Embedded Files
Especificitat i tropisme
Cicles biològics dels ixòdids (paparres dures)
Cicle de tres hostes
Cicle de dos hostes
Cicle d'un hoste
Cicles biològics dels argàsids (paparres toves)
Especificitat i tropisme
Especificitat i tropisme
Trobar un hoste adequat és un esdeveniment clau en el cicle biològic d'una paparra i amb aquesta finalitat utilitzen diferents estratègies. Les paparres endòfiles solen esperar a que els hostes accedeixin als seus nius, coves o caus. Aquest comportament facilita el contacte amb l'hospedador però exigeix que la paparra administri de manera molt eficaç les seves reserves d'aliment i d'energia per a poder sobreviure durant els períodes d'espera (Estrada-Peña, 2015).
Algunes paparres exòfiles han desenvolupat estratègies d'espera passiva aprofitant la protecció de la vegetació, en aquest cas realitzen cicles d'ascens i descens per les tiges de les plantes. L'ascens es realitza amb el propòsit de tenir més possibilitats d'accedir a un hoste però comporta una pèrdua d'aigua i energia. Quan les paparres estan actives a la vegetació mantenen esteses el seu primer parell de potes (Foto 1), on es troben situats els òrgans de Haller, i reaccionen a diferents tipus d'estímuls (anhídrid carbònic, amoníac, àcid làctic, ombres, vibracions, sons,..) que els permeten calcular la proximitat de potencials hostes. En determinats moments del dia, o quan la humitat relativa és baixa, descendeixen a terra per evitar la pèrdua d'aigua i rehidratar-se (Estrada-Peña, 2015a). Les paparres del gènere Hyalomma tenen un comportament més actiu, romanen a l'espera en refugis i amagatalls i quan detecten un hoste es desplacen ràpidament cap a ell, s'enfilen i busquen un lloc a la pell on enganxar-se i començar la ingesta de sang.
Segons l'especificitat i tropisme d'hoste les paparres poden ser telotropes , ditropes o monotropes. Les espècies telotropes es caracteritzen per poder parasitar a diferents espècies d'hostes en cadascun dels seus estadis (larva, nimfa, adult), ampliant així les probabilitats de trobar un hoste on alimentar-se. Aquest tipus d'estratègia té lloc entre les paparres més antigues com per exemple les del gènere Haemaphysalis.
En les paparres ditropes les formes immadures (larves i nimfes) solen tenir un comportament endòfil i parasiten animals que viuen en nius o caus, per contra, els adults es troben en biòtops oberts (estadis exòfils) on poden accedir als seus hostes que solen ser ungulats, aquest és el cas de paparres dels gèneres Dermacentor, Hyalomma i Rhipicephalus .
Les paparres monotropes exerceixen un tropisme molt més selectiu cap a determinats grups d'hostes, això fa que algunes espècies desenvolupin un comportament endòfil en tots els estadis per facilitar l'accés a l'hoste, però també hi ha espècies monòtropes exòfiles com les Rhipicephalus del subgènere Boophilus que estan molt adaptades al bestiar boví.
Foto 1
Cicles biològic dels Ixòdids
Cicles biològic dels Ixòdids
Les paparres d'aquesta família poden tenir cicles biològics de tres hostes, de dos hostes i d'un hoste. En tots tres, després de cada ingesta de sang, té lloc un canvi de fase (muda) o, en el cas de les femelles, una única i nombrosa posta d'ous. Les femelles una vegada finalitzen la posta moren.
Cicle de 3 hostes o trifàsic
Cicle de 3 hostes o trifàsic
El cicle de 3 hostes es caracteritza perquè cadascuna de les fases (larva, nimfa i adult) s'alimenta en un animal diferent (en alguns casos poden ser de la mateixa espècie). Les larves piquen a un primer hoste i es deixen caure pocs dies després com a larves alimentades. Un cop al terra realitzen la muda a la fase de nimfa. La nimfa ha d'accedir a un segon hoste per alimentar-se i quan es desprèn com a nimfa alimentada busca un refugi on fer la muda i transformar-se en adult. Els adults, mascles i femelles, accedeixen per tercera i última vegada a un nou hoste. Les femelles fecundades completen la ingestió de sang entre una i dues setmanes, es desprenen i un cop al terra busquen un lloc amagat i protegit on realitzar la posta d'ous.
La majoria de les espècies de paparres completen aquest tipus de cicle. Quan els tres estadis poden alimentar-se en la mateixa espècie animal es diu que el cicle és trifàsic monotrop. Un exemple seria la paparra del gos Rhipicephalus sanguineus.
Cicle de 3 hostes
Cicle de 2 hostes o difàsic
Cicle de 2 hostes o difàsic
En aquest tipus de cicle les larves accedeixen a un primer hoste s'alimenten i sense abandonar-lo muden a nimfes. Les nimfes alimentades són les que es desprenen de l'animal i una vegada al terra muden a la fase adulta. Els adults necessiten trobar un segon hoste per alimentar-se.
La paparra Rhipicephalus bursa seria un exemple de paparra difàsica ditropa, encara que algunes vegades també es pot comportar com una difàsica monotropa.
Cicle de dos hostes
Cicle d'un hoste o monofàsic
Cicle d'un hoste o monofàsic
En aquest cas la paparra accedeix al seu únic hoste en fase de larva i no l'abandona fins que la femella completa la ingesta de sang.
Les Rhipicephalus del subgènere Boophilus serien un exemple de paparres monofàsiques monotropes.
Cicle d'un hoste
Cicles biològics dels argàsids
Cicles biològics dels argàsids
El cicle biològic dels argàsids és de tipus multihoste. Hi ha una fase de larva però varis estadis nimfals (a l'esquema se n'han representat 4 però poden variar entre 2-7) que tenen com a objectiu incrementar gradualment la mida de l'individu fins a convertir-se en adult. A diferència dels ixòdis, els argàsids adults (femelles i mascles) poden ingerir sang de forma repetida i les femelles realitzen varies postes d'ous.
Cicle multihoste característic dels argàsids
Page updated
Google Sites
Report abuse