Topografia deL TError

Boe, 9 agost 2019

On apareixen els noms dels espanyols dels 4.427 espanyols morts a Mauthausen- Gusen.

Presoners republicans espanyols reben les forces armades americanes el 5 de maig de 1945, dia de l'alliberament de Mauthausen-Gusen. Font imatge: GETTY IMAGES

Fet per: Sami Calvo, Eudald Rodríguez, Albert Vericat, Pau Vidal i Genís Videllet

Classe: 1r de batxillerat B IES Roquetes Curs: 2019-2020

TOPOGRAFIA DEL TERROR

Com va començar?

Després que Adolf Hitler assumís el càrrec com a canceller d'Alemanya el gener de 1933, no va trigar a començar a convertir el govern alemany en una dictadura unipartidista. Va convèncer al seu Gabinet de declarar un estat d'emergència i va posar fi a les llibertats individuals, incloent-hi la llibertat de premsa, d'expressió i d'associació i les persones van perdre el dret a la privacitat. Hitler també es valia del terror, utilitzava les SA, aquestes s’apoderaven dels carrers i pegaven i mataven els oponents del règim nazi. Alemanya el gener de 1933, creien que els alemanys eren una "raça superior", que els jueus eren "inferiors" i que representaven una amenaça per a la denominada comunitat racial alemanya. Durant l'era de l'Holocaust, les autoritats alemanyes també van perseguir a altres grups a causa de la seva percebuda "inferioritat racial", com els romanís (gitanos), les persones amb discapacitats i alguns dels pobles eslaus (com els polonesos, els russos i altres). Altres grups van ser perseguits per motius polítics, ideològics i conductuals, com ara els homosexuals.

La llista que apareix més abaix mostra els camps esmentats en aquest treball. Alguns d’aquests camps són camps de concentració i altres són camps d’extermini.

Un camp de concentració és aquell camp que té la finalitat de concentrar a gent, de tindre’ls en un mateix lloc. En canvi, un camp d’extermini, és aquell que té la finalitat de matar a la gent que hi havia en els camps. Tanmateix, una cosa que tenen en comú aquests dos tipus (especialment en els camps nazis) és que ambdós utilitzen els seus presoners per fer treballs forçats.

Tot i que la majoria van acabar sent d’extermini, hem considerat la primera finalitat que aquests tenien (encara que inclús en els camps de concentració moria molta gent a causa de les dures condicions de treball i la desnutrició).

Informació sobre els camps

En la següent llista s’esmenten els camps mencionats en l’apartat anterior amb informació concreta de cada camp. Al principi ficarem el nom dels camps i entre parèntesis l’any en què van estar actius i el país al qual pertanyen actualment.

Auschwitz (1940-1945, Polònia)

Les restes del camp d'extermini van ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1979 com a testimoni de la Memòria història en honor a les víctimes, Polònia va canviar el seu nom a Auschwitz-Birkenau. El més gran dels 6 camps d’extermini originals. En 5 anys van morir 1.300.000 de persones (90% eren jueus), quasi 900.000 a l’instant (només arribar al camp). És considerat el signe de l’holocaust jueu. Curiosament a Auswitch es realitzaven partits de futbol entre presoners de diferents nacionalitats, la SS no solament permetia això, a més proporcionaven unes condicions de vida més favorables a aquells jugadors que hi participessin.

Belzec (1940-1943, Polònia)

440.000 morts. Va ser un dels primers camps de concentració creats pels nazis. Pertanyia a un territori que no era part ni de l'Alemanya Nazi ni de la Unió Soviètica. Va ser creat el 1940 i desmantellat el 1943. Per matar als presos, utilitzaven els gasos emesos pels camions. Muntaven als presos en la part de darrere del camió que estava tancada hermèticament i connectaven el tub d’escapament a la cambra. Així, els presos s'intoxicaven per inhalar CO₂.

Buchenwald (1937-1945, Alemanya)

Un dels camps de concentració més grans establert pels nazis. Es va inaugurar per presoners homes el juliol de 1937. Les dones no van ser part de sistema de camps de Buchenwald fins a 1944. A finals de 1945 hi havia uns 110.000 presoners. Treballaven a la Fàbrica d’Equip Alemany (DAW). Els presoners van ser alliberats el 1945 però, no tots van tenir la mateixa sort. Un terç va morir per l’esgotament pel camí o poc després de la seva arribada, o van ser fussilats per les SS.

Chelmno (1941-1943, Polònia)

Almenys 152.000 morts Va ser el primer camp d’extermini obert el 1941 per a matar als jueus del gueto de Lodz. Va ser el primer camp en usar gas verinós. Va estar en funcionament des del desembre del 1941 fins a l’abril del 1943. En aquest camp, es feia servir la cambra de gas com a mètode d’extermini, concretament utilitzaven els gasos tòxics despresos pels cotxes per intoxicar als presos mentre estaven dintre de l'automòbil. En aquest camp, un grup de jueus eren obligats a exhumar els cossos de les fosses comuns per a incinerar-los.

Dachau (1933-1945, Alemanya)

Va ser un camp d’extermini model, ja que era molt eficaç i ordenat. Theodor Eicke va ser el responsable de totes les atrocitats que es van cometre al camp. En un discurs el cap de les SS va dir:

“Camarades de les SS! Tots sabeu per què ens ha cridat el Führer. No estem aquí per tractar aquests porcs d'allà dins de manera humana. No els considerarem homes com nosaltres, sinó com a homes de segona classe. Fa anys que hem aguantat la seva criminal naturalesa. Però ara tenim el poder. Si aquests porcs haguessin arribat al poder, ens haurien tallat a tots el cap. Per això no tindrem miraments. Qui d'entre els camarades aquí presents no sigui capaç de veure la sang, no és dels nostres i ha de renunciar. Com més d'aquests gossos matem, menys haurem d'alimentar.”

En aquest camp, va haver molts religiosos que estaven en contra del nazisme. En aquest camp es va matar a Georg Elser, que va atemptar contra Hitler. Els presos eren utilitzats per a provar medicaments experimentals i altres mètodes que sovint provocava la mort d’aquests.

Quan es creia que els Americans estaven a punt d’arribar, els nazis van ordenar els presoners que fessin una marxa mortal fins que morissin per fred o per gana. Els que no van morir en aquesta marxa, van ser afussellats.

Drancy (1941-1944, França)

Va ser el camp de deportació antisemita més important de França, al nord-oest de París. 70.000 presoners van passar per Drancy. Va ser un camp de deportació per on passaven els jueus abans d’anar a un camp d’extermini (la gran majoria a Auschwitz). Nou de cada de deu jueus francesos passaven per Drancy. El director del camp, Theodor Dannecker, va ordenar que els jueus tinguessin una mala alimentació, que no poguessin caminar pel camp.

Flossenburg (1938-1945, Alemanya)

Es troba en el municipi de Flossenbürg, en l'Estat de Baviera, Alemanya. Va ser creat el 3 de maig de 1938 i va funcionar fins al 1945. Al camp principal i als subcamps, van passar aproximadament 100.000 presoners, i van morir 30.000, entre ells 14 republicans espanyols.

Gross Rosen (1941-1945, Polònia)

En aquest camp els presoners treballaven en una fàbrica de las SS. Aquest camp va ser característic per la seva brutalitat al camp de treball, a causa de les SS, els presoners delinqüents i els presoners alemanys. La vida era tan dura allí que la vida mitjana dels presoners era de menys de 2 mesos. En el seu punt de màxima activitat, la població de Gross Rosen representava l’11% de tots els camps nazis de l’època. Van passar 125.000 persones per aquest camp, 40.000 de les quals van morir.

Gurs (1939-1946, França)

Va ser un camp de refugiats construït l'any 1939 a la comuna francesa homònima per les autoritats de la Tercera República per tal d'acollir combatents espanyols republicans i voluntaris de les Brigades Internacionals que, després de la derrota de la Segona República, havien traspassat la frontera amb França i que, a partir de 1940 durant la Segona Guerra Mundial, va passar a exercir la funció de camp de concentració. El camp de Gurs va romandre en funcionament durant set anys, de 1939 a 1946, constituint el de més durada i importància de França.

Herzogenbusch (1943-1944, Països Baixos)

Situat als Països Baixos a la ciutat de Vught prop de Bolduque, la capital de nord de Brabant, entre gener de 1943 i setembre de 1944. En ell es van instal·lar al voltant de 31.000 presos: combatents de la Resistència, jueus, gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà, especuladors, vagabunds, entre ells homes, dones i nens. 749 persones van morir de fam, de malalties i maltractaments, fins i tot 329 membres de la Resistència van ser afusellats. En el gener de 1944 el comandant Adán Grunewald va ordenar tancar a 74 dones en una cambra estreta durant 14 hores. Això va resultar en una tortura que 10 dones no van suportar i van morir. La tragèdia es va fer coneguda, i els alemanys es van veure obligats a jutjar al comandant del camp, Grünewald. Com a càstig, el van enviar al Front Oriental, on va morir.

Majdanek (1941-1944, Polònia)

El Camp de concentració de Majdanek, va ser un camp d'extermini construït per l'Alemanya nazi, a Polònia ocupada pels alemanys a 4 km de la ciutat de Lublin, prop de la frontera amb Ucraïna. Aquesta proximitat va fer que els alemanys no tinguessin temps per destruir el camp en la retirada, de manera que es conserva tal com era en l'època de la Segona Guerra Mundial. A causa de la manca de registres, el nombre de morts a Majdanek sempre ha estat més difícil de calcular que els altres camps d'extermini. Els soviètics inicialment van calcular el nombre de morts, al·legant el 29 de juliol de 1944 que no hi havia menys de 400.000 víctimes jueves, i 1.500.000 de víctimes de diferents nacionalitats, durant el període total de funcionament, basats en la capacitat dels crematoris. Altres fonts estimen a les víctimes jueves a unes 80 000 i altres 200 000 no jueus morts.

Mauthausen (1938-1945, Àustria)

Actiu des de l’estiu de 1938. Amb el temps es va convertir en un dels camps nazi més grans i complexos. Hi van morir entre 122.766 i 320.000. Tenia quatre subcamps inicialment. Aquests camps incloïen fàbriques de munició, mines, fàbriques d'armament i plantes de plantes d'acoblament de l'avió M 262. El camp de Mauthausen tenia moltíssims subcamps i va arribar un moment en què hi havia tanta superpoblació què hi havia una mitjana de 2 a 4 persones per llitera.

Allà, els presoners eren forçats a treballar en una mina de granit, en fàbriques d’armament, granges, perforació de túnels, desenvolupament de combustible per a míssils, etc. En aquests treballs les condicions eren infrahumanes i, a més, no tenien cap mena d’assistència mèdica. S’estima que uns 7.200 espanyols republicans van ser deportats a Mauthausen, dels quals 5.000 van morir.

Natzweiler (1941-1944, França)

Va començar com a camp de treball i més tard es va convertir en un camp d’extermini. S’estima que 52.000 persones van ser destinades a Natzweiler i que van morir 22.000 d’elles. A Natzweiler, August Hirt va intentar crear un esquelet creat amb els ossos dels jueus que eren assassinats allà, tot això ho va fer per ensenyar la inferioritat de la “raça” jueva (que segons els nazis era subhumana) al camp. Unes 86 persones van ser utilitzades per aquest propòsit.

Neuengamme (1938-1945, Alemanya)

Situat al nucli d’Hamburg en Alemanya, extensió del camp de Sachsenhausen, inicialment una fàbrica de maons. Va haver-hi almenys 106.000 presoners, dels quals 56.000 moriren, per les terribles condicions de treball o per les matances actives. Avui en dia és un monument memorial i la majoria de les estructures han estat conservades. El 26 d’abril de 1945 foren traslladats 10.000 presoners a la Badia de Lübeck, lamentablement aquest vaixell fou enfonsat per 4 atacs separats de la Real Força Aèria Britànica.

Ravensbrück (Alemanya, concentració)

Va ser un camp de concentració nazi exclusivament per a dones de 1939 a 1945, on va estar presonera Neus Català; situat al nord d'Alemanya, a 90 quilòmetres al nord de Berlín en un lloc prop de la vila de Ravensbrück. Com passava sovint en els camps de concentració nazis, la major part dels seus habitants eren aquelles que les autoritats de la SS consideraven deixalles socials: jueves, testimonis de jehovà, prostitutes, criminals i gitanes, també presoneres polítiques, comunistes, anarquistes i dones que de la resistència. Al llarg de la seva història, unes 130.000 dones van passar pel camp, on van ser colpejades, vexades, obligades a passar gana i a treballar fins a la mort, enverinades, executades i gasejades. El recompte de morts a Ravensbrück oscil·la entre 30.000 i 90.000 dones.

Sachsenhausen (1936-1945, Alemanya)

El camp de concentració de Sachsenhausen, situat a la població d’Oranienburg, a Brandenburg, Alemanya, va ser construït pels nazis el 1936 per confinar o liquidar massivament a opositors polítics, jueus, gitanos, homosexuals, posteriorment també presoners de guerra i finalment Testimonis de Senyor. Aproximadament uns 30.000 presoners de tota mena van ser assassinats dins el camp.

Durant la guerra Sachsenhausen es va expandir en un sistema de treball forçat en 60 subcamps, concentrats al voltant de les indústries d'armament, que utilitzava la mà d'obra gratuïta dels presoners, a la regió de Berlín.

Els càstigs en el camp arribaven a ser molt durs. Alguns havien de fer el "salutació de Sachsenhausen", on un presoner de cames havia de mantenir els braços estesos al front. Hi havia una pista de marxa en tot el perímetre del pati, on un grup de presoners havien de marxar sobre una varietat de superfícies, per provar el calçat militar, entre 25 i 40 quilòmetres diaris per persona. Es podia mantenir a presoners en aïllament estricte amb racions mínimes i alguns poden ser suspesos de les seves dones lligades a l'esquena. En casos com l'intent de fugida, es penjava als presoner al davant de tots els interns reunits.

Sobibor (1942-1942, Polònia)

El camp d'extermini de Sobibor va ser un camp d'extermini de l'Alemanya nazi, creat el març de 1942, que formava part de l'Operació Reinhard. El seu nom prové del nom de la vila de Sobibor, al costat del qual va ser construït. Actualment és part del voivodato de Lublin, a Polònia. Allà van arribar majorment jueus soviètics capturats en el Front de l'Est, presoners de guerra i gitanos. Transportats a Sobibor en trens de bestiar en molt dures condicions, finalment van ser intoxicats en cambres de gas que eren alimentades amb un motor de gasolina per produir monòxid de carboni, però posteriorment s'introdueixen uns vidres d'un pesticida comercialitzat amb el nom de Zyklon B que era molt més efectiu i ràpid. El sistema per aconseguir que entressin a la cambra era fer-los creure que es tractava de dutxes de desinfecció i infondre confiança als presos.

Es calcula que fins a 200.000 persones van morir en Sobibor, en la seva gran majoria jueus. El 5 de juliol de 1942, Himmler va ordenar que es tanqués el camp com a centre d'extermini i que es convertís en un camp de concentració.

Stutthof (1939-1945, Prússia Oriental)

(actual regió entre Polònia, Lituània i Rússia)

Va ser el primer camp de concentració nazi fora d’Alemanya. Va començar el 1939 i va ser l’últim camp alliberat el 9 de maig del 1945. Van morir 85.000 persones de les 110.000 que van ser deportades allí. A partir del 1944, el camp va començar a exterminar els presos amb cambres de gas. En la infermeria d’aquest camp es va fabricar sabó amb la grassa dels jueus. Quan els soviètics van rodejar el camp de Stutthof, els nazis es van “emportar” als jueus, fent-los caminar fins que finalment morien.

Treblinka I (1942-11943, Polònia)

Situat al bosc del nord-oest de Varsòvia. Aquest camp era un suport per al camp Treblinka II, on hi havia una secció administrativa, les barraques de les SS, barraques per als presoners que eren utilitzats per a feines d’intendència, etc.

Treblinka II (1942-1943, Polònia)

Aquest camp va estar actiu durant l’Operació Reinhard. Aquest camp té la peculiaritat de que no tenia barraques per als presos, ja que eren assassinats en el moment d'arribar al camp. L’esperança de vida al camp era de 1h i 30 min. Els jueus eren transportats en trens, i la meitat morien abans d’arribar al camp. Quan hi arribaven, eren dirigits a les càmeres de gas, i si s’hi resistien, eren assassinats. Allí van morir unes 750.000 persones.

Westerbork (1942-1945, Països Baixos)

Camp que va ser sempre de concentració i mai d’extermini. Va ser utilitzat per a retenir a jueus abans de ser enviats a camps d’extermini. Van ser enviats 92.000 presoners des de Westerbork cap a altres camps d’extermini (la gran majoria a Auschwitz o Sobibor). Allà, Anna Frank i la seva família van passar un mes abans de ser deportats a Auschwitz. Mentre que la majoria de persones enviades a Westerbork eren deportades a camps de concentració, hi havia una població interna de 2.000 persones, que estava formada per jueus alemanys i empleats del camp. Tanmateix, finalment la majoria d’aquests interns van ser deportats, també, a un camp de concentració).