir, que la seva finalitat última no és guanyar diners.  

Una empresa mercantil (un negoci) és una organització que té  com a objectiu fer un producte, comercialitzar-­lo o oferir un servei  beneficiós a la societat i, al mateix temps, guanyar diners per als  que participen a l’empresa (tant els accionistes com els treballa dors, els proveïdors i els col·laboradors.) 

En una societat mercantil, l’objectiu principal és crear un producte o servei beneficiós per a la societat al mateix temps que  es guanyen diners per mantenir l'empresa i els llocs de feina dels treballadors i  reportar beneficis als accionistes.

2. Elements d’una empresa

Per portar a terme la seva activitat econòmica, una empresa ha de disposar d’aquests elements: 

– Un objectiu o missió. És el que l’empresa vol aconseguir. Té a  veure amb el producte o servei que vol oferir i també amb les necessitats que detecta en els seus clients potencials. (Per exemple,  produir productes lactis ecològics o oferir un servei d’assessoria  especialitzada en temes de seguretat i protecció de dades.) 

– Uns clients objectius (target). És el conjunt de persones a qui  va dirigit el producte o servei de l’empresa, a qui pot ser beneficiós  allò que ofereix l’empresa.  

– Uns productes o serveis. És el que entrega l’empresa als seus  clients. Aquests productes o serveis tenen un valor afegit, diferent  dels que ofereixen uns altres, i això és el que fa que els clients els  comprin: el producte o servei té més bona qualitat, o és d’una tipologia concreta, o és més econòmic, o genera més confiança, o és  un producte local... El valor pot ser molt variat i cada empresa  ha de trobar allò que el fa més competitiu en el seu sector.  

– Una organització. Les empreses han de tenir un model de  negoci, una manera de treballar per poder captar clients i servirlos de manera rendible. Aquest model de negoci són el conjunt  de decisions que es prenen per gestionar els recursos que fan que  l’empresa funcioni. 

– Un equip humà. Les persones són l’element més  valuós d’una empresa. Una empresa és el que són les  persones del seu equip. Compta tant el treball manual  com l’intel·lectual que aquestes puguin desenvolupar  dins de l’empresa. 

– Uns recursos o factors. Les empreses han d'aconseguir crear riquesa fent servir recursos limitats: 

- Capital. Són els diners de què disposa l’empresa  per funcionar. Aquests diners es fan servir per comprar o llogar tot allò que permetrà produir, vendre i  guanyar diners i, també, per pagar els treballadors.

. Equips materials i immaterials. Les empreses tenen  edificis o locals i utilitzen màquines per produir els  seus productes o serveis. Però també tenen matèries primeres, material fungible i fan servir programes, marques, dissenys gràfics i altres elements immaterials. 

3. L’empresa. Condicionants externs

Per tal de tirar endavant la seva activitat econòmica, una empresa també ha de tenir en compte aquests condicionants externs: 

– Uns competidors. Al mercat gairebé sempre hi ha altres empreses que competeixen per aconseguir els clients. Les empreses  s’han d’enfrontar amb els competidors directes i han de mirar  d’oferir coses diferents o de millor qualitat o que s’ajustin més a les expectatives dels clients per tal de sobreviure. És important per a les empreses conèixer i estudiar els seus competidors. 

– L’entorn. Són els factors externs (geogràfics, legals, socials...) que influeixen en les decisions de l’empresa i en les seves estratègies empresarials. Es pot distingir entre entorn general, quan totes les empreses d’un àmbit geogràfic determinat, i entorn específic, quan aquests condicionants afecten les empreses d’un mateix sector d’activitat.

L’entorn on se situa una empresa influeix  en el seu desenvolupament. No és el mateix tenir l’empresa en una zona aïllada i  poc accessible que en un lloc amb bones  carreteres. Tampoc no és el mateix tenir la en un polígon industrial, amb altres in dústries auxiliars a prop, que en una zona  rodejada de camps.  

4. Conjunt de funcions perquè  una empresa funcioni 

Al llarg de les properes unitats anirem veient en detall les diferents  funcions que s’han de desenvolupar perquè una empresa funcioni  i que, en empreses d’una certa grandària, constitueixen departaments separats. Ara, podem anticipar les següents: 

– Comunicació. És la funció que s’encarrega d’aconseguir clients,  de fer conèixer als clients potencials els productes i els serveis que  es volen vendre. S‘encarrega de temes com la marca, la imatge  corporativa, la decoració de les botigues, els clients, els produc 

tes, els competidors, les eines de màrqueting i vendes, les xarxes i  els canals comercials, etc. 

– Administració i Finances. S’encarrega d’aconseguir fons  –diners– i de controlar la rendibilitat del negoci. També s’ocupa  d’administrar el patrimoni de l’empresa. Normalment contribueix  a determinar el model de negoci, com veurem més endavant. Tam 

bé inclou l’àrea d’informàtica, en el cas que aquesta no sigui l’ac tivitat principal de l’empresa. 

– Operacions o Producció. S’encarrega de fabricar o produir  els productes o serveis. S’encarrega d’aspectes com ara el disseny  dels productes, la recerca i el desenvolupament, les compres, la logística i la fabricació. 

– Personal. (Recursos Humans) S’encarrega de definir els llocs de treball, de seleccionar, contractar, formar, avaluar i, eventualment, acomiadar els treballadors. 

– Direcció General. S’ocupa de dirigir, és a dir, de crear i mantenir l’estructura de l’empresa, de crear el model de negoci i comunicar­lo a l’equip humà, de fer (o revisar) les previsions de futur, de controlar que es dugui a terme el pla d’empresa i de coordinar les diferents àrees. També s’ocupa de les polítiques salarials i de repartiment de beneficis. En definitiva, de gestió.

5. Tipus d’empresa segons  la forma jurídica 

Societats mercantils 

Les empreses són, normalment, societats mercantils: una associació voluntària de persones que acorden, mitjançant un contracte mercantil, aportar un capital per col·laborar en una activitat  econòmica de manera conjunta, amb intenció d'obtenir­ uns  beneficis i repartir-­los.  

La societat mercantil adquireix personalitat jurídica quan el contracte, que s'ha de fer davant de notari, s'inscriu en el Registre  Mercantil. N'hi ha de diversos tipus. Aquí només veurem les societats més bàsiques o comunes: 

Societat de responsabilitat limitada 

Societat en la qual la identitat dels socis és coneguda. Aquests  aporten capital i responen dels deutes a partir de l’aportació realitzada, però no se’ls pot obligar a aportar­-ne més. Aquest capital  està dividit en parts iguals: les participacions. Els socis no gestionen la societat, sinó que hi ha un consell d’administració. No hi  ha un mínim de socis –fins i tot pot ser unipersonal–, però sí que  hi ha un mínim de capital (3.000 €). El nom de l’empresa ha d'incloure les sigles SRL o SL.  

Si un soci o partícip es vol vendre totes o part de les seves participacions de la SL, els altres partícips tenen dret preferent a comprar-les;  per tant, els les ha d’oferir abans de vendre-les a un tercer. La transmissió es pot fer només per notari, el qual comprovarà que, efectivament, s’han ofert abans als altres partícips. 

Societat anònima

Societat en la qual la identitat dels socis no es coneix. Aquests socis  aporten capital, que està dividit en accions. En aquesta societat, igual que en el cas de les SL, els socis no responen directament  dels deutes de la societat. Cada accionista aporta un percentatge  del capital (no ha de ser el mateix per a tots), però, com més accions tingui, més pes tindrà en la junta d’accionistes. Els socis no  gestionen la societat, sinó que hi ha un consell d’administració.  No hi ha un mínim de socis, però sí que hi ha un mínim de capital  (60.000 €). El nom de l’empresa ha d’incloure les sigles SA.  

En les SA, les accions són de lliure transmissió, és a dir, que els altres  accionistes no tenen dret preferent a comprar-les, sinó que l’accionista  les pot transmetre o vendre lliurement. La transmissió es pot fer en contracte privat, encara que és millor fer-ho davant notari. 

Com que només les accions de les societats anònimes són de lliure transmissió, només aquestes poden cotitzar en borsa o negociar en altres mercats,  cosa que requereix que la societat tingui un capital important. La borsa no  és per a les pimes. La cotització en borsa té avantatges importants per a l’accionista ja que, si l’empresa ha acumulat beneficis, el seu valor pujarà i el  venedor podrà vendre les seves accions a un preu més alt del que havia pagat (plusvàlua).  

Societat laboral 

Són les societats de responsabilitat limitada (SL) o societats anònimes (SA) en les quals la majoria del capital pertany a socis treballadors, que tenen contracte de durada indefinida i a jornada completa. Llavors s’anomenen societats limitades laborals (SLL) o societats  anònimes laborals (SAL), respectivament.  

Llevat d’entitats públiques que hi puguin tenir part, la resta de  socis no poden tenir més d’una tercera part del capital social. Com  a mínim ha de tenir tres socis i també treballadors que no siguin  socis i que treballin un percentatge d’hores inferior als socis.  

Societats cooperatives

En les cooperatives, l’empresari i el treballador generalment són el mateix. Tots els socis treballadors de la cooperativa treballen i defensen l’empresa i prenen les decisions per buscar­-ne un gran èxit. Són els emprenedors. 

Les cooperatives generalment són societats laborals en les quals els socis també  són treballadors de l’empresa

Societat professional 

Són una altra variant de les societats de responsabilitat limitada (SL)  o societats anònimes (SA). Els seus associats pertanyen a una mateixa professió (per a la qual necessiten una titulació universitària o professional) i estan inscrits en el col·legi professional corresponent. Arquitectes, dentistes, fisioterapeutes, advocats, metges... són persones amb professions que poden formar una societat professional.

Empresari Autònom (No és una societat)

Un empresari que actua pel seu compte i en nom propi. 

Recorda que no té,  com a persona, una personalitat jurídica independent de la de l’empresari (encara que, en el tractament fiscal i en d’altres, l’activitat  mercantil de l’empresari es considera separadament de les seves  activitats personals). 

Ha de respondre als deutes de l'empresa amb el seu patrimoni personal (estalvis i propietats).