I. ricinus és una paparra higròfila amb una àmplia distribució a la zona paleàrtica, de forma localitzada també se la pot trobar en algunes zones del Nord d'Àfrica. A la Península Ibèrica la distribució més abundant coincideix amb les zones d'influència atlàntica, mentre que a les àrees d'influència mediterrània pràcticament és inexistent o es localitza a partir de certa altitud on el clima és més fresc i humit. Es tracta una paparra de 3 hostes que pot completar un cicle per any, encara que en algunes latituds del Nord d'Europa hi pot invertir fins a 3 anys. Els adults parasiten principalment a remugants mentre que les larves i les nimfes s'alimenten en micromamífers, aus i rèptils. Es troba entre les espècies que més sovint piquen els humans.
Quant a la transmissió de patògens destacar:
Virus de les encefalitis per picada de paparres (TBE)
Virus del louping-ill (LIV)
Borrelia burgdorferi s.l. (borreliosi de Lyme o malaltia de Lyme),
Borrelia miyamotoi (febre recurrent per la picada de paparra)
Anaplasma phagocytophilum ( anaplasmosi )
Babesia divergens (babesiosi bovina)
B. microti