Treball de Memòria Història i Reflexió Ètica de l'alumnat de Filosofia de 1r de Batxillerat
de l'Institut Roquetes (Baix Ebre), curs 2019-2020,
Neus Català va néixer el 6 d’Octubre de 1915 a els Guiamets (Ribera d’Ebre), i va morir el 13 d’Abril de 2019, als 103 anys. Va ser una activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra civil Española. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.
Es va diplomar en infermeria l’any 1937 i en començar la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L’any 1939 va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Las Acacias, on es trobaven els nens de Negrín que estaven al seu càrrec. Va col·laborar amb el seu marit Albert Roger en activitats de la Resistència, principalment s’encarregava de transmetre i rebre missatges i documentació, explica que s’ho amagava al pentinat, entre els cabells. També proporcionava armes, i allotjament als refugiats polítics. Més tard va ser denunciada per les autoritats nazis per un apotecari de Sarlat i la van detenir amb el seu marit al 1943.
L’any 1944 va ser deportada a Ravensbrück on va ser obligada a treballar en la indústria de l’armament. Allí, va formar part del ‘comando de les gandules’ un grup de dones que boicotejava l’elaboració d’armes que fabricaven a la fàbrica de Holleischen on van inutilitzar uns 10 milions de bales.
Després de ser alliberada, va tornar a França, on va seguir portant a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme.Va estar vivint a Sarcelles, prop de París. Al cap del temps, va continuar la seva militància de Comunistes de Catalunya que anteriorment va ser militant del partit predecessor d’aquest, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya. Va ser sòcia d’honor d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere Ardiaca.
Finalment, el seu fons personal es pot trobar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. En aquesta Biblioteca hi ha documents sobre la Guerra Civil, l’Alemanya nazi, la II Guerra Mundial a Polònia i a França, hi ha documents on parla sobre dones espanyoles i catalanes a la resistència, i també sobre els camps de concentració.
L’any 2006 va ser escollida per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92000 dones que van morir a Ravensbrück. El mateix any, Neus també va rebre el Premi l’Alternativa,que ‘lliura’ Esquerra Unida i Alternativa.
El 29 d’octubre de 2014, quan ella tenia 99 anys, de l’Ajuntament de Barcelona va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cívic gràcies a seva tasca de ‘preservació’ de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones.
L’any 2015 va recibir la Medalla d’Or de l Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades en els camps d’extermini nazi, i finalment la defensa dels drets humans.
Unes de les seves frases les quals ens han marcat han estat:
-“No he plorat mai davant d’un nazi”.
-“Molta gent creu que lluitar es agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea”.
Enciclopèdia catalana, recurs en línia, disponible a <https://www.enciclopedia.cat/>
Entrevista al programa "El Convidat" (emès el 13/04/2019) dirigit per Albert Om, disponible a <https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-convidat/neus-catala/video/4265970/>
Martí, Carme. Un cel de plom. Amsterdam, Barcelona, 2017.
Marimon, Sílvia. Neus Català, una dona contra Hitler. Revista Sapiens, recurs en línia, disponible a <https://www.sapiens.cat>
Trallero, Mar. Neus Català: la dona antifeixista a Europa. Mina, Barcelona, 2008.