Els humans som hostes accidentals de les paparres, però en algunes ocasions ens poden vehicular patògens de gran importància sanitària (Taula 3). La prevenció passa per evitar el contacte i la fixació a la nostra pell. En aquest sentit, algunes de les recomanacions serien:
Caminar per camins, pistes forestals i zones amb poca herba. Evitar seure a terra o moure's per llocs on l'herba és alta o hi ha matolls.
Vestir roba de colors clars i de màniga llarga que quedi ajustada als seus extrems.
Usar repel·lents aplicats en la roba o a la pell.
En sortides al camp, o si l'activitat laboral es desenvolupa en zones on les paparres suposin un risc, és convenient inspeccionar cada dia acuradament la nostra pell per poder detectar si s'ha fixat alguna paparra.
Les picades no solen ser doloroses i moltes persones no són conscients d'haver estat picades. Les paparres fixades s'han de retirar el més aviat millor amb l'objectiu de disminuir la probabilitat que ens vehiculin algun patogen.
No es recomana utilitzar remeis tradicionals perquè poden incrementar el risc d'inoculació de patògens si la paparra està infectada.
La retirada de la paparra es pot realitzar amb una pinces de punta fina que permetin subjectar-la pel capítol, tot seguit es tracciona suaument extraient-la.
És convenient desinfectar el lloc de la picada i durant els dies següents estar atents a l'aparició d'algún símptoma clínic. En el cas de manifestar febre, mal de cap o algun tipus de lesió cutània cal acudir al metge.