Importància sanitària

Les paparres són ectoparàsits d'animals domèstics i silvestres. Esporàdicament els humans poden ser picats quan interfereixen en els seus hàbitats o bé quan els animals domèstics les acosten a l'entorn humà. Els danys que poden causar, ja siguin directes o indirectes, els podem agrupar en els següents categories:

• Derivats de l'espoli de sang  (anèmies i debilitat),

• contaminació de les lesions amb bacteris de la pell (formació d'abscessos cutanis) o  infestacions per larves de mosques (miasis),

• fenòmens d'immunosupressió,

• paràlisis i toxicosis,

• reaccions d'hipersensibilitat i d'anafilaxi, i

• transmissió vectorial de patògens

En les malalties de transmissió vectorial la circulació dels patògens es complexa i té lloc entre les paparres i els vertebrats i entre els mateixos vectors. En el primer cas,  les vies principals són:

• La transmissió salivar. En els ixòdids és una de les més habituals. La pròpia fisiologia del procés d'alimentació suposa la inoculació de grans quantitats de saliva, aquest vehicle és aprofitat per alguns patògens per a accedir a l'hoste. En altres casos, quan els patògens es localitzen en el tracte digestiu de la paparra, poden ser regurgitats. 

• La via fecal. Alguns organismes rickettsials poden sortir amb les femtes de les paparres i contaminar ferides, mucoses o fins i tot accedir-hi via aerògena. 

• La via coxal. En els argàsids, el líquid coxal, que resulta de concentrar la ingesta de sang i és excretat directament sobre la pell de l'hoste mentre la paparra s'alimenta, és una via de sortida que utilitzen alguns bacteris del gènere Borrelia.

Entre les paparres la circulació dels patògens també es por produir de diferents maneres:

• La transmissió vertical o transovàrica implica el pas de l'agent infecciós de la femella a la seva descendència (femella => larves).

• En la transmissió transestadial el patogen es trasllada d'un estadi al següent (larva => nimfa, nimfa => adult). 

• El fenòmen del “cofeeding” és exclusiva de les paparres i consisteix en la transmissió directa d'un patogen des d'una paparra infectada a altres fixades a la mateixa zona de pell. El vertebrat només intervé com a punt de trobada i de fixació dels vectors.

• També s'han descrit les vies intraestadial, en el cas dels mascles d'algunes espècies, i la sexual. 

La capacitat vectorial de les paparres està estretament relacionada amb la seva biologia i fisiologia. Algunes de les característiques a destacar són:

• Ingereixen grans volums de sang durant períodes prolongats de temps i això incrementa les possibilitats d'ingerir patògens o d'inocular-los

• Els cicles són complexos i molt sovint impliquen a diferents espècies d'animals (domèstics i silvestres) que, a la vegada, poden ser hostes de diferents espècies de paparres.

• Són artròpodes longeus que poden mantenir viables els patògens durant llargs períodes de temps actuant també com a reservoris d'algunes malalties.

• Alguns patògens poden ser transmesos a la descendència (transmissió vertical) fins i tot durant vàries generacions.

• Tenen un elevat potencial reproductor.

• Poden ser desplaçats a grans distàncies transportats pels seus hostes.

En aquest apartat farem una breu descripció de les espècies ibèriques que tenen un major interès en medicina i veterinària i assenyalarem els principals patògens que transmeten. Una revisió més completa dels patògens i de les malalties transmeses per paparres es pot trobar a Sonenshine and Roe (2014). 

Graf. 1. Espècies de paparres que piquen més freqüentment als humans. Estudi realitzat en la C.A. de Castella-Lleó durant els anys 2014-19 sobre una mostra de 8081 papaparres (Vieira Lista MC i col., 2022).

Graf. 2. Percentatges de larves, nimfes, mascles i femelles, per espècie de paparra, que piquen als humans. Estudi realitzat en la C.A. de Castella-Lleó durant els anys 2014-19 sobre una mostra de 8081 papaparres (Vieira Lista MC i col., 2022).

A la taula 3 es poden cosultar les relacions entre les paparres ibèriques i els patògens que poden arribar a transmetre (en dos pestanyes: Paparra vs patògens i patogen vs paparres).

Morfologia | Biologia | Gèneres i espècies d'interès | Captura i conservació | Importància sanitària | Mesures preventives | Bibliografia